El patrimoni històric de Mallorca ha viscut recentment un dels capítols més alarmants dels darrers anys. La intervenció del Consell de Mallorca i les forces de seguretat ha permès recuperar més de 1.500 peces arqueològiques que estaven en mans d’un matrimoni d’origen alemany resident a l’illa. Aquest cas no només destaca per la quantitat d’objectes, sinó pel dany irreparable que l’espoli causa a la nostra memòria col·lectiva.

Què s’ha recuperat? Un tresor sense context

La troballa, custodiada actualment al Museu de Mallorca, és d’un valor incalculable. Entre els objectes intervinguts (molts d’ells interceptats inicialment a l’aeroport de Palma) hi figuren:

• 1.574 monedes: Que abasten des de l’època grega fins a l’edat mitjana, amb una gran presència de moneda romana imperial, bizantina i andalusina.
• Objectes diversos: Àmfores, llànties d’oli, joies, escultures i fins i tot espases.

Però el vertader drama és que el valor d’una peça no és només l’objecte en si, sinó el seu context. Quan un espoliador extreu una moneda del sòl sense metodologia científica, esborra per sempre la informació sobre d’on venia, amb què estava relacionada i què ens podria explicar sobre la nostra història. Una peça fora del seu lloc és una com pàgina arrencada i cremada del llibre de la nostra història.

Conseqüències legals: A què s’enfronten els espoliadors?

Els investigats en aquest cas podrien enfrontar-se a penes molt greus recollides al Codi Penal i a la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears:

1. Delicte de contraban: En intentar treure les peces de l’illa sense cap permís ni declaració.
2. Delictes contra el patrimoni històric (Art. 323 del Codi Penal): L’espoli i els danys en jaciments arqueològics estan castigats amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys i multes de 12 a 24 mesos.
3. Agreujants: Si els danys són d’especial gravetat o afecten béns singularment protegits, la pena pot ser superior. A més, els jutges poden obligar els autors a pagar la restauració dels danys causats.

Pràctiques “innocents” que són delicte

Sovint, algunes persones pensen que certes activitats són simples “hobbies”, però la llei és molt clara al respecte. Aquí teniu algunes pràctiques que poden acabar en una denúncia penal:

• L’ús de detectors de metalls: A les Illes Balears (Llei 12/1998), l’ús de detectors de metalls està prohibit en qualsevol zona amb patrimoni històric sense una autorització expressa per a finalitats científiques. Sortir a “buscar monedes” pel camp amb un detector no és un joc; és una infracció greu.
• La troballa casual no comunicada: Si passejant per la muntanya o fent una reforma a casa trobes una resta arqueològica, tens l’obligació de comunicar-ho a l’administració en un termini de 48 hores. Quedar-se la peça o intentar vendre-la a través de plataformes online és una apropiació il·lícita de patrimoni públic.
• Alterar el terreny en zones sensibles: Fer forats o remoure terra en jaciments no excavats (o “protegits” però a l’aire lliure) pot destruir estrats arqueològics vitals.

Altres exemples de “micro-espoli” i perills per al patrimoni

També estan tipificades com a infraccions o delictes com :

1. L’espoli submarí: “M’he trobat un coll d’àmfora bucejant”: És un dels clàssics de l’estiu a les nostres costes. Molts bussejadors recreatius troben restes de ceràmica o ancoratges antics i decideixen endur-se’ls a casa com a “record” o objecte de decoració.

• La realitat legal: Qualsevol objecte que es trobi sota l’aigua (patrimoni subaquàtic) té la mateixa protecció que un jaciment terrestre. Extreure una peça de la mar accelera la seva degradació pel canvi sobtat de salinitat i humitat, a més de cometre un delicte d’apropiació indeguda.

2. L’espoli a les xarxes: El mercat de segona mà. Plataformes com Wallapop, eBay o grups de Facebook s’han convertit en un focus de venda de peces arqueològiques sense pedigrí.

• El perill: Comprar o vendre una punta de fletxa de bronze o una moneda romana a través d’aquestes apps pot semblar inofensiu, però si la peça no té un certificat d’autenticitat i procedència, podries estar participant en un circuit d’il·legalitat. La Guàrdia Civil (SEPRONA) rastreja activament aquestes vendes i les multes poden ser astronòmiques.

3. El grafisme i el “jo hi vaig ser”: Danys sobre pedra. Escriure el teu nom o fer una incisió en una paret d’un talaiot, una cova amb pintures o una torre de defensa és considerat un delicte de danys al patrimoni.

• La gravetat: Moltes d’aquestes estructures tenen milers d’anys. Un simple grafiti amb esprai o una incisió amb una pedra pot destruir líquens mil·lenaris o restes de pigments originals que són impossibles de recuperar.

4. El col·leccionisme heretat. Què passa si heretes una col·lecció de peces arqueològiques d’un familiar que les va recollir fa 40 anys?

• El procediment correcte: El fet de tenir-les a casa sense haver-les declarat pot ser un problema legal si decideixes vendre-les o si hi ha una inspecció. El més aconsellable és regularitzar la situació davant el departament de Cultura del Consell. Ells t’assessoraran sobre com mantenir-ne la custòdia legal o si les peces han de ser dipositades en un museu per a la seva conservació.

El patrimoni és de tots

El patrimoni arqueològic no és de qui el troba, ni tan sols del propietari de la finca on apareix; és un bé col·lectiu. Us vull recordar la importància de respectar la tasca dels professionals de l’arqueologia. Si trobes alguna cosa, no la toquis: fotografia-la, marca la ubicació i avisa les autoritats. Protegir el passat és l’única manera d’entendre el nostre futur.