Avui us explic una efemèride que no és només una data en el calendari, sinó un punt d’inflexió en la història de la humanitat: el 22 de desembre de 1993. Aquell dia, a l’altre extrem del món, el Parlament tricameral de Sud-àfrica va aprovar una Constitució provisional que, finalment, abolia l’apartheid i obria el camí cap a les primeres eleccions multiracials del país.

Per a molts joves estudiants d’avui, l’apartheid pot semblar una paraula llunyana o un tema de llibres d’història. Però és crucial entendre la profunditat d’aquesta data i el que va representar per a milions de persones.

Què va ser l’Apartheid?

La paraula “apartheid” prové de l’afrikaans i significa literalment “separació” o “estar separats”. Es va convertir en el terme oficial per a la política de segregació racial i discriminació imposada pel govern de la minoria blanca a Sud-àfrica a partir del 1948 i que es va mantenir amb duresa durant gairebé mig segle.

Imagineu un país on el vostre color de pell decidia on podíeu viure, on podíeu anar a l’escola, quina feina podíeu tenir, i fins i tot amb qui us podíeu casar.

• Lleis de classificació de la població: Tothom era classificat oficialment com a “blanc”, “negre”, “mestís” o “indi”.
• Segregació geogràfica: Es van crear els infames bantustans o “pàtries” per a la població negra, obligant-los a viure en zones molt empobrides.
• Discriminació laboral i educativa: L’educació, la sanitat i els serveis per als no-blancs eren intencionadament inferiors.

L’apartheid va ser, en essència, un sistema de terror institucionalitzat que va negar els drets humans més bàsics a la majoria de la població sud-africana. La resistència a aquest sistema va ser una lluita llarga, dolorosa i heroica, amb figures icòniques com Nelson Mandela i l’ANC (Congrés Nacional Africà), que van pagar la seva lluita amb dècades de presó i exili.

La travessa cap a la llibertat: els anys decisius.

El camí cap a l’abolició de l’apartheid no va ser un procés sobtat, sinó el resultat de la pressió interna (vagues, protestes i boicots) i l’aïllament internacional. A finals dels anys 80, amb una economia debilitada per les sancions mundials i l’esclat social imminent, el govern blanc va començar a entendre que el sistema era insostenible.

El 1990, sota el president F.W. de Klerk, es van prendre les primeres mesures de desmantellament, incloent-hi l’alliberament de Nelson Mandela després de vint-i-set anys empresonat i la legalització dels partits polítics prohibits. Aquests dos homes, De Klerk i Mandela, es van convertir en els protagonistes d’un procés de negociació increïblement complex i tens, que els va valdre el Premi Nobel de la Pau el 1993.

El triomf de la justícia: 22 de desembre de 1993

I arribem al nostre dia clau. El 22 de desembre de 1993, el Parlament sud-africà va votar i aprovar la nova Constitució interina. Aquesta aprovació, que va ser aclaparadora (237 vots a favor contra només 45 en contra), no va ser un simple canvi de llei; va ser un acte de reparació històrica.

Què va significar l’aprovació d’aquesta Constitució?

1. Fi formal de l’Apartheid: Totes les lleis segregacionistes, com el Registre de Població i les Lleis de Terres, van ser eliminades, posant fi al sistema de separació oficial basat en la raça.
2. Preparació per a la democràcia: Va establir un marc legal per a la creació d’un govern d’unitat nacional i, el més important, va fixar la data per a les primeres eleccions democràtiques, lliures i multiracials de la història de Sud-àfrica, que se celebrarien l’abril de 1994. Per primera vegada, tots els ciutadans, independentment del seu color, tindrien dret a vot.
3. Garantia de drets: La Constitució incloïa una Declaració de Drets fonamentals que garantia la igualtat davant la llei i la prohibició de la discriminació.

Per què ens importa avui?

La història de Sud-àfrica ens ofereix una lliçó poderosa i universal, especialment per als més joves:

• El Poder de la resistència pacífica: La lluita de l’ANC i Nelson Mandela demostra que la perseverança davant la injustícia, fins i tot en les condicions més dures, pot triomfar.
• La importància de la negociació i la reconciliació: El fet que botxins i víctimes s’asseguessin a la mateixa taula per construir un nou país, simbolitzat per la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, és un model per a resoldre conflictes profunds.
• La lluita constant contra la intolerància: L’apartheid ens recorda el lluny que pot arribar una societat quan la por i el prejudici es converteixen en llei. És un avís per a totes les generacions futures de la necessitat de protegir la democràcia i la igualtat.

El 22 de desembre de 1993 no és només la data de l’abolició d’unes lleis; és la data del renaixement d’una nació i un far que il·lumina el camí cap a un món on la justícia i la dignitat són accessibles a tothom.