Hola a tots i a totes! Avui no viatjarem a batalles èpiques o a l’ascens de grans imperis, sinó a un esdeveniment molt més silenciós, però igualment fonamental per entendre el nostre lloc a l’Univers: l’enlairament del satèl·lit Gaia el 19 de desembre de 2013.

Per què és important aquesta data? Pels estudiants de secundària i per qualsevol persona amb curiositat pel cosmos, Gaia és molt més que un aparell: és un autèntic cartògraf estel·lar que ha revolucionat l’astronomia moderna. Abans d’aquest satèl·lit, teníem un “mapa” de la nostra galàxia, la Via Làctia, amb molts buits i errors de càlcul. Amb Gaia, estem dibuixant un mapa 3D d’una precisió sense precedents.

Què és exactament el satèl·lit Gaia?

El seu nom complet és Global Astrometric Interferometer for Astrophysics, però normalment el coneixem com a Gaia. És una missió de l’Agència Espacial Europea (ESA), i el seu objectiu principal és fer un cens exhaustiu i detallat de la nostra galàxia.

Penseu-hi: la Via Làctia té, com a mínim, 100.000 milions d’estrelles. Contar-les totes és impossible, però Gaia està fent un treball increïble. Des del seu llançament des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, ha estat observant constantment el cel.

Els objectius de Gaia: El gran cens còsmic.

El satèl·lit no només “fa fotos”. La seva feina es basa en tres pilars clau:

1. Astrometria: Aquesta és la part més important. Gaia mesura la posició, la distància i el moviment (anomenat moviment propi) de les estrelles amb una precisió increïble. La seva precisió és tan alta que, si estigués a la Terra, podria mesurar la grandària d’una moneda d’un euro a la Lluna! La tècnica per mesurar la distància s’anomena peraltatge, i es basa en com sembla que es desplaci una estrella quan la mirem des de diferents punts de l’òrbita terrestre.
2. Fotometria: Mesura la brillantor i el color de les estrelles. Això permet als astrònoms deduir la seva temperatura, la seva composició química i la seva edat.
3. Espectroscòpia: Analitza la llum de les estrelles amb un espectròmetre. Això ens dona informació detallada sobre la seva velocitat radial (si s’acosta o s’allunya de nosaltres) i la seva composició química.

Amb totes aquestes dades combinades, Gaia està creant una base de dades gegantina que ens permet entendre com va néixer i com està evolucionant la Via Làctia.

Per què la precisió és tan vital?

Abans de Gaia, coneixíem amb certa precisió les distàncies de només uns quants milers d’estrelles. Gaia, en els seus diversos llançaments de dades, ja ha mesurat amb detall més de 1.800 milions d’estrelles.

Aquesta precisió és clau per a la ciència:

• Entendre la fosca: Les mesures de moviment de Gaia ajuden els científics a entendre la distribució de la matèria fosca a la nostra galàxia, ja que la seva influència gravitatòria afecta el moviment de les estrelles visibles.
• Trobar exoplanetes: En mesurar amb tanta exactitud la posició de les estrelles, els astrònoms poden detectar petites oscil·lacions en el seu moviment, causades per l’atracció gravitatòria d’un planeta que orbita al seu voltant (exoplaneta).
• Història galàctica: Les dades han revelat com la nostra galàxia ha “canibalitzat” o absorbit altres galàxies satèl·lit més petites al llarg de la seva història, un procés fonamental per al seu creixement.
• Amenaces d’asteroides: La missió també ha permès mesurar amb més precisió les òrbites de molts asteroides del nostre propi sistema solar.

Un viatge a 1,5 milions de quilòmetres

El viatge de Gaia va ser especial. No es va situar en una òrbita terrestre baixa com molts altres satèl·lits, sinó que va viatjar fins a un punt especial de l’espai anomenat Punt de Lagrange 2 (L2), situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, en direcció oposada al Sol.

Aquest punt és ideal perquè permet al satèl·lit mantenir una posició relativament estable respecte a la Terra i el Sol, usant molt poc combustible. A més, des d’allà pot observar el cel sense ser molestat per la llum o l’ombra del nostre planeta, garantint una visió clara i constant.

L’Impacte dels seus resultats

Els resultats de Gaia no es publiquen d’un sol cop, sinó en successius “llançaments de dades” (anomenats DR, per Data Release). Cada nou llançament és un esdeveniment important per a la comunitat astronòmica mundial, ja que obre la porta a milers de noves investigacions.

Per exemple, l’últim gran llançament (Gaia DR3) va incloure:

• Dades de més de 1.800 milions d’estrelles.
• La posició i moviment de prop de 156.000 asteroides del nostre sistema solar.
• El catàleg de les estrelles variables (estrelles amb una brillantor que canvia) més gran mai creat.
• Informació de 813.000 quàsars, que són els nuclis extremadament lluminosos de galàxies distants.

L’efecte d’aquestes dades és tal que ha reescrit literalment alguns capítols dels llibres d’astronomia. Moltes coses que crèiem saber sobre la Via Làctia han hagut de ser revisades.

Així doncs, el 19 de desembre de 2013 no és només el dia en què un coet va enlairar un satèl·lit. És la data d’inici de la missió que ens ha donat la mirada més precisa que hem tingut mai sobre la nostra llar còsmica.

Per als estudiants, Gaia demostra el poder de la ciència de dades i la col·laboració internacional. Cada punt de dades que envia aquest petit satèl·lit des de l’espai profund és una peça d’un puzle gegant que ens ajuda a contestar una de les preguntes més antigues de la humanitat: D’on venim i com ens movem a l’Univers?

La pròxima vegada que mireu al cel estrellat, recordeu-vos de Gaia. Està allà dalt, a milions de quilòmetres de distància, cartografiant el camí per a les generacions futures.