Avui ens posem el casc d’astronauta. Ens traslladem al 31 de gener de 1958, una nit de nervis daltabaix a la base de Cap Canaveral, a Florida. Aquell dia, els Estats Units llançaven amb èxit l’Explorer 1, el seu primer satèl·lit artificial. Aquesta data és el tret de sortida real de la competició més apassionant del segle XX: la Cursa Espacial.

Un context de “shock” polític

Per entendre la importància d’aquell 31 de gener, hem de mirar uns mesos enrere. L’octubre de 1957, la Unió Soviètica havia sorprès el món llançant l’Sputnik 1. Als Estats Units, el sentiment era d’humiliació i por. Es preguntaven: “Si poden posar una bola de metall a l’espai, podrien llançar bombes atòmiques sobre les nostres ciutats?”.

El llançament de l’Explorer 1 va ser la resposta desesperada i necessària. No era només una qüestió de ciència, era una qüestió de propaganda i supervivència política en plena Guerra Freda. El món estava dividit en dos blocs, i l’espai era el nou tauler de joc per demostrar qui tenia el millor sistema econòmic i tecnològic.

Més que una simple “caixa” de metall

A diferència de l’Sputnik soviètic, que només emetia un “bip-bip” constant, l’Explorer 1 portava a bord instruments científics reals, dissenyats per l’equip de James Van Allen. I aquí ve el que és realment interessant: gràcies a aquest petit satèl·lit (que pesava poc més de 13 kg), es va fer el primer gran descobriment científic de l’era espacial: els Cinturons de Van Allen.

Aquests cinturons són zones de partícules carregades d’alta energia que envolten la Terra i que són retingudes pel nostre camp magnètic. Sense l’Explorer 1, hauríem trigat molt més a entendre com funciona l’”escut” natural del nostre planeta contra la radiació solar.

El naixement de la NASA

L’èxit de l’Explorer 1 aquell 31 de gener va canviar l’organització de la ciència als EUA. Pocs mesos després, el govern de l’era Eisenhower va decidir crear una agència civil dedicada exclusivament a l’espai: la NASA.

Per als que esteu estudiant Història Contemporània, fixeu-vos en com un esdeveniment científic pot modificar l’estructura d’un país. El pressupost en educació, ciència i recerca es va multiplicar. Es va posar de moda ser enginyer, matemàtic o físic. El món mirava cap amunt, i el somni d’arribar a la Lluna començava a semblar una possibilitat real.

Per què ho recordem avui?

En una època on Elon Musk i empreses com SpaceX parlen d’anar a Mart cada dia, recordar el 31 de gener de 1958 ens serveix per valorar els orígens i ens ensenya que:

1. La competència impulsa la innovació: Tot i que la Guerra Freda va ser un període perillós, la rivalitat va accelerar la tecnologia d’una manera increïble.
2. La ciència és global: Tot i ser un projecte americà, el lideratge va recaure en Wernher von Braun, un enginyer alemany, demostrant que el coneixement traspassa fronteres (sovint amb passats foscos i complexos de debatre a classe).
3. L’impacte social: La tecnologia espacial ha permès que avui tinguis GPS al mòbil, prediccions meteorològiques precises i Internet a gairebé tot arreu.

Quan mireu al cel aquesta nit, penseu en aquell petit tub de metall llançat fa dècades. Aquell 31 de gener, la humanitat va decidir que la Terra se’ns estava quedant petita i que el nostre destí era entre les estrelles.