Avui ens endinsem en un dels episodis més trepidants de la història de l’espionatge i la diplomàcia secreta. Si us agraden les pel·lícules d’espies, l’efemèride d’avui, 25 de febrer, us encantarà: és el dia que el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va rebre un missatge desxifrat que canviaria per sempre el rumb de la Primera Guerra Mundial.

Parlem del famós Telegrama Zimmerman. Un document que ens ensenya com un error de càlcul diplomàtic i la interceptació d’una comunicació poden tombar la balança de la història.

Un missatge secret travessant l’Atlàntic

L’any 1917, la Primera Guerra Mundial es trobava en un punt mort. A les trinxeres europees, els soldats morien per milers sense que les fronteres es moguessin amb prou feines. Els Estats Units, fins aleshores, s’havien mantingut neutrals, una posició que l’opinió pública americana defensava amb fermesa.

Tanmateix, el gener de 1917, el ministre d’Afers Exteriors de l’Imperi Alemany, Arthur Zimmermann, va enviar un telegrama codificat a l’ambaixador alemany a Mèxic. La proposta era explosiva: Alemanya planejava iniciar una guerra submarina total (enfonsant qualsevol vaixell, inclosos els neutrals) i proposava a Mèxic una aliança militar contra els Estats Units.

El “ganxo” per a Mèxic era temptador: si ajudaven Alemanya, un cop acabada la guerra, podrien recuperar els territoris perduts de Texas, Nou Mèxic i Arizona.

L’espionatge britànic i la revelació

Aquest missatge va ser interceptat pels serveis d’intel·ligència britànics (la famosa “Sala 40”). Els criptògrafs anglesos van desxifrar el codi i van comprendre que tenien a les mans la clau per fer que els Estats Units entressin a la guerra al costat dels Aliats.

El 25 de febrer de 1917, el govern britànic va lliurar formalment el text desxifrat al president Wilson. Quan la notícia es va filtrar a la premsa pocs dies després, la indignació a Amèrica va ser total. Ja no es tractava d’una guerra llunyana a Europa; ara era una amenaça directa a la seva pròpia integritat territorial.

Analitzar el Telegrama Zimmerman ens permet entendre diversos conceptes clau:

1. La Criptografia: Com el desxiframent d’un codi pot ser més potent que una divisió d’infanteria. La informació és poder.
2. La Geopolítica: La importància de les aliances i com els països intenten desestabilitzar els veïns dels seus enemics.
3. L’Opinió Pública: Com un sol document pot canviar el sentiment d’una nació sencera i moure-la cap a la guerra.

Un pacte de confiança

En el context de 1917, el govern de Wilson va haver de decidir com retornar la confiança que els ciutadans havien dipositat en ell. Un estat ha de ser capaç d’anticipar-se a les amenaces (seguretat) però, alhora, té l’obligació de retornar a la ciutadania la veritat sobre el que passa al món. En desvelar el Telegrama Zimmerman, l’administració americana no només va demanar el sacrifici dels seus joves a la guerra, sinó que va haver de justificar-ho amb evidències clares, reforçant el contracte social: el ciutadà serveix el país, i el país utilitza totes les seves eines (espionatge, diplomàcia, exèrcit) per garantir que aquest servei no sigui en va.

El 25 de febrer ens recorda que la història pot girar sobre un sol full de paper. Poc després d’aquest dia, l’abril de 1917, els Estats Units entraven en guerra, decantant la balança definitivament cap a la victòria aliada el 1918.