Avui, 12 de gener, ens endinsem en els passadissos del poder del segle XVI. Si sou estudiants d’Història de l’Art o d’Història Moderna, el nom d’Habsburg us deu sonar constantment. Doncs bé, tal dia com avui de l’any 1519, va morir a Wels (Àustria) l’emperador Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic.

A primera vista, la mort d’un monarca pot semblar un fet rutinari en la cronologia històrica, però la desaparició de Maximilià I va ser el tret de sortida per a un canvi geopolític que marcaria el destí d’Europa i d’Amèrica durant segles. Anem a desgranar per què aquest 12 de gener és tan rellevant.

L’arquitecte de la diplomàcia matrimonial

Maximilià I no va ser recordat tant per les seves conquestes militars, sinó per la seva habilitat gairebé “ajedrecística” de casar els seus fills i nets. Ell va ser l’artífex de la famosa màxima: “Bella gerant alii, tu felix Austria nube” (Que altres facin les guerres; tu, feliç Àustria, casa’t).

Gràcies a la seva política de casaments, va unir la casa d’Habsburg amb les principals dinasties europees. El seu moviment més mestre va ser el matrimoni del seu fill, Felip el Bell, amb Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics. Aquesta unió va posar les bases perquè el seu net, un jove nascut a Gant, acabés heretant un imperi on, literalment, “mai no es ponia el sol”.

El jove Carles i la corona imperial

Amb la mort de Maximilià el 12 de gener de 1519, el tron del Sacre Imperi Romanogermànic va quedar vacant. En aquella època, el càrrec d’emperador no era automàticament hereditari; s’havia d’escollir mitjançant una votació d’uns prínceps alemanys anomenats “electors”.

La mort de l’avi va deixar el jove Carles I de Castella i d’Aragó (que només tenia 19 anys) davant d’un repte colossal. Va haver de competir contra rivals poderosos, com el rei Francesc I de França, per subornar i convèncer els electors alemanys. Finalment, Carles va guanyar i es va convertir en Carles V d’Alemanya, unint sota el seu comandament:

• Els territoris de la Corona d’Aragó i Castella.
• Les possessions a Itàlia (Nàpols, Sicília, Sardenya).
• Els territoris d’Àustria i els Països Baixos.
• Les noves i riques terres conquerides a Amèrica.

Maximilià I: El “Darrer Cavaller”

Més enllà de la política, Maximilià I és una figura fascinant per entendre el pas de l’Edat Mitjana al Renaixement. Se l’anomenava el “Darrer Cavaller” perquè estimava els tornejos i els codis d’honor medievals, però alhora era un gran mecenes de l’humanisme i l’art.

Va ser un dels primers monarques a entendre el poder de la propaganda. Va encarregar obres monumentals, com el famós “Arc de Triomf de Maximilià”, un gravat gegantí fet per l’artista Albrecht Dürer, per assegurar-se que la seva memòria no s’esborrés mai. També va modernitzar l’exèrcit amb els landsknechte (lansquenets), uns mercenaris que van canviar la manera de fer la guerra a Europa.

El 12 de gener és la clau que obre la porta a l’hegemonia espanyola a Europa. Sense la mort de Maximilià i la seva herència, el mapa d’Europa hauria estat totalment diferent. La seva mort va accelerar la centralització del poder i va preparar l’escenari per als grans conflictes religiosos de la Reforma Protestant de Martí Luter, que Carles V hauria de gestionar poc després.

En resum, la data d’avui ens recorda que la història no només es fa a les batalles, sinó també a les sales dels palaus i mitjançant l’estratègia familiar. Maximilià I ens ensenya com una sola dinastia pot arribar a dominar el món conegut amb una barreja de sort, ambició i bons contractes matrimonials.