Avui, 20 de febrer, girem la mirada cap amunt, cap a les estrelles, per recordar un moment en què la tecnologia i el coratge es van unir per trencar una de les fronteres més antigues de la humanitat.

Tal dia com avui de l’any 1962, l’astronauta John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a orbitar la Terra a bord de la càpsula Friendship 7. Tot i que els soviètics s’havien avançat amb Iuri Gagarin l’any anterior, el vol de Glenn va ser el que realment va consolidar la carrera espacial com un fenomen global i va demostrar que la ciència no tenia límits si hi havia voluntat política i social.

Més que un vol: Un pols tecnològic i polític.

Per als qui estudieu la Guerra Freda a secundària, sabeu que l’espai no era només un lloc per a la ciència; era el camp de batalla simbòlic entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Cada llançament era una demostració de poder, d’enginyeria i de superioritat ideològica.

John Glenn no només anava a l’espai; portava sobre les seves espatlles l’orgull de tot un país que se sentia per darrere en la tecnologia de coets. Durant les 4 hores i 55 minuts que va durar la missió, fent tres voltes completes al nostre planeta, el món sencer va contenir la respiració.

El perill real i el factor humà

Avui dia estem acostumats a veure llançaments de satèl·lits i turisme espacial, però l’any 1962 la tecnologia era rudimentària. Imagineu-vos dins d’una càpsula metàl·lica amb menys potència de càlcul que la que té el vostre telèfon mòbil actual, llançats per un coet Atlas que sovint explotava durant les proves.

A més, durant el vol de Glenn, va sorgir un problema aterridor: un sensor indicava que l’escut tèrmic de la càpsula s’estava soltant. Si això passava durant la reentrada a l’atmosfera, la càpsula es desintegraria per les altes temperatures. Glenn va haver de mantenir el cap fred, seguir instruccions complexes i confiar en la ciència i en l’equip de terra —on, per cert, treballaven figures clau com la matemàtica Katherine Johnson, les famoses “figures ocultes” que calculaven les trajectòries a mà—.

Per què és important recordar-ho avui?

Aquesta efemèride ens serveix per analitzar diversos temes fonamentals en les nostres classes de Socials:

1. L’ètica de l’exploració: Val la pena arriscar vides humanes i gastar milers de milions en l’espai quan hi ha problemes a la Terra? El 1962, la resposta va ser un “sí” rotund, argumentant que el coneixement i la inspiració que generava l’espai feien avançar tota la societat.
2. La globalització del risc: Per primera vegada, gràcies a la ràdio i la televisió, la humanitat compartia una experiència en temps real. El 20 de febrer de 1962 va ser un precursor de la societat hiperconnectada en què vivim avui.
3. L’evolució de la dona i les minories en la ciència: Com hem esmentat, rere l’heroi visible (Glenn), hi havia un exèrcit de científics i matemàtics de diversos orígens que sovint no rebien el crèdit que mereixien. Recordar el 20 de febrer és també fer justícia a tot l’equip humà.

Una lliçó de resiliència

John Glenn va tornar a l’espai el 1998, amb 77 anys, convertint-se en la persona de més edat en fer-ho. El seu llegat ens ensenya que l’edat és un estat mental i que l’exploració és una necessitat inherent a la nostra espècie.

Fa seixanta anys era l’òrbita terrestre; avui són la intel·ligència artificial, la crisi climàtica o el viatge a Mart. El coratge per enfrontar-se al desconegut és el que ens fa avançar com a civilització.