Sovint pensem que la tecnologia de les tres dimensions (3D) és un invent modern, propi de les superproduccions de superherois o de les ulleres de realitat virtual d’última generació. Però la història ens demostra que la curiositat humana no té època. El 25 de febrer de 1935, un dels pares fundadors del cinema, Louis Lumière, va presentar davant l’Acadèmia de Ciències de París una versió completament nova i millorada de la seva famosa pel·lícula L’arribada d’un tren a l’estació de la Ciutat… però aquesta vegada, en relleu.

Un experiment revolucionari

Més de quaranta anys després d’haver inventat el cinematògraf amb el seu germà Auguste, Louis Lumière no s’havia cansat d’investigar. Ell no volia només capturar el moviment; volia capturar la realitat tal com la veiem. Aquell 25 de febrer, mitjançant el sistema d’anàglifs (aquelles famoses ulleres amb un vidre de color vermell i un altre de color blau), va demostrar que el cinema podia sortir de la pantalla i envoltar l’espectador.

L’experiment va ser un èxit tècnic, però Louis Lumière, en un dels errors de càlcul més famosos de la història de la ciència, va declarar que el cinema en 3D era “una curiositat sense futur comercial”. No podia estar més equivocat!

Per què aquesta efemèride és important?

En una societat on vivim envoltats de pantalles, recordar aquest gest de 1935 ens serveix per analitzar diversos temes clau a secundària:

1. L’evolució de la percepció: Com aprenem a mirar? La història del 3D ens ensenya com l’ésser humà ha intentat sempre enganyar el cervell per crear profunditat. Entendre el funcionament de la visió estereoscòpica és un exercici fantàstic que barreja biologia, física i art.
2. L’esperit de recerca: Louis Lumière ja era un home ric i famós el 1935, però continuava tancat al seu laboratori provant coses noves. Aquesta és la definició més pura de la ciència: la insatisfacció positiva que ens empeny a fer-nos noves preguntes.
3. L’error com a motor de la història: Que Lumière no veiés futur al 3D ens recorda que fins i tot els genis més grans poden equivocar-se en les seves prediccions. Això ens anima, com a estudiants, a no donar mai res per assegut i a defensar les nostres idees encara que semblin “curiositats”.

De 1935 a l’actualitat

Avui dia, el 3D i la realitat augmentada s’utilitzen en medicina per operar a distància, en arquitectura per dissenyar ciutats sostenibles o en la conservació del patrimoni per reconstruir virtualment jaciments arqueològics. Tot això va començar amb aquell tren que Louis Lumière va fer “sortir” de la pantalla un 25 de febrer a París.

La història del cinema no és només la història de les estrelles i les catifes vermelles; és la història de la tècnica posada al servei de l’emoció.