Avui, 17 de gener, ens aturem en un moment clau de la Guerra Freda que, curiosament, no té a veure amb una batalla o un tractat, sinó amb un discurs. Un discurs que, sis dècades després, continua sent una de les advertències més lúcides i profètiques de la història política moderna.

Parlem del discurs de comiat del president dels Estats Units, Dwight D. Eisenhower, emès per televisió el 17 de gener de 1961. Per què és tan rellevant per a nosaltres, estudiants de ciències socials i ciutadans del segle XXI? Anem a analitzar-ho.

Un militar advertint contra el militarisme

El primer que ens ha de cridar l’atenció és qui pronuncia les paraules. Eisenhower no era un activista pacifista; era un prestigiós general de cinc estrelles, l’home que havia estat el Comandant Suprem de les forces aliades a Europa durant la Segona Guerra Mundial i el cervell darrere del Desembarcament de Normandia.

Precisament per la seva experiència en el cor de l’exèrcit, el seu missatge va tenir l’impacte d’una bomba informativa. En aquell missatge final abans de cedir el poder a John F. Kennedy, Eisenhower va encunyar un terme que avui dia encara s’estudia a les facultats de ciències polítiques i sociologia: el Complex Militar-Industrial.

Què és el Complex Militar-Industrial?

Eisenhower estava preocupat per la transformació que els Estats Units havien patit després de la Segona Guerra Mundial. Per primera vegada en la seva història, el país mantenia un exèrcit permanent immens i una indústria privada dedicada exclusivament a fabricar armament a una escala colossal.

L’advertència era clara: la conjunció d’un estament militar immens i una gran indústria armamentística era una novetat en l’experiència americana. El president temia que aquesta aliança adquirís una influència injustificada en el govern. El seu temor era que les decisions polítiques (com anar a la guerra o augmentar la tensió internacional) no es prenguessin per defensar la seguretat del país, sinó per satisfer els interessos econòmics d’aquells que es feien rics fabricant armes.

Els punts clau del discurs per a la reflexió

Aquest 17 de gener és una oportunitat perfecta per debatre a l’aula sobre diversos eixos que Eisenhower va posar sobre la taula:

1. L’equilibri democràtic: Com pot una democràcia mantenir les seves llibertats si una part de l’Estat (l’exèrcit i els seus proveïdors) esdevé tan poderosa que pot condicionar el vot dels polítics o l’opinió pública?
2. L’economia de guerra: Eisenhower va alertar que cada dòlar gastat en armament era, en última instància, un “robatori” a aquells que tenien gana, als nens que necessitaven escoles o a les infraestructures públiques.
3. La influència tecnològica: També va advertir sobre el perill que les polítiques públiques quedessin presoneres d’una elit científica i tecnològica, oblidant les necessitats reals de la societat civil.

Un missatge amb vigència actual

Per què aquest discurs de 1961 continua sent tan citat? Només cal mirar els pressupostos de defensa de les grans potències actuals o el paper de les empreses tecnològiques en la seguretat nacional. El que Eisenhower va descriure fa més de 60 anys s’ha convertit en una realitat global.

En l’assignatura d’Història del Món Contemporani o d’Educació en Valors, el text d’Eisenhower ens serveix per recordar que la vigilància ciutadana és el preu de la llibertat. “Només una ciutadania alerta i coneixedora”, deia el president, pot forçar l’engranatge de la maquinària industrial i militar perquè serveixi als mètodes i objectius de la pau.

Conclusió

Recordar el 17 de gener de 1961 ens ajuda a entendre que la política no només es fa amb grans proclames d’esperança, sinó també amb la valentia de reconèixer els perills interns d’un sistema. Eisenhower ens va deixar un mapa dels riscos de la modernitat; la nostra feina com a estudiants i ciutadans és saber llegir-lo per evitar que els interessos particulars passin per sobre del bé comú.