Avui, 24 de febrer, ens traslladem a la ciutat de Bolonya en un any que marca el zenit d’una època: el 1530. Aquell dia, Europa va ser testimoni d’un esdeveniment que semblava tret d’una crònica cavalleresca medieval, però que en realitat estava dissenyant els fonaments de l’edat moderna: la coronació imperial de Carles V en mans del papa Climent VII.

Aquesta data és clau perquè representa l’última vegada que un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic va ser coronat per un pontífex. Va ser el moment en què el somni d’una Europa unida sota una sola fe i un sol comandament —la Universitas Christiana— va brillar amb més força, just abans que les guerres de religió la fragmentessin per sempre.

Un escenari de poder: Per què Bolonya?

Normalment, les coronacions imperials havien de tenir lloc a Roma, però el context d’aquell moment era extremadament tens. Només tres anys abans, el 1527, les mateixes tropes de Carles V havien protagonitzat el traumàtic Saqueig de Roma. La relació entre el papa i l’Emperador era, per tant, delicada.

Bolonya va ser el punt de trobada per segellar la pau. Aquell 24 de febrer (que, curiosament, era l’aniversari de Carles V i també el dia de la seva gran victòria a la Batalla de Pavia), la ciutat italiana es va convertir en el centre de l’univers polític. La pompa va ser inimaginable: processons de cavallers, armadures daurades i el protocol més rígid de la cort borgonyona.

Carles V: L’home en qui “no es ponia el sol”

Per als estudiants, la figura de Carles de Gant (Carles I d’Espanya i V d’Alemanya) és l’exemple perfecte de la complexitat del poder. Hereu d’un mosaic de territoris (Castella, Aragó, Amèrica, Flandes, Àustria, Nàpols…), el seu imperi va ser la primera potència realment global.

La coronació del 24 de febrer va ser un intent de reafirmar la seva autoritat davant de dos grans desafiaments:

1. L’amenaça de l’Imperi Otomà: Que pressionava les fronteres d’Europa per l’est.
2. La Reforma Protestant: Martí Luter ja havia iniciat el seu trencament amb Roma, i l’emperador necessitava el suport papal per mantenir la unitat de la cristiandat.

La lliçó de la història

La coronació de 1530 va ser un èxit visual, però no va poder aturar el canvi de paradigma. Poc després, Carles V s’adonaria que governar un imperi tan vast era una tasca impossible i acabaria retirant-se al monestir de Yuste, cansat i decebut.

Per a nosaltres, la lliçó és clara: el poder no resideix en les corones ni en la pompa d’un dia de febrer, sinó en la capacitat de les institucions per cuidar i retornar la dignitat a les persones que formen la societat.