Avui, 12 de febrer, ens aturem per commemorar una efemèride doble que ens parla de la curiositat, de l’observació i de com una idea ben fonamentada pot fer trontollar tot el que crèiem saber.

Tal dia com avui de l’any 1809 van néixer dues figures monumentals: Abraham Lincoln (clau en la història dels drets humans) i, qui protagonitzarà la nostra entrada d’avui, Charles Darwin. Actualment, el 12 de febrer se celebra a tot el món el “Dia de Darwin”, una jornada per reivindicar no només la figura del naturalista anglès, sinó també el valor del mètode científic i el pensament racional.

Qui era Charles Darwin?

Per als estudiants que el veieu als llibres de Biologia o de Socials, Darwin sol aparèixer com un home gran amb una llarga barba blanca. Però el Darwin que va canviar el món era un jove de 22 anys que, el 1831, es va embarcar en el HMS Beagle per fer una volta al món que duraria cinc anys.

Durant aquest viatge, especialment a les Illes Galápagos, Darwin va observar una cosa fascinant: espècies d’ocells (els famosos pinsans) que eren molt semblants però que presentaven diferències en els seus becs segons l’illa on vivien i el tipus de menjar disponible. Aquesta observació va ser la llavor d’una idea revolucionària: les espècies no són immutables, sinó que canvien amb el pas del temps.

La Selecció Natural: El motor del canvi

L’any 1859, després de dècades de recerca i de dubtes (perquè sabia que les seves idees causarien un escàndol religiós i social), va publicar L’origen de les espècies. La seva tesi era senzilla però radical: la selecció natural.

• Variabilitat: Dins d’una mateixa població, els individus neixen amb petites diferències.
• Adaptació: Aquells individus amb característiques més favorables per sobreviure en el seu entorn tenen més probabilitats de reproduir-se.
• Herència: Aquestes característiques passen a la següent generació.

Amb el temps, aquest procés acumula canvis que donen lloc a noves espècies. De sobte, l’ésser humà ja no era el centre d’una creació aïllada, sinó una branca més en el gran arbre de la vida que ens connecta amb tots els éssers vius de la Terra.

Per què Darwin és “Socials”?

L’evolucionisme de Darwin no només va afectar la biologia; va sacsejar la filosofia, la religió i la política de la seva època.

1. La fi de l’antropocentrisme: Ens va obligar a repensar la nostra relació amb la natura. Ja no som els seus “amos”, sinó els seus parents.
2. L’ètica del dubte: Darwin ens ensenya que la ciència no és una veritat absoluta dictada des de dalt, sinó un procés constant d’evidències, proves i correccions. Ell mateix va trigar 20 anys a publicar el seu llibre perquè volia estar segur de les seves proves.
3. L’error del “Darwinisme Social”: És important que els estudiants de secundària sàpiguen distingir entre les idees de Darwin i l’ús malintencionat que se’n va fer posteriorment (com el darwinisme social, que intentava justificar el racisme o el colonialisme aplicant la “llei del més fort” a les societats humanes). Darwin parlava d’adaptació al medi, no de superioritat moral o política.

El compromís de les institucions amb la veritat

En un dia com avui, és essencial reflexionar sobre com les nostres administracions han de retornar l’esforç dels ciutadans garantint una educació de qualitat basada en fets i no en dogmes.

Quan un estudiant dedica hores a comprendre la complexitat del món, el país té l’obligació de mantenir un sistema educatiu que fomenti el pensament crític. El millor retorn que una pàtria pot fer als seus joves és oferir-los les eines intel·lectuals perquè ningú els pugui enganyar amb pseudociències o populismes. Invertir en recerca i en divulgació científica —com el reconeixement d’aquest Dia de Darwin— és invertir en una ciutadania lliure.

Esperem que aquesta efemèride us hagi servit per mirar-vos al mirall i recordar que formeu part d’un viatge evolutiu extraordinari que va començar fa milions d’anys. La història de la vida és la nostra història!