Avui ens aturem en una data que marca el final d’una vida, però l’inici d’una era. El 3 de febrer de 1468 moria a Magúncia (Alemanya) Johannes Gutenberg. Gutenberg va ser l’inventor de la impremta de tipus mòbils. I encara que avui dia tot ens arriba a través de pantalles, la seva invenció és considerada per molts historiadors com el fet més important del segon mil·lenni. Per què? Descobrim-ho.

De la còpia a mà a la producció en massa

Imagineu-vos que per tenir un exemplar del vostre llibre preferit haguéssiu d’esperar mesos mentre un monjo el copiava a mà, lletra per lletra, en un pergamí. Els llibres eren objectes de luxe, caríssims i reservats només a l’Església i a la noblesa. La cultura era un circuit tancat.

Gutenberg, que era orfebre de professió, va tenir una idea brillant: crear petites peces de metall (tipus) per a cada lletra de l’alfabet. Aquestes peces es podien combinar per formar pàgines, entintar-les i pressionar-les sobre el paper. Una vegada acabada una pàgina, podies desmuntar les lletres i tornar-les a fer servir per a la següent. Havia nascut la producció en cadena d’informació.

Reflexió sobre el canvi social.

Quan Gutenberg va morir aquell 3 de febrer de 1468, segurament no era conscient de la magnitud del terratrèmol que havia provocat. La impremta no només feia llibres; feia revolucions.

1. L’explosió del coneixement: El preu dels llibres va caure en picat. Els estudiants ja no havien d’aprendre només escoltant el mestre; podien llegir per si mateixos.
2. La Reforma Protestant: Sense la impremta, les idees de Martí Luter s’haurien quedat en una petita discussió local. Amb ella, les seves tesis es van escampar per tot Europa en poques setmanes.
3. L’Humanisme i la Ciència: Científics com Copèrnic o Galileu van poder compartir els seus descobriments ràpidament. El coneixement ja no era estàtic, sinó que creixia amb cada nova publicació.
4. L’estandardització de les llengües: Les llengües vulgars (com el català, el castellà o l’alemany) van començar a fixar la seva gramàtica i ortografia gràcies als llibres impresos.

A classe sovint parlem de la Revolució Digital. Doncs bé, el que va passar després de 1450 amb la impremta és l’equivalent històric al qual va passar amb l’arribada d’Internet.

Gutenberg va democratitzar el saber. Abans d’ell, qui tenia els llibres tenia el poder. Després d’ell, el poder es va començar a desplaçar cap a la gent que sabia llegir i pensar per si mateixa. Estudiar la seva mort el 3 de febrer ens recorda que la tecnologia mai és “només tecnologia”: és una eina que redefineix les jerarquies socials i els drets humans.

Avui dia estem saturats d’informació (l’anomenada infoxicació). Gutenberg ens va donar l’accés a la lectura, però el nostre repte al segle XXI és saber triar què llegim i desenvolupar un esperit crític.