Avui, 9 de febrer, ens allunyem una mica de les batalles i els tractats polítics per endinsar-nos en la història de la ciència. Tal dia com avui de l’any 1902, el biòleg britànic William Bateson feia un pas de gegant que canviaria la biologia per sempre: defensava públicament les lleis de Mendel i posava la primera pedra del que avui coneixem com a Genètica.

Potser us pregunteu: “Què té a veure la genètica amb les Ciències Socials?”. Doncs molt! La ciència no es produeix en el buit; és un reflex de la societat que la crea i, alhora, té el poder de transformar la nostra visió de la humanitat, de l’ètica i del nostre futur com a espècie.

Qui era William Bateson i per què el recordem?

A principis del segle XX, el món científic estava desorientat. Tot i que Charles Darwin havia explicat l’evolució per selecció natural, ningú sabia exactament com es transmetien els trets de pares a fills. Les obres d’un monjo austríac anomenat Gregor Mendel, que havia descobert les regles de l’herència cultivant pèsols, havien estat oblidades durant dècades.

El 9 de febrer de 1902, Bateson va publicar una defensa aferrissada dels principis mendelians. Ell va ser qui, poc després, encunyaria el terme “Genètica” (del grec genno, que significa “donar a la llum”). Sense la seva insistència i la seva capacitat per connectar experiments biològics amb regles matemàtiques, la medicina i la biologia actuals serien impossibles.

Les Lleis de l’Herència: Un llenguatge universal

Per als estudiants de secundària que esteu estudiant les lleis de Mendel a Biologia, el 9 de febrer és el moment perfecte per recordar que aquestes regles (dominància, segregació i distribució independent) no són només fórmules en un llibre. Són el mecanisme que explica per què tens els ulls de l’avi o la forma del nas de la mare.

Bateson va entendre que l’herència no era una “barreja de líquids” (com es pensava abans), sinó una transmissió de unitats discretes. Aquesta descoberta va ser revolucionària perquè va introduir el rigor matemàtic en l’estudi de la vida.

La dimensió social: Ciència, Ètica i Administració

Aquí és on el llegat de Bateson connecta amb la nostra reflexió sobre les administracions i el país. El coneixement genètic ha donat a l’ésser humà un poder gairebé diví: podem seqüenciar l’ADN, predir malalties i, fins i tot, modificar organismes.

1. La responsabilitat de les administracions: Quan la ciència avança tan ràpidament, les institucions públiques tenen el deure de legislar per protegir els ciutadans. El retorn que l’Estat ha de donar a una societat tecnològica és la bioètica. Les lleis han de garantir que la nostra informació genètica sigui privada i que ningú sigui discriminat pel seu “codi de barres” biològic.
2. Ciència per al bé comú: El 9 de febrer ens recorda que la investigació sovint es finança amb recursos públics. Per tant, els descobriments (com les vacunes o els tractaments gènics) han de retornar a la “pàtria” en forma de salut accessible per a tothom, no només per a qui pugui pagar-ho.
3. L’educació com a eina de llibertat: Una administració que inverteix en l’educació científica dels seus joves està retornant-los la capacitat de ser crítics. Entendre la genètica ens ajuda a combatre pseudociències i prejudicis racistes que, històricament, s’han intentat justificar falsament a través de la biologia.

Un llegat compartit

William Bateson deia que “la genètica és la ciència que intenta explicar la semblança i la diferència entre els éssers vius”. Avui, 9 de febrer, celebrem que som diferents però que compartim un mateix manual d’instruccions biològic i un mateix contracte social.

Per als alumnes de rpuigserversocials.com: la propera vegada que estudieu un quadre de Punnett, penseu que esteu analitzant el codi que ens uneix a tots i que ens recorda que, en una societat justa, el coneixement és l’herència més valuosa que podem deixar a les generacions futures.