La nit de Nadal, el 24 de desembre, és una de les festivitats més màgiques i universals. Tot i que sovint queda eclipsada pel dia de Nadal, la seva vigília és un mosaic de tradicions i ritus arreu del món. Però, què commemorem exactament aquesta nit? I, si fem cas a la història, quan va tenir lloc l’esdeveniment que l’inspira?

La commemoració: El naixement de Jesús.

La nit de Nadal és, segons la tradició cristiana occidental, la vigília del naixement de Jesucrist a Betlem. Tot i que la gran celebració és el dia 25 (Nadal, la festivitat del Naixement o Nativitat), la nit del 24 és quan es considera que la Verge Maria va donar a llum el nen Jesús a mitjanit, i per això les esglésies cristianes celebren la tradicional Missa del Gall a aquesta hora.

Aquesta celebració marca l’inici del Temps de Nadal, que té un profund significat religiós com l’arribada del Messies i el començament de l’Any Nou Litúrgic en algunes confessions.

La data històrica: una celebració tardana

La data del 25 de desembre (i, per extensió, la vigília del 24) no correspon a cap registre històric exacte del naixement de Jesús. La Bíblia no especifica cap dia, i les dades històriques són ambigües, ja que fins al segle IV no es va fixar la data de Nadal.

Per què el 25 de desembre?

La majoria dels historiadors i teòlegs coincideixen que la data es va escollir per fer-la coincidir amb festivitats paganes ja existents:

1. El Solstici d’hivern: Segons el calendari romà, el solstici tenia lloc al voltant del 25 de desembre.
2. La Festivitat del Sol Invictus: A l’Imperi Romà, el 25 de desembre se celebrava la festa del Natalis Solis Invicti (Naixement del Sol Invencible), una festivitat que celebrava el triomf de la llum sobre la foscor després de la nit més llarga. L’Església va cristianitzar aquesta celebració, establint el naixement de Crist com el “Sol de Justícia” o la “llum del món”.

Quan va ser realment el naixement?

Basant-se en l’anàlisi de textos bíblics (com ara quan els pastors guardaven els ramats, cosa que no acostumava a passar a l’hivern) i registres històrics, es calcula que el naixement de Jesús va tenir lloc molt probablement entre la primavera i la tardor (potser al març o al setembre) d’un any comprès entre el 7 aC i el 2 aC. Es dona per vàlid segons els fets històrics l’any 4 aC.

Durant dècades, la tesi predominant era que l’Església va triar el 25 de desembre per suplantar la festa romana del Sol Invictus. No obstant això, historiadors com Thomas J. Talley (The Origins of the Liturgical Year) i Joseph F. Kelly plantegen una alternativa documentada.

La Hipòtesi del Càlcul: Basant-se en textos del segle II i III, Talley argumenta que els primers cristians van fixar la data a partir de l’Anunciació (25 de març). Existia la creença antiga que els grans profetes morien el mateix dia que havien estat concebuts. Si la mort/concepció de Jesús va ser el 25 de març, el seu naixement havia de ser el 25 de desembre.

Ronald Hutton (The Stations of the Sun) afegeix que, si bé el càlcul podria ser cristià, l’Església va aprofitar l’embranzida de les Saturnals romanes (del 17 al 23 de desembre) per facilitar l’adopció de la nova fe, ja que el poble ja estava acostumat a fer festa i grans banquets en aquestes dates.

L’Origen de la decoració nadalenca: De rituals pagans a símbols globals

La decoració de Nadal no és simplement un exercici d’estètica festiva; és un mosaic de tradicions que abasten mil·lennis, cultures i religions. Tot i que avui dia associem els arbres i els llums amb el naixement de Jesús, la majoria d’aquests elements tenen arrels profundes en el solstici d’hivern.

Moltes fonts populars citen Sant Bonifaci tallant el “Roure de Thor” com l’origen de l’arbre, però historiadors de la cultura com Francis Young o Stephen Nissenbaum (The Battle for Christmas) ho matisen.

L’Arbre del Paradís: L’origen més provat científicament no és un ritual víking, sinó les Representacions del Paradís medievals. El 24 de desembre era el santoral d’Adam i Eva. En les obres de teatre que es feien davant les esglésies, s’utilitzava un arbre perenne decorat amb pomes (el fruit prohibit) i hòsties.

Quan aquestes obres van ser prohibides o van perdre popularitat, la gent va començar a posar el seu propi “arbre del paradís” dins de casa. Segons Hutton, l’arbre tal com el coneixem és una creació alemanya del segle XVI, popularitzada globalment al XIX per la Reina Victòria i el príncep Albert.

Pel que fa a la decoració en verd, : els historiadors coincideixen majoritàriament en la influència pagana, però com una necessitat humana universal més que com un robatori religiós.

Ronald Hutton explica que en climes freds, l’ús de branques de fulla perenne (boix grèvol, vespre, llorer) servia per recordar que la vida persistia durant la mort de l’hivern.

Els romans ja decoraven amb verd les seves cases durant les Saturnals. L’Església va heretar aquesta estètica, però li va donar un significat cristològic: el boix grèvol representava la corona d’espines, i les baies vermelles, la sang de Crist.

L’evidència acadèmica suggereix que el Nadal és una construcció híbrida. Mentre que la data i el nucli teològic responen a motius cristians (càlculs simbòlics), la forma de celebrar-ho (decorar amb plantes, fer regals, la llum) és una herència dels cicles estacionals naturals que ja practicaven romans, celtes i germànics.

