El Dia Internacional de la Dona del 8 de març va ser declarat per l’ONU el 1975. Dos anys després es va convertir en el Dia Internacional de la Dona i la Pau Internacional. 

Hi ha diferents motius pel qual s’ha elegit aquest dia. El més conegut de tots cal anar a cercar-lo en plena revolució industrial. El 8 de març de 1857, un grup de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York per protestarper les miserables condicions laborals. Seria una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets. 

Imatge de l’incendi de la fàbrica

El capítol més cruent de la lluita pels drets de la dona es va produir, no obstant, el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes hi van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys. Segons l’informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en un cubell de restes de tela que no s’havia buidat des de feia dos mesos va ser l’origen de l’incendi. Els treballadors no se’n van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havientancat totes les portesd’escales i de les sortides, una pràctica habitual aleshores per evitar robatoris.  Va ser el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. 

Abans d’aquesta data, als EUA, el 28 de febrer de 1909 Nova York i Chicago ja havien acollit un acte que van batejar amb el nom de ‘Dia de la Dona’, organitzat per destacades dones socialistes com Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt.

Precedents del Dia Internacional de la Dona

A Europa, va ser el 1910 quan durant la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen amb l’assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. 

Dret de votar

Clara Zetkin 

Rosa luxemburg

Com a conseqüència d’aquesta cimera de Copenhaguen, el mes de març del 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. S’hi van organitzar mítings en què les dones van reclamar el dret de votar, d’ocupar càrrecs públics, de treballar, de la formació professional i de la no-discriminació laboral.Coincidint amb laPrimera guerra mundial, la data es va aprofitar a tot Europa per protestar per les conseqüències de la guerra.

Darrere d’aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones comClara Zetkin, qui proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, la pau i la llibertat o Rosa Luxemburg. No van fixar cap data concreta, però sí el mes: el març.

Per què se va triar el dia 8 de març? 

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de les Dones. A la primera meitat de febrer de 1917, l’inici de una fam va provocar revoltes a la capital Petrograd, actual Sant Petersburg. El 3 de març de 1917, la major fàbrica de Petrograd, la factoria Putilov es va tancar, quedant 30 000 treballadors en situació desesperada. 

El 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Es va celebrar una sèrie de mítings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que progressivament van aconseguir un fort to polític i econòmic. Incidents entre mestresses de casa a les llargues cues per aconseguir pa es van convertir en manifestacions espontànies contra la monarquia i a favor del final de la guerra. Va començar així l’aixecament popular que va acabar amb la monarquia, sense preparació ni coordinació dels partits revolucionaris. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de les Dones quedà fixat en la data del 8 de març

La celebració es va anar ampliant progressivament a més països. Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució russa del 1917. La van seguir molts països. Als Estats Units se commemora des del 1994. A la Xina se commemora des del 1922, mentre que a Espanya es va fer per primera vegada el 1936, quan la líder comunista Dolores Ibárruri va liderar una marxa de dones a Madrid el 1936 en vigílies de la Guerra Civil 

Per què s’empra el color lila?

El color lila és el color representatiu del Dia de la Dona, i el que adopten les dones o els edificis com a signe de la reivindicació. Era el color que el 1908 utilitzaven les sufragistes angleses. Alguns historiadors han situat que aquest color tindria el seu origen en què el fum del incendi de la fàbrica de Nova York era precisament de color lila, el mateix color del tèxtil que treballaven a les fàbriques. 

Sigui com sigui, als anys seixanta i setanta les dones socialistes i sufragistes varen escollir aquest color com a símbol de la lluita feminista i posteriorment se’l va associar a la jornada que se celebra cada 8 de març.

Què és el feminisme?

El moviment feminista o feminisme social és un moviment social i polític que defensa i promou la igualtat de drets i deures entre dones i homes qualsevol persona de qualsevol gènere i afinitat afectiva. Ho fa lluitant per l’erradicació de qualsevol tipus de dominació o de discriminació social per raó de gènere: que no és prejutgin actituds i comportaments en funció de si són dones o homes i que se superin alguns dels rols de gèneres preestablerts a la nostra societat. 

També cal fer feina en matèria d’igualtat en drets i reduir l’anomenada bretxa salarial, és a dir, que els homes i dones cobrin igual sou per a igual feina. També que les dones puguin ser mares sense que això condicioni la vida laboral ni que siguin penalitzades pel fet de voler ser-ho. 

“La finalitat del feminisme és que deixi d’existir”. Aquestes paraules de l’escriptora Chimamanda Ngozi -artífex del famós text “We should all be Feminists” – resumeixen a la perfecció la raó de ser de la lluita per la igualtat de gènere. El 8 de març les dones estan cridades a sortir als carrers, a mobilitzar-se. Perquè si elles s’aturen, el món també ho fa.

El 8M a les Illes Balears: Per què seguim al carrer el 2026?

L’entrada de 2019 posava les bases, però les dades actuals ens obliguen a posar el focus en la precarietat del nostre model econòmic i en la seguretat de les dones a les nostres illes.

1. La realitat laboral: El “miratge” de l’ocupació turística

Tot i que les Balears lideren sovint la creació d’ocupació, aquesta té rostre de dona i és, en molts casos, precària.

• La bretxa salarial balear: Se situa al voltant del 14%. Tot i ser inferior a la mitjana estatal (pel pes del sector serveis on els salaris baixos estan més igualats per baix), una dona a les Illes ha de treballar 52 dies més a l’any per cobrar el mateix que un home.

• Les Kellys i les cures: La lluita de les cambreres de pis continua sent el símbol de la precarietat insular. A més, el sector de les cures i la neteja a les Illes està altament feminitzat i sovint en mans de dones migrants amb una desprotecció total.

• Parcialitat “triada”?: El 70% dels contractes a temps parcial a les Illes els signen dones, majoritàriament per poder fer-se càrrec de menors o gent gran davant la falta de serveis públics de conciliació suficients.

2. Una dada alarmant: La violència masclista

Les Illes Balears encapçalen sistemàticament les estadístiques estatals de violència contra la dona.

• Taxa de víctimes: Balears sol registrar la taxa més alta de l’Estat per cada 10.000 dones (prop de 100-110), superant amb escreix la mitjana nacional.

• Violència sexual i turisme: S’ha posat el focus en l’anomenat “oci nocturn”. Les campanyes contra les agressions sexuals en zones turístiques són més necessàries que mai per garantir que els espais d’oci siguin segurs per a totes.

• Ciberassetjament: Ha crescut un 15% la detecció de casos de control i violència digital entre els joves de les escoles i instituts de les Illes.

3. El problema de l’habitatge: Una qüestió de gènere

A les Balears, l’emergència habitacional té un impacte diferencial:

• Les dones tenen més dificultats per accedir a un lloguer de mercat a causa de salaris més baixos i pensions de jubilació inferiors (un 25% més baixes que les dels homes a les Illes).

• Això fa que moltes dones víctimes de violència tinguin por d’abandonar la llar per no tenir on anar, especialment en el cas de les famílies monoparentals.

Eixos de lluita per a l’actualització del blog:

1. Feminisme és justícia climàtica: A les Illes, el moviment 8M reclama un canvi de model turístic que no depengui de l’explotació del territori ni del treball mal pagat de les dones.

2. Cures públiques: Exigir que l’administració balear assumeixi la responsabilitat de les cures per alliberar les dones d’aquesta càrrega invisible.

3. L’educació en valors: Davant el retrocés de discursos igualitaris en algunes institucions, el 8M balear reivindica la coeducació com l’única eina real de prevenció.