Avui, 16 de febrer, ens apropem a una de les dates més ombrívoles, però alhora més potents de la història de les idees. Tal dia com avui, l’any 1600, el filòsof, matemàtic i astrònom Giordano Bruno va ser cremat viu a la foguera al Campo de’ Fiori, a Roma, condemnat per heretgia per la Inquisició romana.

Per què, més de quatre segles després, la figura de Bruno continua sent un símbol fonamental per a qualsevol defensor de la ciència i la democràcia? La resposta no és només en el seu tràgic final, sinó en la gosadia del seu pensament.

Un univers sense límits

Giordano Bruno no va ser un científic en el sentit modern —no feia experiments amb telescopis com Galileu—, sinó un filòsof intuïtiu. En una època on l’Església i la ciència oficial mantenien que la Terra era el centre de l’univers i que aquest estava tancat per una esfera d’estrelles fixes, Bruno va anar molt més enllà del sistema copernicà.

Ell va proposar una idea revolucionària i aterridora per al seu temps: l’univers infinit. Bruno afirmava que l’espai no tenia límits i que les estrelles que veiem a la nit són sols com el nostre, al voltant dels quals orbiten altres planetes que podrien estar habitats. Aquesta visió, que avui ens sembla gairebé òbvia gràcies a l’astronomia moderna, trencava totalment amb la jerarquia teològica de l’època.

El conflicte amb l’autoritat

Bruno va ser un esperit nòmada i rebel. Va viatjar per tota Europa (Ginebra, París, Londres, Praga) defensant les seves idees i discutint amb acadèmics de totes les confessions. Finalment, va ser traït i lliurat a la Inquisició a Venècia, d’on va ser traslladat a Roma per a un judici que duraria set anys.

Se li va demanar repetidament que es retractés, però ell es va mantenir ferm. Quan va ser llegida la seva sentència de mort, Bruno va pronunciar unes paraules que han quedat gravades en la història del coratge humà:

“Potser teniu més por vosaltres en pronunciar aquesta sentència que jo en rebre-la.”

Amb aquesta frase, Bruno assenyalava la debilitat de qualsevol sistema que necessita la violència per mantenir les seves veritats.

Per què és important per als joves d’avui?

Estudiar Giordano Bruno aquest 17 de febrer ens permet reflexionar sobre temes que apareixen constantment a les nostres classes de Socials i Filosofia:

1. La Llibertat de Consciència: Bruno va morir per defensar el dret a pensar de manera diferent. És un recordatori que la llibertat d’expressió no és un regal, sinó una conquesta històrica que cal protegir cada dia.
2. Dogma vs. Raó: El seu cas il·lustra la tensió permanent entre les estructures de poder que volen controlar la veritat i la curiositat humana que busca desxifrar la realitat.
3. L’ètica de la integritat: En un món sovint dominat pel postureig o la conveniència, la coherència de Bruno entre el seu pensament i la seva vida (fins a les últimes conseqüències) ens convida a pensar sobre els nostres propis valors.

El retorn de la societat: La justícia de la història

Com hem comentat en altres entrades, les administracions i la societat tenen el deure de “retornar” o restaurar la dignitat d’aquells que van ser injustament perseguits pel bé del coneixement. En el cas de Bruno, el reconeixement va trigar segles.

L’any 1889, es va aixecar una estàtua en el seu honor precisament al lloc on va ser executat. Avui, el monument a Giordano Bruno al Campo de’ Fiori és un lloc de pelegrinatge per als lliurepensadors de tot el món. És la manera com la “pàtria” de la humanitat li retorna el seu sacrifici, convertint el lloc d’una execució en un símbol de victòria moral.

Giordano Bruno ens ensenya que cap mur, ni tan sols el de les flames, pot aturar un pensament que mira cap a l’infinit. Per als estudiants de secundària que s’enfronten a un món complex, la seva figura és una invitació a no tenir por de les preguntes difícils i a defensar la veritat basada en la raó i l’evidència, encara que sigui impopular.