Ens traslladem al 3 de gener de 1521. Aquell dia, el Papa Lleó X va signar la butlla Decet Romanum Pontificem, mitjançant la qual excomunicava oficialment Martí Luter. Sembla un tràmit eclesiàstic més, oi? Doncs res més lluny de la realitat: va ser el punt de no retorn que va trencar la unitat religiosa d’Europa i va donar el tret de sortida a la Reforma Protestant.

El context: Un monjo contra un imperi espiritual

Per entendre què va passar aquell 3 de gener, hem de recordar què havia passat quatre anys abans. El 1517, Martí Luter, un monjo agustí alemany, havia clavat (segons diu la tradició) les seves 95 tesis a la porta de l’església del castell de Wittenberg.

Luter no volia destruir l’Església, sinó reformar-la. Estava profundament indignat per:

• La venda d’indulgències: El perdó dels pecats a canvi de diners per finançar les obres de la Basílica de Sant Pere a Roma.
• La corrupció del clergat: La falta de preparació i l’estil de vida luxós de molts bisbes i papes.
• L’accés a les Escriptures: Luter creia que la Bíblia s’havia de traduir a les llengües vulgars perquè tothom la pogués llegir, no només els qui sabien llatí.

La Butlla Decet Romanum Pontificem

Roma no va reaccionar bé a les crítiques. Després de diversos intents fallits perquè Luter es retractés, el Papa Lleó X va decidir tallar de soca-rel. L’excomunió era la “mort civil i religiosa” en aquella època. Significava que Luter quedava expulsat de la comunitat de creients i que, teòricament, qualsevol persona el podia lliurar a les autoritats per ser cremat a la foguera.

“Aquesta és la darrera advertència de l’Església. Amb aquest document, Luter deixa de ser un membre del ramat cristià i passa a ser considerat un heretge oficial.”

Aquest gest, però, no va tenir l’efecte dissuasiu que el Papa esperava. Luter ja havia cremat públicament la butlla anterior d’advertència (Exsurge Domine), demostrant que ja no reconeixia l’autoritat del Pontífex.

Les conseqüències: Un món dividit

L’acte del 3 de gener de 1521 va desencadenar una reacció en cadena que va canviar la geopolítica europea:

Àmbit	Conseqüència de la Reforma
Religiós	Aparició de noves esglésies (luterans, calvinistes, anglicans).
Polític	Els prínceps alemanys van fer costat a Luter per independitzar-se del poder de l’Emperador Carles V i de Roma.
Cultural	Foment de l’alfabetització per llegir la Bíblia i invenció de la impremta com a eina de propaganda.
Social	Guerres de religió que assolarien Europa durant més d’un segle.

Per què és important per a nosaltres avui?

Estudiar l’excomunió de Luter no és només parlar de religió. És parlar del naixement de l’esperit crític. Luter va ser un dels primers a utilitzar la tecnologia (la impremta) per difondre idees que desafiaven el sistema establert. Ens ensenya com un individu, armat amb idees i una nova manera de comunicar-les, pot posar en escac les institucions més poderoses del seu temps.

A més, aquest fet ens ajuda a entendre la diversitat cultural d’Europa. Sense el 3 de gener de 1521, el mapa polític, lingüístic i religiós del nostre continent seria completament diferent.