Molts ciutadans de les Illes es pregunten: Com pot ser que estiguem encadenant borrasca rere borrasca i, tanmateix, no traguem l’abric gruixut del tot? Les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) ens donen la clau d’aquest hivern tan atípic.

Segons l’AEMET, el desembre de 2025 es va tancar a les Balears amb una temperatura mitjana de 12,4 °C, la qual cosa suposa una anomalia positiva d’1,1 °C respecte a la mitjana climàtica (1991-2020). Tot i la sensació d’humitat per les pluges (que van ser un 25% superiors a l’habitual), el caràcter tèrmic ha estat clarament “molt càlid”.

A Mallorca, per exemple, hem vist rècords locals com els 25,6 °C registrats a Pollença el passat gener, una xifra totalment fora de lloc per a l’època.

El factor clau: L’origen de les masses d’aire.

La clau no és si hi ha borrasques, sinó d’on venen. Aquest hivern, la configuració atmosfèrica ha seguit un patró molt marcat:

1. El passadís de l’Atlàntic: La majoria de les pertorbacions ens han arribat des de l’oest-sud-oest. Això significa que l’aire que transporten ha viatjat milers de quilòmetres sobre un oceà Atlàntic que està a temperatures rècord.
2. Adveccions subtropicals: En lloc de rebre aire polar o siberià (les famoses “onades de fred”), estem rebent “rius atmosfèrics” carregats d’humitat i, sobretot, de calor subtropical.
3. L’efecte de la nuvolositat: Les nits ennuvolades actuen com una manta. En haver-hi tantes borrasques, la radiació terrestre no es perd cap a l’espai i les temperatures mínimes es mantenen molt altes, evitant les glaçades al litoral i prelitoral.

Un 2025 de rècords que condiciona el 2026

No podem entendre aquest hivern sense mirar enrere. El 2025 s’ha consolidat com un dels quatre anys més càlids de la història, amb anomalies de d’entre +1,5°C i +2°C per sobre de la mitjana climàtica.

Dades recents del Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència estatal de Meterologia i observatoris com el de l’Ebre o Fabra confirmen una tendència preocupant:

• Mínims històrics de vent del nord: S’ha registrat l’any amb menys dies de Tramuntana i Mestral de les darreres tres dècades. Sense aquests vents, l’aire fred no s’assenta i el “refredament” del territori és gairebé inexistent.
• L’efecte “manta” dels núvols: La successió de fronts fa que les nits siguin ennuvolades. Això impedeix que la calor acumulada durant el dia s’escapi (irradiació nocturna), mantenint les mínimes molt altes i eliminant pràcticament les glaçades al prelitoral.

El Jet Stream i el bloqueig anticiclònic

El Corrent en Jet (Jet Stream) està presentant ondulacions molt pronunciades. Enguany, Catalunya ha quedat sovint a la banda “calenta” d’aquest corrent. Mentre que el centre d’Europa o els EUA han patit descensos bruscos, nosaltres hem tingut una dorsal africana que s’estira cap al nord cada vegada que una borrasca s’apropa a Galícia, impulsant aire càlid directament cap a la Mediterrània.

Segons els registres recents, estem observant anomalies tèrmiques d’entre +2 °C i +4 °C per sobre de la mitjana climàtica (1991-2020). Això es tradueix en:

• Isoterma de 0°C a nivells massa alts: La neu només cau a cotes elevades del Pirineu, i sovint es fon ràpidament per la pluja càlida associada als fronts.
• Mínimes tropicals: Nits on el termòmetre no baixa dels 15°C en ple gener en punts de la costa.

Què podem esperar de la resta de l’hivern?

Malgrat que hem tingut algun episodi puntual de fred intens (com el de la primera setmana de gener), les previsions a llarg termini per a aquest 2026 indiquen que la mitjana estacional seguirà 1 °C o 1,5 °C per sobre del que seria normal.

