Avui, 28 de febrer, ens allunyem de les batalles militars i els tractats polítics per endinsar-nos en un laboratori de la Universitat de Cambridge. Tal dia com avui, l’any 1953, es va produir un dels moments “Eureka!” més importants de tota la història de la humanitat: el desxiframent de l’estructura de la molècula d’ADN.

Imagineu-vos l’escena: dos científics, el jove biòleg nord-americà James Watson i el físic britànic Francis Crick, entren al pub The Eagle a l’hora de dinar i anuncien als quatre vents: “Hem trobat el secret de la vida!”. Però, què havien trobat exactament i per què canviaria el món per sempre?

La doble hèlix: El codi universal.

Fins aquell moment, els científics sabien que existia una substància que transmetia la informació hereditària de pares a fills, però no sabien quina forma tenia ni com funcionava. Watson i Crick, utilitzant models de cartó i metall que semblaven gairebé joguines, van aconseguir muntar el trencaclosques: l’ADN era una doble hèlix, una escala de caragol formada per dues cadenes que s’entrellacen.

Aquesta forma no era només “estètica”. L’estructura explicava com la vida es copia a si mateixa. Cada graó de l’escala està format per quatre bases químiques (Adenina, Timina, Citosina i Guanina). L’ordre d’aquestes lletres és el llibre d’instruccions per construir des d’un bacteri fins a un elefant o un ésser humà.

Rosalind Franklin: La peça clau oblidada

Com a estudiants de secundària, és fonamental que quan mirem la història ho fem amb ulls crítics. Durant molts anys, només es va parlar de Watson i Crick. Però avui sabem que la seva descoberta hauria estat impossible sense el treball de Rosalind Franklin.

Ella era una experta en cristal·lografia de raigs X i va ser qui va fer la famosa “Fotografia 51”, la prova visual definitiva que l’ADN era una hèlix. Malauradament, la seva contribució no va ser degudament reconeguda en el seu moment, i va morir abans que es concedís el Premi Nobel pel descobriment. El 28 de febrer també és un bon dia per recordar la importància de la justícia històrica i el paper, massa sovint silenciat, de les dones en la ciència.

Per què ens importa avui?

Gràcies a aquell 28 de febrer de 1953, avui tenim:

1. Medicina personalitzada: Podem entendre malalties genètiques i buscar cures específiques atacant l’arrel del problema, el codi genètic.
2. Ciència forense: La resolució de crims mitjançant les proves d’ADN, que veiem a tantes sèries i pel·lícules, neix directament d’aquí.
3. Biotecnologia: Des de la producció d’insulina per a diabètics fins a la millora de cultius per alimentar una població mundial creixent.

Una lliçó de col·laboració i curiositat

El desxiframent de l’ADN no va ser l’obra d’una sola ment brillant aïllada, sinó el resultat d’unir la biologia, la física i la química. Ens ensenya que el coneixement humà avança més ràpid quan creuem fronteres entre disciplines.

Per a tots vosaltres que esteu a l’institut, la lliçó de Watson, Crick i Franklin és clara: la curiositat no té límits. Som la primera espècie capaç de llegir el seu propi llibre d’instruccions. Ara, el repte de la vostra generació no és només “llegir” aquest codi, sinó utilitzar aquest coneixement de manera ètica i responsable per millorar el planeta.