Com se celebra el 24 de desembre al Món

La nit de Nadal, és una festa majoritàriament familiar, centrada en un gran sopar i l’espera de la mitjanit. Les tradicions varien dràsticament segons la cultura:

País / Regió	Tradició Característica el 24 de desembre
Catalunya	La família es reuneix per sopar i després es fa cagar el Tió de Nadal per obtenir petits regals i llaminadures. També és tradició anar a la Missa del Gall.
Itàlia	Es coneix com la Vigilia di Natale. El sopar (el Cenone) tradicionalment no conté carn i se serveixen peixos, marisc i verdures, seguit de postres com el panettone.
Rússia	El Nadal ortodox se celebra el 7 de gener, però el 24 de desembre és la vigília per als qui segueixen el calendari gregorià. El sopar ritual de la vigília s’anomena Sochevnik i es compon de dotze plats.
Països Nòrdics	El 24 és el dia principal de la celebració. A Suècia (Julafton), els regals es reparteixen durant la nit. És popular veure l’especial de TV de Disney “Kalle Anka och hans vänner önskar God Jul” (L’Ànec Donald i els seus amics).
Veneçuela	La família es reuneix per preparar i sopar els plats tradicionals com les hallacas (una mena de tamal), el pa de pernil i el pernil de porc.
Mèxic	S’acaben les Posadas, les processons de nou dies que recreen el pelegrinatge de Josep i Maria. La vigília inclou sopar, música i la trencada de la Pinata per part dels nens.
Filipines	Se celebra la Missa de Mitjanit (Misa de Gallo) i la gent es reuneix al voltant d’un gran banquet (Noche Buena). Els carrers i les cases estan decorats amb els Parols (fanals en forma d’estrella).

El 24 de desembre a Mallorca i el Cant de la Sibil·la

Si hi ha un lloc on la nit de Nadal (Nit de Matines en mallorquí) adquireix una dimensió mística i única, és Mallorca. La festa gira entorn d’una tradició que no només ha perdurat des de l’edat mitjana, sinó que ha estat reconeguda com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO des de l’any 2010. Aquesta tradició és el Cant de la Sibil·la.

El Cant de la Sibil·la: profecia i Teatre litúrgic

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic d’origen medieval i melodia gregoriana que s’interpreta en català (versió del Iudicii signum llatí) just abans de la Missa del Gall (o Matines).

Què és?

• El Personatge: La Sibil·la era una endevinadora pagana (pitonissa) de l’Antiguitat, que el cristianisme va adoptar com a profetessa, ja que, segons la creença, Déu els havia concedit un esperit profètic per anunciar la Bona Nova.
• El Missatge: El cant anuncia solemnement la vinguda de Jesucrist com a jutge i profetitza la fi del món i el Judici Final (el jorn del Judici).
• La Representació: És interpretat per una única persona (tradicionalment un nen o jove solista, avui dia també dones) que vesteix una túnica de seda i brodats (sovint amb un toc femení) i porta una espasa lluent a les mans. El cant és a cappella o amb interludis d’orgue, creant una atmosfera molt solemne i hipnòtica. En acabar la profecia, l’intèrpret col·loca l’espasa en forma de creu.

On i quan?

El Cant de la Sibil·la es representa a totes les esglésies de Mallorca el vespre del 24 de desembre. Encara que tradicionalment es cantava a mitjanit (Matines), avui dia moltes esglésies avancen l’hora (al voltant de les 20 h, 22 h o 23 h) per facilitar l’assistència de les famílies.

El Sopar de la Nit de Matines

Després d’assistir al solemne Cant de la Sibil·la i a la Missa de Matines, o directament abans per a qui no vol allargar tant la nit, la nit de Nadal se celebra amb un gran sopar familiar. Tot i que les tradicions gastronòmiques evolucionen, els plats típics mallorquins d’aquesta nit (i del dia de Nadal) solen incloure:

• Sopa de Nadal o de bullit: Una sopa reconfortant feta amb el brou del bullit i sovint amb pasta de galets.
• Porcella Rostida: és un dels plats centrals del Nadal mallorquí i balear, un autèntic símbol de l’abundància festiva.
• Coques de Nadal: Diversos dolços i pastissos tradicionals.
• Torrons d’ametlla fluixa: Aquests dolços són imprescindibles per a les postres.

Altres Costums

• El Pessebre: Com a la resta del món cristià, el muntatge del pessebre a casa és una activitat central, amb el nen Jesús que es col·loca al bressol just a la mitjanit.
• Les Estrenes: Abans anar a Matines, els padrins donaven les Estrenes (petites propines o regals) als seus fillols, especialment als nens que havien cantat nadales. Actualment, el costum s’ha desplaçat més al dia de Nadal, sovint amb l’arribada del Pare Noel, tot i que Mallorca manté els Reis d’orient (6 de gener) com a figura principal per als grans regals.

Així doncs, el 24 de desembre a Mallorca no és només una vigília, sinó una nit impregnada de tradició, on la solemnitat del cant medieval es fusiona amb la calidesa del sopar familiar. És un moment de transició: la darrera nit de l’any abans del gran dia, un temps per a l’escalfor familiar, el menjar festiu i la celebració de la llum que torna a la nit més llarga.

Aprofito per desitjar-vos a tots unes bones festes de Nadal i profitós final d’any.