Avui, 21 de febrer, no recordem la publicació d’un llibre, sinó un esdeveniment tràgic que va donar lloc a una de les celebracions més importants de la UNESCO: el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Per a qualsevol estudiant de secundària, aquesta data és d’una rellevància extrema, ja que ens convida a reflexionar sobre la riquesa de la diversitat lingüística i el dret fonamental a parlar, estudiar i viure en la llengua dels nostres avantpassats.

L’origen: Una lluita per la paraula (1952)

L’any 1952, el que avui coneixem com a Bangladesh formava part del Pakistan (era el Pakistan Oriental). El govern central va declarar que l’urdú seria l’única llengua oficial per a tot el país, malgrat que la majoria de la població de la zona oriental parlava bengalí.

El 21 de febrer de 1952, els estudiants de la Universitat de Dhaka varen organitzar una protesta pacífica per reclamar el reconeixement de la seva llengua materna. La resposta policial va ser brutal i diversos estudiants van ser assassinats per defensar el seu dret a parlar la seva llengua. Aquell sacrifici no va ser en va: va encendre la metxa de la independència de Bangladesh i va convertir la llengua en un símbol de llibertat.

Per què la llengua és una qüestió social?

A les classes de geografia, història i ciutadania, la llengua no és només gramàtica; és un element social clau per diverses raons:

1. Identitat i Cohesió: La llengua és el vehicle de la nostra cultura, les nostres cançons, les nostres llegendes i la nostra manera d’entendre el món. Quan una llengua desapareix, es perd una forma única de coneixement humà.
2. Drets humans: L’accés a l’administració, a la justícia i a l’educació en la llengua pròpia és un dret reconegut internacionalment. Sense aquest dret, una part de la població queda automàticament marginada.
3. Diversitat vs. Uniformitat: En un món globalitzat, les llengües minoritzades pateixen una pressió enorme. El 21 de febrer ens recorda que la unitat del món no ha de venir de la uniformitat (parlar tots el mateix), sinó del respecte a la diversitat.

El deure amb el patrimoni lingüístic

Connectant amb el fil conductor del nostre blog sobre la funció de l’Estat, la protecció de la llengua és un dels retorns més valuosos que les administracions públiques poden oferir a la ciutadania.

Quan els ciutadans d’un país contribueixen al manteniment de les estructures de l’Estat, tenen el dret de rebre, a canvi, unes institucions que respectin i promoguin la seva realitat lingüística. Les administracions tenen l’obligació de:

• Garantir l’aprenentatge: L’escola ha de ser el refugi on la llengua materna es dignifica i s’aprèn correctament.
• Normalitzar l’ús: Les institucions han de parlar la llengua de la gent. Una administració que ignora la llengua del seu poble està fallant en el seu contracte social.
• Protegir el patrimoni: Igual que es restauren catedrals, l’Estat ha de destinar recursos a mantenir vives les paraules, perquè una pàtria que perd la seva llengua perd el seu esperit.

Una dada per pensar

Sabies que, segons la UNESCO, cada dues setmanes desapareix una llengua al món? Amb ella s’esvaeix tot un patrimoni cultural i intel·lectual.

Per això, aquest 21 de febrer us convidem a celebrar la vostra llengua materna, sigui quina sigui, i a respectar totes les altres. La paraula és el pont que ens uneix, i defensar-la és defensar la dignitat humana.