Avui al blog ens vestim de gala (i amb molta roba d’abrigar) per traslladar-nos a un palau a la vora del mar Negre, a Crimea. Un dia com avui de 1945, mentre la Segona Guerra Mundial encara bategava amb força, però amb un final clar a l’horitzó, va començar la Conferència de Ialta.

Per què és una data clau per a qualsevol estudiant d’història? Perquè en aquesta reunió es van asseure els “Tres Grans”: Winston Churchill (Regne Unit), Franklin D. Roosevelt (EUA) i Ióssif Stalin (URSS). El que van decidir aquells dies va marcar la vida dels nostres avis i pares durant tota la segona meitat del segle XX.

Un tauler d’escacs gegant

Imagineu-vos la pressió. Alemanya estava a punt de caure i el Japó resistia al Pacífic. Els tres líders havien de decidir què fer amb les peces del món un cop acabessin les bales. Ialta no va ser només una reunió de pau; va ser una partida d’escacs geopolítica on es va decidir el destí de milions de persones.

Els punts principals que es van pactar a partir d’aquell 4 de febrer van ser:

1. La divisió d’Alemanya: El país es dividiria en quatre zones d’ocupació (una per a cada aliat, inclosa França).
2. El destí de Polònia: Es van moure les fronteres i es va prometre (encara que després no es va complir del tot) que hi hauria eleccions lliures.
3. L’ONU: Es va acordar la creació de l’Organització de les Nacions Unides per evitar que una tragèdia com la guerra es tornés a repetir.
4. L’entrada de l’URSS en la guerra contra el Japó.

L’inici de la Guerra Freda?

Molts historiadors diuen que a Ialta, mentre els líders somreien per a la foto oficial, ja s’estaven afilant els ganivets de la Guerra Freda. La desconfiança entre el bloc capitalista i el bloc comunista era evident. Stalin volia un “cordó de seguretat” a l’Europa de l’Est, i Churchill i Roosevelt volien democràcies liberals. Aquella divisió d’esferes d’influència va acabar aixecant, anys més tard, el famós Mur de Berlín.

Entendre la Conferència de Ialta ens serveix per analitzar com es gestiona el poder a gran escala. Ens ensenya que la pau no és només el silenci de les armes, sinó un equilibri d’interessos sovint molt fràgil.

Per a un alumne de 4t d’ESO o Batxillerat, Ialta és el “capítol 1” de tot el que vindrà després: la descolonització, la cursa espacial i la divisió del món en dos blocs. És el moment en què el món va passar de ser un camp de batalla a ser un mapa dividit per línies ideològiques.

Reflexió final

És ètic que tres persones decideixin el futur de països on no viuen? Aquell 4 de febrer de 1945, la diplomàcia va guanyar la guerra, però potser va sembrar les llavors de nous conflictes.

Com a ciutadans, conèixer aquests pactes ens ajuda a ser crítics amb les relacions internacionals actuals. El món en què vivim avui —amb les seves aliances i tensions— encara té una miqueta de la pols d’aquell palau de Crimea.