L’1 de gener de 1986, Espanya deixava enrere dècades de solitud internacional per signar el seu compromís més ambiciós: l’entrada a la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquesta decisió estratègica no només va marcar el començament d’una nova era per a la nació, sinó que també va obrir la porta a oportunitats que abans semblaven inaccessibles. Avui, en complir-se quatre dècades d’aquella fita, mirem enrere per analitzar com aquest “viatge compartit” ha transformat el nostre teixit social, econòmic i polític, fomentant una integració més profunda entre els estats membres i contribuint al creixement d’una identitat europea compartida, així com a la modernització d’infraestructures i a la millora del nivell de vida dels ciutadans espanyols.

1. El balanç positiu: Un motor de modernització

No es pot entendre l’Espanya actual sense la influència de Brussel·les. Els beneficis han estat tangibles i profunds:

• Els Fons de Cohesió i Desenvolupament Regional (FEDER): Han estat la clau per modernitzar les nostres infraestructures (AVE, autopistes, ports) i reduir la bretxa amb els països del nord, facilitant alhora el creixement econòmic i promovent la cohesió social en les nostres comunitats locals.
• L’Erasmus i la mobilitat: Milions de joves espanyols han estudiat a l’estranger, fomentant una identitat europea que va més enllà de les fronteres i permetent l’intercanvi cultural, la creació de xarxes internacionals i l’enriquiment personal i acadèmic de cada un d’ells, així com l’ampliació de les seves perspectives professionals en un món cada cop més globalitzat.
• Seguretat jurídica i drets: La pertinença a la UE ha blindat estàndards democràtics i ha impulsat lleis en matèria d’igualtat i medi ambient que, d’altra manera, haurien trigat dècades a arribar, proporcionant un marc legal sòlid que garanteix la protecció dels drets fonamentals, i promovent un entorn on es fomenti la participació ciutadana i la responsabilitat governamental.

2. Els reptes i les “ombres” del camí

Tot i l’èxit, la integració no ha estat exempta de costos i moments crítics que han generat desafecció en certs sectors:

• La reconversió industrial i pesquera: Per entrar al club, Espanya va haver de desmantellar part del seu sector secundari i acceptar quotes agrícoles i pesqueres molt restrictives que van castigar regions específiques, provocant un impacte significatiu en l’economia local, ja que moltes comunitats que depenien d’aquestes activitats es van veure obligades a buscar alternatives laborals i adaptacions.
• La pèrdua de sobirania monetària: Amb l’arribada de l’euro, vam perdre la capacitat de devaluar la moneda per ser competitius, cosa que es va notar especialment durant la crisi del 2008. Aquesta manca de control sobre la política monetària va limitar les opcions del govern per respondre a les condicions econòmiques adverses, impedint la implementació de mesures que haurien pogut alleugerir l’impacte de la recessió i millorar la recuperació econòmica a llarg termini.
• Les polítiques d’austeritat: La gestió de la crisi financera, liderada per la “Troica”, va suposar retallades socials que molts ciutadans encara recorden amb amargor. Aquestes mesures d’austeritat, implementades en un context de recessió profunda, van afectar des de l’educació fins a la salut pública, deixant una empremta duradora en la societat i generant un sentiment de frustració i desconfiança cap a les institucions governamentals. La manca de suport per a les persones més vulnerables va provocar un augment de la desigualtat i una crisi de totes les polítiques socials, que continuen sent temes candents en el debat polític actual.

3. El paper decisiu: Espanya com a arquitecte d’Europa

Més enllà de ser un “receptor” d’ajudes, Espanya ha estat un actor clau en la presa de decisions que han definit la UE actual. Aquí és on la nostra posició ha estat realment determinant:

A. La invenció de la “Ciutadania Europea”

Durant les negociacions del Tractat de Maastricht (1992), el govern de Felipe González va ser qui va insistir i va aconseguir crear el concepte de Ciutadania de la Unió, un pas fonamental en la integració europea. Aquesta ciutadania va néixer amb l’objectiu de reforçar la identitat compartida entre els ciutadans dels estats membres i promoure una major cohesió social dins de la Unió Europea. Gràcies a aquesta iniciativa espanyola, qualsevol ciutadà d’un estat membre té dret a residir, votar en eleccions locals i rebre protecció diplomàtica a qualsevol país de la UE, contribuint així a un espai on la llibertat de circulació de persones es fa realitat, facilitant la mobilitat laboral i l’intercanvi cultural entre els països del bloc. A més, aquesta ciutadania ofereix també la possibilitat d’accedir a drets socials i econòmics dins d’un marc comú, acompanyant el desenvolupament de polítiques que beneficiïn els ciutadans a nivell individual i col·lectiu.

B. L’impuls de la Cohesió Social

Espanya va liderar la creació dels Fons de Cohesió, una iniciativa fonamental que va tenir un impacte significatiu en la política econòmica de la Unió Europea. Sense la pressió espanyola, la UE s’hauria centrat només en el mercat únic, oblidant la necessitat d’equilibrar la riquesa entre el nord i el sud. Això ha portat a una major integració econòmica entre les regions menys desenvolupades, garantint així que els estats membres amb menys recursos poguessin tenir accés a fons destinats a projectes d’infraestructura i desenvolupament social. A més, la iniciativa va contribuir a reduir les desigualtats, fomentant la cohesió social i territorial dins d’Europa, la qual cosa és essencial per a la seva estabilitat a llarg termini.

C. La mirada cap al Mediterrani i Amèrica Llatina

Espanya ha estat el “pont” de la UE amb el món hispà i el nord d’Àfrica, facilitant intercanvis culturals i econòmics que han enriquit les relacions regionals. El Procés de Barcelona (1995) va ser una iniciativa espanyola per convertir el Mediterrani en una zona de pau i prosperitat compartida, promovent la cooperació entre països mediterranis i fomentant el diàleg polític, l’estabilitat econòmica i el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia buscava abordar els desafiaments comuns com la immigració, la seguretat i el canvi climàtic, tot creant lligams més forts entre europes i les nacions del sud del Mediterrani.

D. L’Excepció Ibèrica i els Fons NextGenerationEU

Més recentment, Espanya ha tornat a liderar el debat. Durant la crisi energètica de 2022, el govern espanyol va aconseguir aprovar l’anomenada “Excepció Ibèrica”, modificant les regles del mercat elèctric europeu. Així mateix, Espanya va ser, juntament amb Itàlia, la principal impulsora de la resposta solidària a la pandèmia a través dels fons de recuperació europeus, trencant el tabú del deute compartit.

Un futur per escriure

Després de 40 anys, el balanç és clar: Espanya no només ha necessitat Europa per créixer, sinó que Europa ha necessitat la pulsió espanyola per ser més social, més diversa i més oberta al món. Aquesta relació ha permès a Espanya contribuir amb les seves experiències úniques i la seva cultura vibrant a un mosaic europeu que celebra la diversitat. En un context d’incertesa global, on els reptes com el canvi climàtic, les migracions i les tensions polítiques cada vegada són més presents, seguir sent un motor actiu a Brussel·les és el nostre millor actiu. És fonamental que Espanya continuï exercint un paper proactiu en la formulació de polítiques que no només beneficiïn al nostre país, sinó que també fomentin una col·laboració més estreta i efectiva entre els estats membres. Aquesta col·laboració no sols ens enforteix a tots, sinó que ens prepara millor per afrontar els desafiaments del futur.