Avui, 6 de febrer, viatgem enrere en el temps fins a l’any 1918. Ens situem al Regne Unit, en un moment en què el món encara estava immers en els horrors de la Primera Guerra Mundial. Aquell dia es va aprovar una llei que canviaria per sempre el concepte de ciutadania: la Llei de Representació del Poble.

Per què és tan important aquesta data? Perquè per primera vegada en una de les grans potències mundials, es va reconèixer legalment el dret al sufragi femení.

Les Sufragistes: molt més que una protesta.

Sovint pensem en el dret al vot com una cosa natural, gairebé com l’aire que respirem. Però a principis del segle XX, les dones n’estaven excloses. El camí fins a aquell 6 de febrer va ser llarg, tortuós i ple de sacrificis.

Destaquen figures com Emmeline Pankhurst i les seves seguidores, les suffragettes. Elles no només feien discursos; feien acció directa. Van protagonitzar vagues de fam, es van encadenar a les tanques del Parlament i van patir una repressió policial brutal. El seu lema era clar: “Fets, no paraules”.

Per què l’any 1918? El paper de la Gran Guerra

Com solem analitzar a classe, els canvis històrics no passen per casualitat. La Primera Guerra Mundial va ser un factor clau. Amb els homes al capdavant, les dones van haver de fer-se càrrec de les fàbriques, dels hospitals i de l’economia del país. Van demostrar que la societat no podia funcionar sense elles.

El govern britànic ja no podia continuar negant el vot a una població que estava sostenint l’esforç de guerra. Però atenció! La llei de 1918 encara no era del tot igualitària:

• Només podien votar les dones majors de 30 anys.
• Havien de complir certs requisits de propietat o estar casades amb propietaris.
• En canvi, els homes podien votar a partir dels 21 anys sense condicions.

No va ser fins deu anys més tard, el 1928, que es va aconseguir la plena igualtat en l’edat de votació. Així i tot, el 6 de febrer continua sent la gran fita simbòlica de l’inici d’aquest dret.

Per reflexionar

Aquesta efemèride ens serveix per connectar amb la nostra pròpia història. Sabíeu que a Espanya el sufragi femení no va arribar fins a la Segona República (1931)? Allà la gran protagonista va ser Clara Campoamor, qui va haver de defensar el vot de les dones fins i tot contra alguns companys del seu propi partit.

Estudiar el 6 de febrer de 1918 ens ajuda a entendre que la democràcia és un procés en construcció constant. Els drets no es regalen; es conquereixen amb l’esforç de moltes persones que van creure que un món més just era possible. La veu de les dones és imprescindible per a qualsevol societat que vulgui anomenar-se lliure. Quan analitzem el passat, no ho fem per memoritzar noms, sinó per agafar forces per defensar els drets que tenim avui.