Avui ens situem en una data que, a primera vista, podria semblar un simple apunt en un diari de navegació, però que va acabar transformant de dalt a baix la nostra manera d’entendre la vida i el lloc que ocupem a la Terra: el 27 de desembre de 1831.

Aquell matí d’hivern, fa gairebé dos segles, el bergantí HMS Beagle solcava les aigües del port de Plymouth, a Anglaterra, per iniciar una expedició científica que duraria cinc anys. A bord hi anava un jove de només 22 anys, un graduat en teologia amb una passió desbordant per la geologia i la natura: Charles Darwin.

Un jove amb una maleta plena de dubtes

Per als estudiants de secundària, és fascinant recordar que Darwin no era el “gran savi de barba blanca” que veiem als llibres de text quan va pujar al vaixell. Era un noi que encara buscava el seu camí, que havia abandonat els estudis de medicina perquè no suportava la vista de la sang i que s’havia refugiat en la història natural.

L’objectiu principal de la missió, liderada pel capità Robert FitzRoy, era cartografiar les costes de l’Amèrica del Sud. Darwin hi anava com a “naturalista” i acompanyant de conversa del capità, una posició que li permetria recollir mostres i observar la diversitat del planeta.

“El viatge del Beagle ha estat, amb diferència, l’esdeveniment més important de la meva vida i ha determinat tota la meva carrera.” — Charles Darwin, a la seva autobiografia.

L’aventura de les idees

Durant els cinc anys de navegació, Darwin va visitar llocs que semblaven trets d’un somni (o d’un malson geològic): des de les selves de Brasil fins a les estepes de la Patagònia, passant per les cims dels Andes i, per descomptat, les famoses illes Galápagos.

Per què aquest 27 de desembre és tan important per a nosaltres, estudiosos de les ciències socials i de la vida?

1. L’observació com a mètode: Darwin no es va limitar a col·leccionar fòssils i ocells. Va començar a fer-se preguntes incòmodes. Per què els animals d’illes properes eren tan similars però, alhora, tan diferents? Per què trobava fòssils de criatures marines a dalt de les muntanyes?
2. El trencament dels dogmes: En aquella època, la majoria de la gent creia que les espècies eren immutables, creades tal com les veiem avui dia. El viatge que va començar un 27 de desembre va ser la llavor de la Teoria de l’Evolució per Selecció Natural. Sense l’experiència directa d’aquell viatge, és molt probable que l’obra L’origen de les espècies mai hagués vist la llum.
3. Una lliçó de paciència: Sovint vivim en la immediatesa. El viatge de Darwin ens ensenya que el coneixement real requereix temps, observació minuciosa i la capacitat de canviar d’opinió davant les evidències.

Per què hem de recordar aquesta efemèride avui?

Recordar el 27 de desembre de 1831 és celebrar l’esperit crític. En un món on les fake news i les respostes fàcils abunden, la figura de Darwin ens recorda la importància de mirar la realitat amb ulls curiosos i sense prejudicis.

L’impacte de la seva feina va anar molt més enllà de la biologia. Va sacsejar la filosofia, la religió i l’antropologia, obligant la humanitat a acceptar que som part de la natura, no una entitat separada i superior per decret. Va ser el començament d’una revolució intel·lectual que encara avui ens ajuda a entendre reptes com el canvi climàtic o la resistència a les vacunes.

La pròxima vegada que penseu que un viatge o una experiència nova no us pot canviar la vida, recordeu aquell bergantí que va sortir de port un 27 de desembre. Darwin no sabia què trobaria, però estava disposat a mirar amb atenció.

La història no només es fa a les grans batalles o amb els tractats polítics; es fa també en el silenci d’una cabina de vaixell, escrivint en un diari de camp, i en la valentia de qüestionar tot el que donem per descomptat.