Què passa a les Illes Balears? Un hivern marcat pel mar i l’aire subtropical

A les Balears vivim un hivern on l’estacionalitat sembla haver-se desdibuixat. Per què, tot i el pas de borrasques com Francis a l’inici d’any, no hem tingut fred de veres?

1. La “bateria” de la Mediterrània: Un mar que no es refreda.

El factor diferencial a les Illes és la temperatura de la superfície del mar. La Mediterrània funciona com un magatzem de calor:

• Efecte suavitzador: Una mar més calenta del normal fa que les masses d’aire que ens arriben amb les borrasques, encara que siguin humides, no es refredin prou. En lloc de portar fred rigorós, la mar escalfa l’aire des de baix.
• Inèrcia tèrmica: Durant el 2024 i l’inici del 2025, la mar Balear ha registrat temperatures rècord.

Així doncs, la Mediterrània actua com un radiador gegant:

• Efecte termoregulador extrem: Amb l’aigua entre 1 i 2 °C per sobre de la mitjana per a aquestes dates, les masses d’aire fred que intenten arribar a les illes s’”escalfen” abans de tocar terra.
• Mínimes que no baixen: Això explica per què a punts com Palma, Maó o Eivissa, les temperatures mínimes difícilment baixen dels 10 °C en moltes nits de gener, mantenint-se en valors de tardor.

2. Borrasques de l’oest: Humitat sense fred.

La dinàmica de borrasques d’aquest hivern ha estat predominantment de l’oest i sud-oest (adveccions atlàntiques).

• Vent de Ponent i Llebeig: Aquests vents arriben a les Balears després de creuar la península Ibèrica, arribant més secs, però sobretot més càlids per l’efecte de compressió adiabàtica (l’aire s’escalfa en baixar de cota cap a la conca mediterrània).
• Absència de Llevantades fredes: No hem tingut entrades de component nord o nord-est potents (Tramuntana o Gregal) que són les que realment porten l’aire gèlid del continent europeu cap a les Illes.

3. Dades recents i impacte local

Aquest gener de 2026 ha deixat dades significatives als observatoris de l’AEMET a les Balears:

• Anomalia tèrmica: S’han registrat màximes que han fregat els 20°C-22°C durant la primera quinzena de gener en localitats de Mallorca.
• Cota de neu inexistent: A la Serra de Tramuntana, tot i les precipitacions abundants de desembre i gener, la neu només ha estat testimonial als cims més alts (per sobre dels 1.300 m), ja que la isoterma de 0°C s’ha mantingut inusualment alta.
• Nits tropicals al desembre: El tancament del 2025 va deixar nits on el termòmetre no va baixar dels 15 °C en punts costaners, un fenomen gairebé inaudit en el cor de l’hivern.

L’avanç de la fenologia

Aquest “hivern càlid” té un impacte directe que ja podem veure als camps de les Illes:

• Floració prematura: L’ametler, símbol de l’hivern mallorquí, ha avançat la seva floració en moltes zones a causa d’aquestes temperatures primaverals.
• Risc de gelades tardanes: El perill real és que aquest hivern tan càlid enganyi la vegetació i, si al febrer o març arriba una entrada freda sobtada, els danys a l’agricultura siguin catastròfics.

Un canvi de paradigma

Aquest hivern és el clar exemple que més pluja (o inestabilitat) no vol dir més fred. El canvi climàtic no només augmenta la temperatura mitjana, sinó que altera la trajectòria de les borrasques i escalfa els nostres mars, fent que fins i tot els dies de tempesta siguin “massa suaus”.

Perquè l’AEMET ens recorda que, tot i que a escala global estam sota la influència de La Niña (que sol refredar), l’escalfament global està contrarestant aquest efecte, fent que els hiverns “normals” passin a ser una excepció.

Ens trobem davant d’un hivern “descafeïnat” on la jaqueta sobra a migdia, una tendència que, malauradament, sembla que ha vingut per quedar-se.