Hi ha dates que marquen el naixement d’una persona, però n’hi ha d’altres que marquen el naixement d’una nova era. Avui, 19 de febrer, celebrem l’aniversari d’un home que va tenir la gosadia de “moure la Terra i aturar el Sol”: Nicolau Copèrnic.

Nascut a Toruń (Polònia) l’any 1473, aquest astrònom del Renaixement no només va canviar la nostra posició en l’univers, sinó que va posar les bases de la revolució científica. Per als estudiants de secundària, la seva figura és l’exemple perfecte de com el pensament crític pot enderrocar segles de dogmes establerts.

El món abans de Copèrnic: El geocentrisme.

Per entendre la magnitud del seu descobriment, hem d’imaginar com pensava la gent abans del segle XVI. Durant més de mil anys, la humanitat va acceptar el model de Ptolemeu: la Terra era el centre immòbil de l’univers i tot el que vèiem al cel (el Sol, la Lluna i els planetes) girava al seu voltant en cercles perfectes.

Aquesta visió no era només científica, sinó també religiosa i filosòfica. Si els éssers humans érem la creació més important, era lògic que visquéssim en el centre de tot. Qüestionar això no era només un error de càlcul; era gairebé una heretgia.

La Revolució Heliocèntrica

Copèrnic, que era un home de l’Església i un estudiós polifacètic (metge, jurista i diplomàtic), va notar que les observacions astronòmiques no quadraven amb el model geocèntric. Les matemàtiques eren massa complicades per explicar el moviment dels planetes si la Terra estava quieta.

La seva solució va ser tan senzilla com revolucionària: L’Heliocentrisme. Va proposar que el Sol era el centre del sistema i que la Terra, juntament amb els altres planetes, orbitava al seu voltant. A més, va introduir la idea que la Terra gira sobre el seu propi eix (rotació) i que això explica el pas del dia i la nit.

La seva obra mestra, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), es va publicar quan ell estava a punt de morir. Sabia que el que deia faria trontollar els fonaments del saber de la seva època.

Per què és important per a nosaltres avui?

A les classes de Ciències Socials i Història, parlem de la “Revolució Copernicana” no només com un fet d’astronomia, sinó com un canvi de mentalitat:

1. L’ús de la Raó: Copèrnic va demostrar que els nostres sentits ens poden enganyar. Sembla que el Sol es mogui al voltant nostre, però la raó i les matemàtiques ens diuen el contrari.
2. La Humilitat: Vam deixar de ser el centre de l’univers per passar a ser un planeta més en la immensitat. Això va forçar la humanitat a repensar el seu paper en la natura.
3. El Mètode Científic: Ell va obrir la porta a Kepler, Galileu i Newton. Sense el seu atreviment, la ciència moderna hauria trigat segles més a aparèixer.

El compromís de les administracions amb el coneixement

Com hem comentat en altres entrades, el progrés d’un país depèn del compromís dels seus ciutadans, però també de com les administracions públiques retornen aquest esforç. En l’època de Copèrnic, el suport al coneixement venia sovint de mecenes o de l’Església, però sovint estava limitat pel dogma.

Avui dia, el “retorn” que l’Estat ha de fer als ciutadans que, com Copèrnic, busquen la veritat, és garantir una educació pública de qualitat i una inversió en recerca i ciència. Un país que no inverteix en els seus científics i en els seus estudiants és un país que renuncia a la seva pròpia “Revolució Copernicana”. L’administració ha de ser la plataforma que permeti que les idees noves floreixin sense pors ni traves burocràtiques, perquè només així es garanteix el progrés de tota la “pàtria”.

Conclusió

Nicolau Copèrnic ens va ensenyar que, de vegades, cal mirar les coses des d’una perspectiva totalment diferent per trobar la veritat. Aquest 19 de febrer, us convidem a mirar el cel i a recordar que el coneixement és l’única eina que tenim per fer moure el món.

I vosaltres, quina “veritat establerta” us agradaria qüestionar avui? Creieu que estem invertint prou en la ciència que vindrà?