La nit del 5 de gener és, sense dubte, la més màgica de l’any a ca nostra. Però, d’on prové realment la tradició dels Reis d’Orient? Eren realment tres? I per què en alguns països és la festivitat principal mentre que en altres és gairebé desconeguda?

Avui ens endinsem en la història i la geografia d’aquesta tradició mil·lenària que combina fe, llegenda i cultura popular.

1. Els orígens: de “Mags” a “Reis”

La font original de la història la trobem a l’Evangeli de Mateu, l’únic que els menciona. Curiosament, el text original no diu que fossin tres, ni que fossin reis; es refereix a ells com a “mags d’Orient”. En aquella època, el terme “mag” s’utilitzava per descriure homes savis, astrònoms i estudiosos del cel, probablement provinents de l’antiga Pèrsia.

L’evolució de la llegenda:

• El número tres: Es va fixar al voltant del segle III pel teòleg Orígenes, basant-se en el nombre de regals que l’Evangeli descriu: or, encens i mirra.
• Els noms: Melcior, Gaspar i Baltasar apareixen per primera vegada en un manuscrit del segle VI a Alexandria i, més tard, en els mosaics de la basílica de Sant Apol·linar el Nou a Ravenna (Itàlia).
• La iconografia: Durant l’edat mitjana, la imatge dels Reis es va transformar per representar les tres edats de l’home (joventut, maduresa i vellesa) i els tres continents coneguts aleshores (Europa, Àsia i Àfrica). No va ser fins al segle XV que Baltasar va començar a ser representat com una persona negra.

2. El simbolisme dels regals

Més enllà del vessant comercial, els regals originals tenien una càrrega teològica profunda que ha sobreviscut fins avui:

1. Or: Reconeixement de Jesús com a Rei.
2. Encens: Reconeixement de la seva naturalesa Divina (usat en el culte als déus).
3. Mirra: Un compost per embalsamar, que simbolitzava la seva Humanitat i el destí de patiment.

3 On porten regals els Reis d’Orient?

Tot i que el cristianisme és global, la tradició de rebre regals la nit de l’Epifania (6 de gener) no és universal. Es concentra principalment en el món hispànic i algunes regions d’Europa.

Espanya i Andorra

És l’epicentre de la tradició. Les cavalcades (que es remunten al segle XIX a Alcoi, la més antiga) i la nit de posar les sabates al balcó són el pilar de les festes de Nadal, sovint competint amb força amb el Pare Noel.

Sabies que…? En alguns llocs dels territoris de parla catalana, abans de la popularització del carbó de sucre, es deia que els Reis portaven “carbó de debò” o “pa d’ase” als nens que no s’havien portat bé, com a recordatori per millorar l’any següent.

Amèrica Llatina

La colonització espanyola va portar la tradició al Nou Món, on ha agafat matisos propis:

• Mèxic: És molt popular la “Rosca de Reyes”. Qui troba la figura del nen Jesús ha de convidar a tamals el dia de la Candelària.
• Puerto Rico: Els nens recullen herba en una capsa de sabates per als camells sota el llit.
• Argentina, Uruguai i Paraguai: Els nens deixen aigua i pastura per als camells, i la tradició és tan forta com la de Nadal.

Altres racons del món

• Itàlia: Tot i que els Reis existeixen, la figura principal del 6 de gener és la Befana, una bruixa bona que porta dolços o carbó.
• Filipines: Com a antiga colònia espanyola, encara mantenen la festivitat de l’Epifania, tot i que amb el temps ha perdut pes davant les tradicions nord-americanes.
• Europa central (Alemanya, Àustria, Polònia): Existeix la tradició dels Sternsinger (Cantors de l’Estel). Els nens es disfressen de Reis i van de casa en casa cantant i recaptant fons per a causes benèfiques, marcant les portes amb guix amb les inicials C+M+B (Caspar, Melchior, Balthasar).

La tradició dels Reis d’Orient és un exemple fascinant de com la història, la religió i el folklore s’entrellacen per crear una identitat cultural compartida. Tant se val si els anomenem mags, savis o reis; el seu llegat continua sent un símbol d’il·lusió que travessa fronteres.