Avui ens desplacem a una data que va canviar per sempre el curs de la història europea i que va marcar l’inici del fi per a una de les dinasties més poderoses del món: els Romanov.

El 9 de gener de 1905 (segons el calendari gregorià, tot i que a la Rússia de l’època encara feien servir el julià), Sant Petersburg va viure una tragèdia que coneixem com el Diumenge Sagnant. Per als estudiants de secundària que esteu explorant les revolucions del segle XX, aquest fet és la peça clau per entendre per què l’imperi dels tsars va acabar col·lapsant.

Una marxa d’esperança, no de guerra

Imagineu-vos l’escena: milers de treballadors, dones i nens caminen pels carrers nevats de la capital russa. No porten armes, sinó icones religioses, retrats del tsar Nicolau II i una petició escrita. Al capdavant hi ha el pare Gapon, un sacerdot que creia fermament que, si el “Pare de la Nació” (el tsar) escoltava les penúries del seu poble, posaria remei a la situació.

Rússia estava en crisi. La guerra contra el Japó era un desastre militar i econòmic, els preus dels aliments estaven pels núvols i les condicions a les fàbriques eren inhumanes. La petició que portaven demanava coses que avui ens semblen bàsiques:

• Una jornada laboral de vuit hores.
• Millores salarials.
• El dret a vot i una assemblea constituent.
• La fi de la censura.

La massacre davant el Palau d’Hivern

L’objectiu de la multitud era arribar al Palau d’Hivern, la residència oficial del tsar. Però hi havia un detall crucial: Nicolau II no era a la ciutat; havia marxat a la seva residència d’estiu alarmat pels informes policials.

Quan la multitud es va aproximar a les línies de soldats que protegien el centre de la ciutat, la tensió va esclatar. Sense ordres clares i davant la magnitud de la massa humana, la guàrdia imperial i la cavalleria de cosacs van obrir foc i van carregar contra els manifestants. El resultat va ser esfereïdor: centenars de morts i milers de ferits sobre la neu.

“Ja no hi ha Déu, ja no hi ha tsar!”, es diu que va exclamar el pare Gapon mentre fugia de la massacre. En un sol dia, el vincle sagrat i gairebé místic que unia el poble rus amb el seu monarca s’havia trencat per sempre.

Les conseqüències: L’”assaig general” de 1917

Aquest 9 de gener no va ser un incident aïllat, sinó el detonant de la Revolució de 1905. Durant els mesos següents, Rússia es va omplir de vagues generalitzades, motins militars (com el del cuirassat Potemkin) i, el més important per a la història política posterior: la creació dels primers Soviets (consells de treballadors).

El tsar, acorralat, es va veure obligat a signar el Manifest d’Octubre, on prometia llibertats civils i la creació de la Duma (un parlament electe). Però, com bé sabreu els qui estudieu aquesta etapa, aquestes promeses van ser insuficients i el tsar va intentar recuperar el poder absolut poc després.

Per això, historiadors com Lenin van anomenar els fets de 1905 com l’“assaig general”. Sense la lliçó i l’organització nascuda d’aquell diumenge tràgic, la gran Revolució de 1917 potser mai no hauria tingut lloc.

Per què és important?

La història del 9 de gener ens ensenya la perillositat de la desconnexió entre els governants i la realitat del carrer. També ens recorda que els drets laborals i civils dels quals gaudim avui no han estat regals, sinó el fruit de lluites sovint molt doloroses.