Avui ens aturem en una data que apareix marcada en vermell en tots els llibres d’Història de 4t d’ESO i Batxillerat. El 2 de febrer de 1943, el món sencer va contenir l’alè: el Sisè Exèrcit alemany, liderat pel mariscal Friedrich Paulus, es rendia definitivament a la ciutat de Stalingrad.

Aquesta efemèride no és només una dada militar; és el moment exacte en què el destí de la Segona Guerra Mundial va canviar per sempre. Avui analitzarem per què Stalingrad es considera la batalla més sagnant de la història de la humanitat i què ens ensenya sobre el poder de la resistència.

Una ciutat convertida en infern

La batalla havia començat l’agost de 1942. Hitler volia la ciutat per dos motius: el seu valor estratègic (era la porta als pous de petroli del Caucas) i el seu valor simbòlic (portava el nom del seu gran enemic, Stalin). El que l’alt comandament nazi no esperava era que la lluita es convertiria en una guerra de desgast brutal, carrer per carrer, casa per casa.

Els historiadors l’anomenen la “Rattenkrieg” (la guerra de rates). Els soldats lluitaven per cada replà d’escala, per cada soterrani i per cada muntanya de runes que havien deixat els bombardejos.

El punt d’inflexió: L’Operació Urà

Mentre els alemanys es desgastaven al centre de la ciutat, l’Exèrcit Roig soviètic va preparar una contraofensiva gegantina. El novembre de 1942, van envoltar les tropes de l’Eix en un setge perfecte. De sobte, els assetjadors es van convertir en assetjats.

Aquí apareix un factor clau que sempre comentem a classe: el “General Hivern”. Amb temperatures de 30 i 40 graus sota zero, sense subministraments de menjar ni munició, i amb Hitler prohibint qualsevol retirada, la situació dels soldats alemanys es va tornar desesperada. La rendició final d’aquell 2 de febrer va ser la primera gran derrota de la Wehrmacht a Europa, i el mite que l’exèrcit nazi era invencible es va ensorrar estrepitosament.

Per què és una efemèride vital per a nosaltres?

Més enllà dels mapes i les estratègies, el 2 de febrer ens convida a reflexionar sobre diversos aspectes fonamentals de les Ciències Socials:

1. El cost humà de la ideologia: S’estima que la batalla va costar prop de 2 milions de vides entre militars i civils. És una xifra que ens hauria de fer pensar sobre la bogeria dels totalitarismes.
2. La fragilitat de la propaganda: Fins aquell dia, la propaganda nazi feia creure que la victòria era inevitable. Stalingrad va demostrar que la realitat acaba superant qualsevol relat manipulat.
3. La resiliència civil: Milers de ciutadans de Stalingrad van sobreviure en condicions infrahumanes, treballant a les fàbriques sota el foc per mantenir la producció.

Un llegat de memòria

Avui, Stalingrad (que ara es diu Volgograd) està plena de monuments que recorden aquells mesos de foscor. Però la lliçó més important per a un estudiant de secundària és entendre que la pau no és l’absència de guerra, sinó el resultat de l’esforç per evitar que les ambicions territorials i l’odi passin per sobre dels drets humans.

Aquest 2 de febrer ens serveix per recordar que, fins i tot en els moments més foscos de la història, la determinació d’un poble pot canviar el rumb del món.