Avui, 7 de febrer, ens aturem en una efemèride que ens serveix per analitzar com la política i la tecnologia s’entrellacen per canviar el rumb de la història. Ens desplacem l’any 1992, un any clau per a Europa i, especialment, per a tots nosaltres com a ciutadans europeus.

Si sou estudiants de d’ESO o de Batxillerat, segur que heu sentit a parlar de la Unió Europea (UE) com una cosa que sempre ha estat aquí. Però la realitat és que la UE, tal com la coneixem avui —amb la nostra moneda comuna, la lliure circulació i la ciutadania europea— va rebre el seu “certificat de naixement” oficial un dia com avui, fa poc més de tres dècades, a la ciutat de Maastricht (Països Baixos).

Què va passar a Maastricht?

Fins aquell moment, el que existia era la Comunitat Econòmica Europea (CEE), un projecte molt centrat en el mercat i el comerç. Però el 7 de febrer de 1992, els líders dels dotze països membres van signar el Tractat de la Unió Europea. No era només un paper més; era un salt gegant cap a una unió política real.

Imagineu-vos la importància del moment: feia poc més de dos anys que havia caigut el Mur de Berlín i l’URSS s’havia dissolt. Europa necessitava un nou rumb per garantir la pau i la prosperitat en un món que canviava a velocitat de vertigen.

Els tres pilars de la nova Europa

El Tractat de Maastricht va organitzar la Unió Europea sobre tres estructures o “pilars” fonamentals que s’estudien a totes les facultats de ciències polítiques i socials:

1. Les Comunitats Europees: Es va posar la primera pedra per a la creació de l’Euro, la moneda única. Es van fixar les condicions que els països havien de complir per poder-la adoptar.
2. Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): Per primera vegada, Europa volia parlar amb una sola veu al món.
3. Cooperació en Justícia i Afers d’Interior: Per lluitar junts contra el crim organitzat i gestionar les fronteres.

La Ciutadania Europea: Un dret per a tu.

Un dels punts més apassionants per a qualsevol estudiant és que Maastricht va crear la Ciutadania Europea. Què significa això a la pràctica? Significa que tu, pel fet de viure a Catalunya i ser ciutadà d’un estat membre, tens dret a:

• Residir i treballar lliurement en qualsevol país de la UE.
• Votar i ser candidat en les eleccions municipals i al Parlament Europeu allà on visquis.
• Gaudir de protecció diplomàtica de qualsevol ambaixada de la UE si ets a l’estranger.

Aquest concepte va transformar Europa d’un simple “club econòmic” a una comunitat de ciutadans amb drets compartits.

En l’actualitat, la Unió Europea s’enfronta a reptes gegantins: el canvi climàtic, la immigració, la guerra a les fronteres de l’est i el creixement de l’euroescepticisme. Recordar el 7 de febrer de 1992 ens ajuda a entendre d’on venim. Maastricht va ser un exercici de generositat política: països que s’havien matat entre ells en dues guerres mundials decidien compartir sobirania per un futur millor.

A les classes de Socials, sovint discutim sobre si la UE és massa burocràtica o si està lluny de la gent. Conèixer el Tractat de Maastricht ens dona els arguments per fer una crítica constructiva: per saber què es va prometre llavors i què s’ha aconseguit realment avui.

L’efemèride d’avui ens recorda que les grans institucions no neixen del no-res, sinó de la voluntat de cooperar. El 7 de febrer de 1992 va ser el dia que vam deixar de ser només espanyols, francesos o alemanys per començar a ser, oficialment, europeus.