Avui ens aturem en una data que, tot i que ens queda lluny geogràficament, és un exemple perfecte de com la pressió popular pot canviar el destí d’una nació. Parlem del 23 de gener de 1958, el dia que Veneçuela va enderrocar la dictadura de Marcos Pérez Jiménez.

Per què és important que estudiem això avui? Perquè en les nostres classes de Socials sovint parlem de democràcia, de llibertat d’expressió i de moviments socials, i aquest cas és un manual obert sobre com es recupera la llibertat.

Qui era Marcos Pérez Jiménez?

Per entendre el que va passar aquell 23 de gener, primer hem de saber contra qui lluitava el poble. Marcos Pérez Jiménez va ser un militar que, després d’un cop d’estat, va governar Veneçuela amb puny de ferro durant bona part de la dècada dels 50.

D’una banda, va ser una època de grans construccions (autopistes, hotels de luxe, grans monuments), però a quin preu? El preu va ser la persecució política, la tortura de l’oposició i la censura més absoluta. La policia política, coneguda com la “Seguridad Nacional”, sembrava el terror entre qualsevol que gosés criticar el règim.

El detonant: L’engany del plebiscit

L’any 1957, el dictador va organitzar un plebiscit (una votació) per perpetuar-se en el poder. Els resultats van ser clarament manipulats, i això va ser la gota que va fer vessar el got. Tant els estudiants universitaris com diversos sectors de l’exèrcit i la societat civil van començar a organitzar-se en secret.

El primer de gener de 1958 ja hi va haver un intent de revolta militar que va fracassar, però la metxa ja estava encesa. Durant tot el mes de gener, les vagues generals i les protestes estudiantils van inundar els carrers de Caracas.

La fugida de “La Vaca Sagrada”

La nit del 22 al 23 de gener, la situació es va tornar insostenible per al dictador. L’exèrcit li va retirar el suport definitiu davant la pressió massiva del poble al carrer. A la matinada del 23, Pérez Jiménez va abandonar el Palau de Miraflores i es va dirigir a l’aeroport de La Carlota per fugir cap a la República Dominicana.

L’avió presidencial, anomenat irònicament “La Vaca Sagrada”, va enlairar-se deixant enrere una celebració eufòrica als carrers. Aquella data es va convertir en el símbol del naixement de la democràcia moderna a Veneçuela, un període que duraria diverses dècades.

Per què hem d’aprendre d’aquesta data?

Aquesta efemèride ens deixa tres lliçons fonamentals:

1. La unitat fa la força: El 23 de gener no va ser només un cop militar; va ser el resultat d’una aliança entre partits polítics clandestins, sindicats, empresaris i, sobretot, estudiants.
2. La fragilitat de la democràcia: Igual que hem vist en altres lliçons sobre la Història d’Espanya o d’Europa, la llibertat no és un regal, sinó una conquesta que cal cuidar dia a dia.
3. L’impacte de la corrupció: Les dictadures sovint intenten tapar la falta de llibertat amb grans obres públiques (el que s’anomenava el “Nou Ideal Nacional”), però el poble acaba reclamant el que és més bàsic: la dignitat.

Avui dia, Veneçuela viu una situació política molt complexa que surt sovint als informatius. Entendre què va passar el 1958 ens ajuda a tenir context sobre les aspiracions i les lluites d’un poble que ja sap què vol dir lluitar per la seva veu.