Avui és 21 de desembre, la vigília d’un dels esdeveniments més esperats de l’any a Espanya: el Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal. Demà, els nins i nines del Col·legi Sant Ildefons de Madrid tornaran a cantar els premis, i amb ells, milers de somnis es faran realitat.

Però, us heu parat mai a pensar en l’origen d’aquesta tradició? La loteria és molt més que un joc d’atzar; és una pràctica que arrossega segles d’història i que, des dels seus inicis, ha estat lligada a la recaptació de fons per a grans causes.

Un viatge a través del temps: La Loteria al món

La loteria és un dels jocs d’atzar més antics i universals, i el seu objectiu gairebé sempre ha estat el mateix: recaudar fons per a projectes públics sense dependre exclusivament dels impostos. La seva història és un viatge que abraça civilitzacions i continents.

🇨🇳 Els orígens: Keno i la Gran Muralla (Dinastia Han)

L’evidència més antiga d’un joc semblant a la loteria es troba a la Xina, durant la Dinastia Han (entre el 205 i el 187 aC).

Es creu que es tractava d’una forma primitiva del Keno, un joc on s’apostava per caràcters xinesos (i més tard números) extrets a l’atzar. La llegenda i les evidències suggereixen que els fons recaptats amb el Keno van ser essencials per finançar la construcció d’una gran part de la Gran Muralla Xinesa, una de les estructures d’enginyeria més grans de la història. La loteria va ser, per tant, una eina fiscal clau per a un projecte de defensa nacional monumental.

🏛️ L’Antiga Roma: Sort per a la ciutat

Els romans també van utilitzar sortejos amb fins benèfics i lúdics. Durant els banquets romans, sovint s’organitzaven rifes on els premis eren objectes modestos, com estris domèstics.

Però fou l’emperador Cèsar August va organitzar sortejos públics per recaptar fons per a la reparació de la ciutat de Roma. En aquest cas, els bitllets es venien al públic i els guanyadors rebien premis de valor variable.

🇮🇹 L’Explosió a l’Europa Medieval i Moderna

La loteria, tal com la coneixem avui, es va popularitzar a Europa durant l’edat mitjana i el Renaixement, lligada estretament al comerç:

• Bruges (Flandes, Bèlgica): L’any 1446 es va celebrar un sorteig organitzat per la vídua del pintor flamenc Jan Van Eyck, amb l’objectiu de recaptar fons per als necessitats de la ciutat.
• Gènova (Itàlia): Es considera el bressol de la loteria moderna. El segle XVI, per escollir cinc membres del Gran Consell de la República (que en tenien 90), es feien sortejos. Les apostes sobre el resultat es van estendre, donant lloc a l’anomenada Lotto o Loteria de Gènova.
• Països Baixos: La loteria moderna més antiga que encara se celebra ininterrompudament és la Staatsloterij dels Països Baixos, que data del 1726. Va néixer amb l’objectiu de recaptar fons per al tresor públic i combatre el joc il·legal.

🇬🇧 El cas Britànic i les colònies americanes

Al Regne Unit, la loteria va ser utilitzada pel govern per finançar projectes clau:

• Finançament d’infraestructures: Les loteries britàniques van finançar la reparació de ports, la construcció de ponts i fins i tot projectes com el Museu Britànic (al segle XVIII).
• Amèrica: Les colònies americanes també van fer servir la loteria per finançar escoles i esglésies. Per exemple, la Loteria de l’Acadèmia, organitzada per Benjamin Franklin, va contribuir a fundar la Universitat de Pensilvània.

🇫🇷 Loteria i política: La història de França.

A França, la loteria ha tingut una relació turbulenta amb el poder. Introduïda per l’Estat sota el nom de “Loterie Royale” (Loteria Reial) al segle XVIII, va ser un vehicle popular per als ingressos del Tresor. No obstant això, es va prohibir durant la Revolució Francesa per ser considerada un instrument d’opressió i vici de la monarquia. Més tard es va reintroduir i es va prohibir diverses vegades, reflectint els canvis de règim.

