Avui, 13 de febrer, no celebrem la caiguda d’un imperi ni el naixement d’un conqueridor, sinó una eina que ha transformat la societat, la política i la cultura de masses: la ràdio.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va triar aquesta data perquè el 13 de febrer de 1946 es van realitzar les primeres emissions de la Ràdio de les Nacions Unides. Per als estudiants de secundària, aquest mitjà pot semblar “antic” en comparació amb TikTok o Twitch, però la història ens ensenya que la ràdio és la mare de tota la comunicació instantània i un pilar fonamental de la llibertat d’expressió.

Un invent que va escurçar les distàncies

La ràdio no va néixer d’un dia per l’altre. Fou el resultat d’una cursa tecnològica a finals del segle XIX i principis del XX, amb noms com Guglielmo Marconi, Nikola Tesla o Aleksandr Popov. Abans de la ràdio, la informació viatjava a la velocitat dels trens o els vaixells; amb les ones electromagnètiques, la veu humana va començar a viatjar a la velocitat de la llum.

Per a la història de les societats, això va ser revolucionari. Imagineu-vos per un moment viure en un poble aïllat l’any 1920: de sobte, a través d’una caixa de fusta, podies escoltar les notícies de la capital, música d’altres països o discursos polítics en temps real. La ràdio va democratitzar la informació i va crear, per primera vegada, una opinió pública global.

La ràdio com a testimoni i arma històrica

Al llarg del segle XX, la ràdio ha estat protagonista en moments crítics que estudiem a les aules de Socials:

1. Durant les Guerres Mundials: Va servir per transmetre missatges d’ànim a la població civil i per coordinar la resistència. Qui no ha sentit parlar de les crides del general De Gaulle des de Londres per alliberar França?
2. La ràdio durant la Transició espanyola: Un moment clau va ser la nit del 23 de febrer de 1981 (el 23-F). Mentre la televisió estava ocupada, va ser la ràdio (“la nit dels transistors”) la que va mantenir la ciutadania informada minut a minut sobre l’intent de cop d’estat, convertint-se en un escut per a la democràcia.
3. Desenvolupament i emergències: En països en vies de desenvolupament, la ràdio continua sent l’únic mitjà que arriba a llocs sense internet o electricitat estable, educant comunitats i salvant vides durant catàstrofes naturals.

Per què la ràdio encara és “cool” per als joves?

Podríeu pensar que el podcast ha matat la ràdio, però en realitat l’ha fet evolucionar. La ràdio ens ensenya el valor de la paraula nua. Sense imatges que ens distreguin, la ràdio ens obliga a imaginar, a reflexionar i a escoltar amb atenció. És un mitjà basat en la confiança i la proximitat.

En l’era de la sobreinformació visual i els filtres d’Instagram, la ràdio manté una autenticitat difícil de replicar. A més, és el mitjà més resistent: quan cau la xarxa elèctrica o es bloqueja internet, les ones de ràdio segueixen allà, viatjant per l’aire.

La responsabilitat de les administracions i el dret a la informació

En la línia del que sovint debatem en aquest blog, el Dia Mundial de la Ràdio també ens serveix per recordar la importància de les administracions públiques en el manteniment dels mitjans de comunicació públics.

Una democràcia sana necessita una ràdio pública forta que no depengui d’interessos comercials, que garanteixi la pluralitat i que retorni als ciutadans el seu dret a estar ben informats. És la manera com l’Estat garanteix que la cultura i la informació arribin a tothom, sense excepcions ni bretxes digitals.

Una invitació a l’escolta activa

Aquest 13 de febrer, us convidem a fer un experiment: apagueu les pantalles durant trenta minuts i sintonitzeu una emissora de ràdio (o un podcast de ràdio en directe). Fixeu-vos en el ritme, en el so ambient, en la calidesa de la veu.

La ràdio ens recorda que, per sobre de tot, som éssers socials que necessiten històries. Com deia el lema de la UNESCO fa uns anys: “La ràdio som nosaltres”.

Aquest 2026 la UNESCO dedica el dia a agrair a les emissores les notícies que difonen, les veus que amplifiquen i les històries que comparteixen. Ara la intel·ligència artificial obre un nou capítol, no només per innovar, sinó també per aprofundir a l’enllaç amb els oients. Si és utilitzada de forma ètica, en suport del criteri, la creativitat i els valors de servei públic dels professionals de la ràdio, la IA es pot convertir en un aliat per enfortir la confiança del gran públic. La tecnologia per si sola no genera confiança. Les emissores de ràdio sí que ho fan.

La IA és una eina, no una veu.