Avui, 11 de febrer, ens trobem davant una data que brilla amb una llum especial al calendari. Tot i que podríem parlar de molts esdeveniments, avui ens centrarem en una fita que uneix el passat, el present i el futur de la nostra societat: el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una efemèride oficialitzada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015, però que arrossega segles de lluita silenciosa.

Per què és important que dediquem una entrada de blog a aquest dia? Perquè la història de la ciència no s’entén sense les dones, tot i que durant massa temps els llibres de text hagin passat de puntetes sobre els seus noms.

Un viatge a través del temps: De l’oblit al reconeixement

Si mirem enrere, l’11 de febrer ens serveix per rescatar figures que van desafiar les convencions de la seva època. Pensem en Marie Curie, l’única persona a la història amb dos Premis Nobel en disciplines científiques diferents (Física i Química). O en Rosalind Franklin, la cristal·lògrafa que va capturar la famosa “Fotografia 51”, clau per descobrir l’estructura de doble hèlix de l’ADN, una troballa per la qual els seus companys homes van rebre el Nobel mentre ella quedava en l’ombra.

Aquestes dones són exemples de resiliència, que no només van haver de lluitar contra les incògnites de la natura al laboratori, sinó també contra una societat que els tancava les portes de les universitats i les acadèmies.

Per què encara necessitem un 11 de febrer?

Potser algú podria pensar: “Però si avui dia les noies ja poden estudiar el que vulguin!”. Tot i que és cert que hem avançat, les dades ens diuen que encara hi ha camí per recórrer. En molts camps de la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (les conegudes com a disciplines STEM), la presència femenina continua sent minoritària.

Aquest dia té com a objectiu trencar els estereotips de gènere. Moltes nenes, a partir dels sis anys, comencen a creure que són menys capaces per a les matemàtiques que els nens, no per una qüestió biològica, sinó per la influència dels estímuls que reben. L’efemèride de l’11 de febrer ens recorda que el talent no té gènere i que la ciència necessita totes les ments possibles per resoldre reptes com el canvi climàtic o les pandèmies.

El compromís de les institucions i la ciutadania

Enllaçant amb el que hem parlat en altres entrades sobre el paper del país, és fonamental que les administracions públiques retornin l’esforç de les dones científiques amb polítiques reals. No n’hi ha prou amb un post a les xarxes socials una vegada a l’any. El compromís de l’Estat ha de ser:

1. Visibilitat: Incloure més referents femenins en els currículums escolars de secundària.
2. Igualtat d’oportunitats: Garantir que les investigadores tinguin les mateixes facilitats de finançament i de conciliació que els seus companys.
3. Foment de les vocacions: Crear programes de mentoratge perquè les nenes de les nostres escoles vegin que poden ser les properes astrònomes, viròlogues o enginyeres aeroespacials.

Una lliçó per al futur

Estudiants, la història no és només el que va passar fa mil anys; la història es construeix avui. El 11 de febrer és un crit d’atenció per recordar que el coneixement és un dret universal. Quan una societat exclou o invisibilitza la meitat del seu potencial intel·lectual, tota la humanitat hi perd.

Us convidem a investigar sobre alguna científica que no coneixíeu o a preguntar-vos: quants noms de dones apareixen en el vostre llibre de ciències? Potser el curs que ve n’haurem d’afegir uns quants més per fer justícia a la realitat.

“Res en la vida és per ser temut, només per ser comprès. Ara és el moment de comprendre més, perquè pugem témer menys.” — Marie Curie.