Avui, mentre molts de vosaltres prepareu el raïm i les celebracions per acomiadar l’any, farem una pausa per recordar un esdeveniment que va canviar el mapa d’Europa exactament fa unes dècades.

Mentre el món es preparava per rebre el 1993, a l’Europa central es vivia un moment històric sense precedents: la dissolució pacífica de Txecoslovàquia. A la mitjanit del 31 de desembre de 1992, un país va deixar d’existir per donar pas a dos de nous: la República Txeca i Eslovàquia. Aquest procés és conegut arreu del món com el “Divorci de vellut”.

1. Un context de canvi: de la revolució al divorci

Per entendre per què Txecoslovàquia es va dividir, primer hem de recordar què havia passat poc abans. L’any 1989, la Revolució de Vellut va posar fi a dècades de règim comunista sota la influència de la Unió Soviètica. Va ser una transició pacífica cap a la democràcia, liderada per figures intel·lectuals com el dramaturg Václav Havel.

Tot i això, un cop recuperada la llibertat, van sorgir tensions que havien estat latents durant molt de temps. Txecs i eslovacs havien conviscut en un mateix estat des de la fi de la Primera Guerra Mundial (1918), però les diferències econòmiques, polítiques i culturals eren notables:

• L’economia: La regió txeca estava més industrialitzada i volia una transició ràpida cap al capitalisme de mercat. La regió eslovaca, amb una indústria més pesant i dependent de l’antic bloc soviètic, temia que els canvis sobtats provoquessin un atur massiu.
• La identitat: Molts eslovacs sentien que les decisions importants es prenien sempre a Praga i reclamaven més autonomia o una confederació on tinguessin més pes.

2. Els protagonistes de la separació

A diferència d’altres processos d’independència, la separació no va ser fruit d’una revolta popular ni d’un referèndum (de fet, moltes enquestes de l’època indicaven que la majoria de la població no volia la divisió). Va ser un acord polític entre els líders de les dues regions:

Václav Klaus (primer ministre txec) i Vladimír Mečiar (primer ministre eslovac) van ser els arquitectes del desmembrament. Després de mesos de negociacions bloquejades sobre com havia de ser el nou estat federal, van decidir que el millor camí era la separació total i amistosa.

És curiós destacar la figura de Václav Havel, qui era el president de Txecoslovàquia. Havel, un ferm partidari de mantenir la unió, va preferir dimitir abans que presidir la desintegració del seu país, tot i que més tard es convertiria en el primer president de la República Txeca.

3. Per què “de Vellut”? Una lliçó de diplomàcia.

En l’àmbit de les Ciències Socials, sovint comparem el cas de Txecoslovàquia amb el de la seva veïna, Iugoslàvia. Mentre que la dissolució de Iugoslàvia en els mateixos anys va derivar en guerres ètniques cruentes i milers de morts, txecs i eslovacs van demostrar que era possible separar-se mitjançant el diàleg.

• Absència de violència: No es va disparar ni un sol tret.
• Repartiment d’actius: Es va acordar un repartiment proporcional dels béns de l’estat (infraestructures, equipament militar, reserves d’or) basat principalment en la població (una ràtio de 2 a 1).
• Continuïtat institucional: El 31 de desembre es va tancar el cadenat de l’estat federal i l’1 de gener les noves ambaixades ja funcionaven arreu del món.

4. Què n’ha quedat, d’aquell 31 de desembre?

Avui dia, la República Txeca i Eslovàquia mantenen una relació excel·lent, possiblement millor de la que tenien quan compartien estat. Totes dues nacions formen part de la Unió Europea i de l’OTAN, i la seva cooperació econòmica i cultural és constant.

Aquesta efemèride és un exemple perfecte de com la negociació política i el pacte poden resoldre conflictes d’identitat nacionals extremadament complexos. Ens ensenya que les fronteres no són immutables i que els canvis polítics, si es fan amb respecte i voluntat de convivència, no han de portar necessàriament al conflicte.

Així que, aquest vespre, quan sonin les dotze campanades, recordeu que a més de celebrar l’any nou, commemorem el dia en què dues nacions van decidir caminar per separat per poder ser, al cap i a la fi, millors veïnes.

Bona entrada d’any a tots els seguidors de rpuigserversocials.com!