Avui, 16 de gener, recordem una de les gestes més heroiques i fredes de la història de l’exploració: el dia que l’ésser humà va trepitjar per primera vegada el Pol Sud Magnètic.

Mentre avui dia tenim GPS a cada telèfon mòbil, a principis del segle XX l’Antàrtida era l’últim gran misteri de la Terra. Aquell 16 de gener de 1909, tres exploradors de l’expedició Nimrod, liderada pel mític Sir Ernest Shackleton, van aconseguir una fita que semblava impossible després de mesos de patiment extrem.

La recerca d’un punt invisible

A diferència del Pol Sud geogràfic (l’eix de rotació de la Terra), el Pol Sud Magnètic és el punt on les línies del camp magnètic terrestre apunten verticalment cap amunt. És un punt que es mou lentament amb el temps a causa dels moviments del ferro líquid al nucli de la Terra.

L’equip encarregat d’aquesta missió específica no estava liderat pel mateix Shackleton, sinó per Edgeworth David, un professor de geologia que ja tenia 50 anys (una edat avançada per a l’època), acompanyat per Douglas Mawson i Alistair Mackay. La seva missió era caminar des de la costa fins a l’interior del continent glaçat, arrossegant trineus pesadíssims sense l’ajuda de gossos ni ponis, que havien mort o s’utilitzaven en altres rutes.

Una odissea de 2.000 quilòmetres

El viatge va ser un infern de gel. Van haver de recórrer gairebé 2.000 quilòmetres (anar i tornar) a peu. Van patir cremades pel sol i el gel, ceguesa de la neu, fam extrema i l’esgotament de caminar sobre glaceres plenes d’esquerdes mortals.

El 16 de gener de 1909, els seus instruments van indicar que finalment havien arribat: la brúixola apuntava verticalment. En aquell lloc desolat i ventós, van plantar la bandera britànica, van fer una fotografia que ha esdevingut icònica i van cridar tres “hurres” pel rei abans d’iniciar el perillós retorn, ja que amb prou feines tenien menjar per sobreviure.

Per què és important ?

Aquesta efemèride és una lliçó magistral de diverses disciplines que estudiem a secundària:

1. Geologia i Física: Ens ajuda a entendre el magnetisme terrestre. El fet que el Pol Magnètic no coincideixi amb el Geogràfic i que, a més, es mogui, és una prova de la dinàmica interna del nostre planeta.
2. Valors d’equip: L’expedició Nimrod és un exemple clàssic de lideratge i resiliència. Mawson, que més tard seria un dels exploradors més famosos de l’Antàrtida, va aprendre en aquest viatge la importància de la disciplina i el suport mutu en condicions extremes.
3. Història de la Ciència: En aquella època, l’exploració no era només per “conquerir” territori, sinó per recollir dades científiques. Aquests homes eren científics abans que aventurers.

Un món que canvia

Avui, el Pol Sud Magnètic ja no és a terra ferma; a causa del moviment natural del camp magnètic, actualment es troba a l’oceà, lluny de la costa antàrtica. Recordar la gesta de David, Mawson i Mackay el 16 de gener ens recorda que la Terra és un organisme viu i canviant, i que la curiositat humana no té límits, ni tan sols a -40 graus de temperatura.

En un món on sembla que ja està tot explorat gràcies a Google Maps, la història d’aquell 16 de gener ens convida a mantenir viu l’esperit de descoberta i a valorar el sacrifici dels qui van obrir els camins del coneixement.