🇪🇸 La Loteria a Espanya: Del Rei Carles III a la Grossa de Nadal

A Espanya, la història moderna de la loteria comença amb el rei Carles III. L’any 1763, va introduir l’anomenada Loteria Reial (una mena de Loteria Primitiva actual) amb un propòsit clar, tal com recull el decret reial:

“perquè es converteixi en benefici d’hospitals, hospicis i altres obres piadoses i públiques…”

Però la Loteria que avui coneixem, la Loteria Nacional de bitllets, va néixer durant la Guerra del Francès. Es va crear a Cadis, l’any 1811, a proposta del ministre del Consell i Cambra d’Índies, Ciriaco González Carvajal. El seu objectiu principal era també fiscal: augmentar els ingressos de la Hisenda Pública sense recórrer a nous impostos a la ciutadania.

Aquest primer sorteig, celebrat el 18 de desembre de 1812, dista molt de la imatge que tenim avui dia. No hi havia bombos, ni nens de San Ildefonso cantant els números. Tot i això, va establir les bases d’una tradició que ha perdurat fins als nostres dies. El premi “Gordo” (la grossa de Nadal) d’aquella època va ser per al número 03604, un número que avui dia seria anecdòtic, però que en aquell moment representava una gran fortuna: 4000 pessetes.

Amb el temps, el sorteig va anar evolucionant. L’any 1814 es va traslladar a Madrid, i el 1892 va adoptar oficialment el nom de “Sorteig de Nadal”. La imatge dels nens de San Ildefonso cantant els números es va consolidar al segle XX, convertint-se en un dels símbols més característics del sorteig.

Si bé molts països europeus tenen una forta tradició de loteria, l’impacte cultural i social del Sorteig Extraordinari de Nadal espanyol és pràcticament únic. Mentre que en altres països, els sortejos especials de Nadal existeixen (com la Lotaria Clássica de Portugal o la Lotteria Italia del 6 de gener), cap assoleix el nivell de participació, interès mediàtic i tradició familiar i col·lectiva com el de la “Grossa” espanyola.

La tradició de compartir el dècim (o les participacions) és un element de cohesió social que reforça la idea de la loteria com un fenomen cultural, més enllà del simple joc d’atzar.

💰 A on van a parar els diners? Recaptació i fiscalitat.

Un dels aspectes més importants de la loteria és la seva funció com a eina de finançament públic.

1. Destinació de la recaptació

L’entitat pública que gestiona la Loteria i Apostes de l’Estat (SELAE) té un paper clau en l’economia estatal. Els diners ingressats es reparteixen principalment en:

• Premis: Una part molt significativa torna al públic en forma de premis.
• Costos Operatius: Despeses de gestió, producció de bitllets, etc.
• Comissions: El pagament a les administracions de loteria per la venda dels dècims.
• Aportació a l’Estat (Hisenda): El benefici net de la Loteria es destina als pressupostos generals de l’Estat. Això significa que, indirectament, aquesta recaptació contribueix a finançar serveis i projectes públics com sanitat, educació, infraestructures, i causes socials i culturals. La loteria continua així complint la seva funció inicial de ser un complement als ingressos fiscals per a l’interès general.

2. Fiscalitat dels premis

Una pregunta habitual quan arriba la sort: quant es queda Hisenda? Actualment, els premis de loteria a Espanya estan subjectes a un gravamen especial:

• Exempció: Els premis fins a 40.000 € estan exempts d’impostos.
• Tributació: La quantitat que excedeix els 40.000 € tributa amb un tipus fix del 20%.

Aquesta retenció la realitza directament la mateixa Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) en el moment del pagament. Això vol dir que el guanyador rep directament el premi net i ja no ha de pagar més impostos sobre aquesta quantitat en la seva declaració de la renda anual (IRPF).

Exemple: Si guanyeu la Grossa (400.000 €), els primers 40.000 € estan lliures. El 20% s’aplica sobre els 360.000 € restants, que són 72.000 €. Per tant, el premi net que rebeu és de 328.000 €.

✨ L’esperit de la Loteria

La Loteria de Nadal és, abans que res, un símbol d’esperança, de solidaritat i d’il·lusió compartida. És el recordatori que un dia qualsevol pot canviar.

Així que MOLTA SORT per al sorteig de demà! 🤞