Avui ens aturem en el calendari per analitzar una efemèride que ens toca molt de prop, tant per la seva importància política com pel seu llegat en la història de les dictadures i les democràcies a Europa. Ens situem en el 28 de gener de 1930.

Aquest dia no es va lliurar cap gran batalla, ni es va signar un tractat de pau mundial, però va ocórrer un fet que va canviar el destí d’Espanya i va obrir la porta a un dels períodes més apassionants de la nostra història: la dimissió del general Miguel Primo de Rivera.

Per als qui esteu estudiant quart d’ESO o Batxillerat, el nom de Primo de Rivera us sortirà segur als exàmens. Després de set anys de dictadura (iniciada amb un cop d’estat el 1923 amb el vistiplau del rei Alfons XIII), el règim s’estava esquerdant. Però, per què va caure precisament un 28 de gener?

El context: Un règim sense suports

La dictadura de Primo de Rivera havia viscut una època de bonança econòmica durant els “feliços anys vint”, gràcies a les obres públiques i la repressió del moviment obrer. Així i tot, l’any 1930 la situació era insostenible:

• L’economia trontollava: Després del crac de la borsa de Nova York de 1929, les monedes es devaluaven i l’atur pujava.
• L’oposició creixia: Intel·lectuals com Unamuno, estudiants universitaris, republicans i el catalanisme polític s’havien unit contra ell.
• L’exèrcit li va girar l’esquena: El factor decisiu. Primo de Rivera va fer una consulta als capitans generals per saber si encara tenia el seu suport. La resposta va ser tan freda i ambigua que el dictador va entendre que el seu temps s’havia acabat.

La dimissió i l’exili

Aclaparat per la solitud política i per una salut precària (patia diabetis), el 28 de gener va presentar la seva renúncia al rei Alfons XIII. Poc després, el general marxava cap a París, on moriria només uns mesos més tard. Però el més interessant per a nosaltres, estudiosos de les Ciències Socials, no és només la seva marxa, sinó el buit de poder que va deixar.

“L’error Berenguer” i el camí cap a la República

Amb la caiguda de Primo de Rivera, el Rei va intentar tornar a la normalitat constitucional com si res hagués passat. Va nomenar el general Berenguer per formar govern, en un període que la premsa de l’època va anomenar amb ironia la “Dictablanda”.

Però el poble ja no volia tornar enrere. La monarquia s’havia tacat les mans col·laborant amb la dictadura, i el camí cap a la Segona República (que arribaria el 14 d’abril de 1931) ja era imparable. El 28 de gener va ser, en realitat, el primer dia del final d’Alfons XIII.

Per què és important recordar-ho avui?

Estudiar la caiguda de Primo de Rivera ens ajuda a entendre conceptes clau per a la nostra vida ciutadana:

1. La fragilitat de l’autoritarisme: Les dictadures solen caure quan l’economia falla i perden el suport de les institucions que les sostenen (en aquest cas, l’exèrcit i la monarquia).
2. La mobilització estudiantil: Els joves d’aquella època van ser un motor de canvi fonamental, organitzant vagues i manifestacions que van desgastar el règim. Una lliçó de participació ciutadana!
3. El dret a la llibertat: Després de set anys de censura, el gener de 1930 va obrir un període d’esperança i debat polític que culminaria en una de les etapes més democràtiques de la nostra història.

Què en penses? Creus que si Primo de Rivera hagués continuat, la monarquia d’Alfons XIII s’hauria salvat, o el canvi era inevitable? T’imagines viure en una època en què l’exèrcit decidís qui governa i qui no? La història no són només llibres vells; són les decisions que van prendre persones com nosaltres fa cent anys i que expliquen per què avui vivim en democràcia.