Avui, 5 de febrer, ens posem el barret d’exploradors del dret i la política per viatjar fins a Mèxic. Però no anirem a les platges de Cancún, sinó a l’any 1917, enmig d’un país que bullia de ganes de canvi.

Tal dia com avui es va promulgar la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, a la ciutat de Querétaro. Va ser la primera constitució del món a incloure drets socials. Sí, ho heu llegit bé: abans que la russa o la d’Alemanya (Weimar), Mèxic ja deia que la terra, el treball i l’educació eren drets del poble.

Una revolució de “sombrero” i suor.

Per entendre què va passar aquell 5 de febrer, hem de recordar que Mèxic venia d’una dictadura de més de trenta anys: el Porfiriato. Sota el comandament de Porfirio Díaz, el país s’havia modernitzat, però a un preu terrible: els camperols havien perdut les seves terres i els obrers vivien en la misèria.

Això va fer esclatar la Revolució Mexicana el 1910, amb líders llegendaris que segurament us sonen: Emiliano Zapata, amb el seu crit de “Terra i Llibertat”, i Pancho Villa. Després d’anys de lluita i caos, calia posar ordre i deixar per escrit les promeses de la revolució. Aquí és on entra la nostra efemèride.

Tres articles que van canviar el món

Els congressistes que es varen reunir a Querétaro no es van limitar a copiar les lleis antigues. Varen crear un document d’avantguarda que es basava en tres pilars:

1. L’Article 3 (Educació): Va establir que l’educació havia de ser laica, gratuïta i obligatòria. En un país on la majoria era analfabeta, això era una bomba de rellotgeria per al progrés.
2. L’Article 27 (La Terra): Deia que la terra i l’aigua pertanyien originalment a la Nació. Això permetia repartir les grans finques dels rics entre els camperols pobres.
3. L’Article 123 (Treball): Va ser el més avançat del seu temps. Establia la jornada de 8 hores, el dret a la vaga, un dia de descans setmanal i la protecció per a les dones embarassades.

Per què és important?

Sovint pensem que les lleis són textos freds fets per advocats en despatxos tancats. Però la Constitució de 1917 ens ensenya que les lleis són el resultat de la lluita al carrer. No s’entén la democràcia moderna sense aquests drets socials que avui ens semblen normals, però que fa cent anys eren motiu de guerra.

A més, aquesta efemèride ens convida a reflexionar sobre la diferència entre drets civils (votar, parlar lliurement) i drets socials (tenir una feina digna o anar al metge). Mèxic va ser pioner a dir que no hi ha llibertat real si la gent té gana.

Tot i que ha estat reformada moltes vegades, la Constitució del 5 de febrer de 1917 continua vigent a Mèxic. És un recordatori constant que la política ha de servir per protegir els més febles.