Avui, 20 de desembre, recordem un esdeveniment que va canviar dràsticament el curs de la història recent d’Espanya. L’any 1973, a Madrid, un cotxe negre oficial es va enlairar espectacularment per l’efecte d’una potent explosió, aterrant a la balconada d’un convent. A dins hi viatjava Luis Carrero Blanco, l’home destinat a ser el successor de Francisco Franco, el dictador que governava Espanya des de 1939.

Aquest fet, conegut com l’Operació Ogro, va ser un atemptat perpetrat per l’organització armada ETA. Però, més enllà de la notícia impactant de l’assassinat del president del Govern, és crucial entendre el seu significat polític i per què es considera un dels cops més importants contra el règim franquista.

Qui era Carrero Blanco? L’home que havia de ser la continuïtat.

Per entendre la magnitud de l’atemptat, hem de conèixer la figura de Luis Carrero Blanco. Nascut el 1904, Carrero Blanco havia estat la mà dreta, l’home de confiança i, en molts sentits, l’ombra de Franco durant dècades. Era un militar i polític profundament conservador i un catòlic fervent que creia amb fermesa en la missió “espiritual” i “imperial” de la dictadura.

Durant anys va ocupar càrrecs de gran rellevància i, finalment, el juny de 1973, Franco el va nomenar president del Govern (cap de l’executiu), mantenint el dictador la Jefatura del Estado. Aquesta decisió no era casual: amb Franco molt envellit i malalt, l’objectiu clar era que Carrero Blanco assegurés la continuïtat del franquisme després de la mort del dictador, garantint que el règim no es desviés cap a cap mena d’obertura democràtica. Carrero Blanco era el pilar que havia de sostenir l’estructura de la dictadura en la transició generacional.

📌 El franquisme, malgrat ser una dictadura, va evolucionar amb el temps. A principis dels setanta, hi havia dues grans faccions: els “immovilistes” (o “el búnker”), que volien mantenir el règim intacte, i els “aperturistes”, que advocaven per una petita obertura controlada. Carrero Blanco era el líder indiscutible dels primers.

L’Operació Ogro: La planificació que va durar mesos

L’acció va ser obra d’un comando d’ETA que havia seguit Carrero Blanco durant mesos. Van descobrir que el president assistia diàriament a missa a l’església de San Francisco de Borja, al carrer Serrano de Madrid, i que el seu cotxe oficial, un Dodge Dart, seguia sempre la mateixa ruta.

El pla va ser tan audaç com meticulós:

1. L’Excavació: Durant mesos, els etarres (disfressats de treballadors) van llogar un baix al carrer de l’itinerari i van excavar un túnel sota la calçada.
2. La Càrrega: Van col·locar-hi una gran quantitat d’explosius (es parla d’entre 80 i 100 kg de Goma-2).
3. L’Atemptat: El matí del 20 de desembre, a les 9:28 h, just després que Carrero Blanco sortís de missa, en passar el cotxe sobre la zona excavada, van detonar la càrrega.

L’explosió va ser tan violenta que va perforar l’asfalt, propulsant el pesant vehicle per sobre de l’edifici adjacent, caient al pati interior. Carrero Blanco va morir poc després.

Les conseqüències: L’inici de la fi

L’assassinat de Carrero Blanco no va ser només una pèrdua personal per a Franco; va ser un terratrèmol polític que va desmantellar la planificació de la continuïtat de la dictadura.

• Desestabilització del Règim: Els “immovilistes” van perdre el seu líder i el seu paladí més ferm. El pla de successió va saltar pels aires.
• Aparició d’Aperturistes: El nou president del Govern, Carlos Arias Navarro, va ser un home amb una visió lleugerament més “oberturista” (encara que molt limitada), que va començar a parlar de “l’esperit del 12 de febrer” (una tímida promesa de canvi).
• Acceleració de la Transició: Quan Franco va morir, menys de dos anys després (novembre de 1975), no hi havia un líder fort i clar com Carrero Blanco disposat a mantenir l’estructura dictatorial de manera estricta. Això va facilitar enormement el camí cap a la Transició Democràtica i el canvi de sistema que Espanya necessitava. La seva mort va eliminar l’obstacle més gran i més sòlid per a qualsevol reforma.

El lloc de Carrero Blanco a la Història

Per descomptat, l’ús de la violència armada i l’assassinat no es pot justificar, i l’atemptat va ser un acte criminal. No obstant això, en l’anàlisi històrica, és impossible negar que va ser un factor determinant. Va ser el moment en què el dictador va perdre l’única persona en qui confiava plenament per perpetuar el seu llegat i va deixar el camí obert a un futur incert.

El 20 de desembre de 1973, doncs, no només va morir un polític, sinó que es va malmetre l’últim intent seriós de la dictadura de sobreviure a la mort del seu creador. Sense Carrero Blanco, la transició d’Espanya va ser molt diferent i, per a molts historiadors, més ràpida i sense tants traumes com hauria pogut ser.