Avui us porto una efemèride que, tot i haver passat fa més de dos segles a l’altra banda de l’Atlàntic, és una de les pedres angulars de la democràcia moderna i del concepte de llibertat individual que avui donem per fet: l’adopció de la Declaració de Drets (la Bill of Rights) a la Constitució dels Estats Units, el 15 de desembre de 1791.

Aquesta data marca l’entrada en vigor de les deu primeres esmenes a la Constitució nord-americana. Però, què vol dir això exactament? Preparau-vos per a un viatge ràpid a la jove república dels Estats Units.

Una nació acabada de néixer

Per entendre la Declaració de Drets, hem de posar-nos en el lloc dels “Pares Fundadors” i la gent que vivia a les tretze colònies americanes, que tot just havien guanyat la seva independència de la Gran Bretanya el 1783.

Després de la Revolució Americana, els Estats Units es van regir inicialment pels Articles de la Confederació, un sistema que donava molt poc poder al govern central. Ràpidament, es va veure que aquest sistema era massa feble per fer front als problemes de la nova nació.

Per això, el 1787, es va redactar una nova Constitució. Aquesta Constitució va crear un govern federal molt més fort, amb una separació de poders (Legislatiu, Executiu i Judicial) que coneixem bé. No obstant això, hi va haver un problema: molts ciutadans i alguns estats (els anomenats Anti-Federalistes) van ser molt crítics.

La por principal era la següent: Un govern central fort podria caure fàcilment en la tirania, tal com havia passat amb el rei britànic. On eren les garanties que protegissin els drets individuals de l’acció excessiva del nou Estat? La nova Constitució no en deia res explícitament sobre la llibertat de premsa, la llibertat de religió, ni sobre el dret a un judici just!

La promesa i el compromís

La Constitució va ser ratificada (aprovada) per poc, i només gràcies a una promesa crucial: la del fet que, immediatament després, s’hi afegiria un seguit d’esmenes per blindar els drets del poble.

I aquí és on entra en joc James Madison, considerat el “Pare de la Constitució” i, també, el “Pare de la Declaració de Drets”. Madison va recopilar les preocupacions dels diferents estats, les va destil·lar i va presentar al Congrés una llista de dotze propostes d’esmenes.

Després d’un debat intens, el 15 de desembre de 1791, deu d’aquestes esmenes van ser ratificades per la majoria dels estats, i van entrar en vigor. Aquest conjunt es va conèixer com la Declaració de Drets (Bill of Rights).

Què hi ha dins d’aquesta declaració? Les 10 Joies legals.

Aquestes deu esmenes no són només articles legals; són la base de moltes de les llibertats que avui es consideren universals. Vegem les més destacades i per què són tan importants per a la vostra vida:

1. Llibertat de llibertats (La Primera Esmena): Aquesta és probablement la més famosa. Garanteix la llibertat de religió, de paraula, de premsa, d’assemblea (reunió) i de petició. En l’època de les xarxes socials, la llibertat de paraula és un debat constant! Aquesta esmena és el fonament que us permet opinar, protestar i triar la vostra fe (o no tenir-ne) sense por al govern.
2. Dret a Portar Armes (La Segona Esmena): Aquesta és la més controvertida avui dia als EUA. Originalment, estava pensada per permetre que les milícies ciutadanes es defensessin d’una possible tirania, però amb el temps s’ha interpretat com un dret individual a posseir armes.
3. Protecció contra Esbossos Il·legals (La Quarta Esmena): Això és clau per a la vostra privacitat. Requereix una ordre judicial (basada en una causa probable) per a qualsevol escorcoll de la vostra persona, casa o propietats. És la protecció contra la policia que entra a casa vostra sense motiu.
4. Dretes dels Acusats (La Cinquena i Sisena Esmena): Aquestes esmenes garanteixen que ningú pot ser obligat a declarar contra si mateix (el famós “dret a guardar silenci”), el dret a un judici ràpid i públic, i el dret a tenir un advocat. Són la base del que coneixem com a “procés degut” (due process).
5. Càstigs Cruels i Inusuals (La Vuitena Esmena): Prohibeix l’aplicació de fiances excessives i de càstigs cruels i inusuals. Busca assegurar que la justícia sigui proporcional.
6. Els Drets No Enumerats (La Novena Esmena): Aquesta és molt important, ja que diu que el fet que la Constitució llisti certs drets, no vol dir que els altres drets que té el poble (encara que no s’esmentin) puguin ser negats. És com una assegurança extra per a qualsevol dret futur.
7. El Poder del Poble i dels Estats (La Desena Esmena): Estableix que qualsevol poder que la Constitució no hagi donat al govern federal ni hagi prohibit als estats, és reservat als estats o al poble. És el fonament del federalisme als EUA.

La petjada de la “Bill of Rights“

La Declaració de Drets, i particularment la seva Primera Esmena, es va convertir en el model per a moltes altres declaracions de drets arreu del món. Va influir en les cartes de drets de la Revolució Francesa i, molt més tard, en la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU (1948).

• Llibertat d’Expressió: El concepte que els ciutadans han de poder criticar el govern sense por de ser empresonats, que avui considerem fonamental en qualsevol democràcia, es va consolidar fortament amb aquesta Declaració.
• Separació Estat-Religió: La prohibició d’una religió establerta pel govern va ser una novetat radical, crucial per a la convivència en societats amb pluralitat de creences.

La Declaració de Drets no va ser perfecta; no va abolir l’esclavitud i els drets que atorgava només s’aplicaven, de facto, a homes blancs amb propietats. Però la seva creació, fa 234 anys, va establir un precedent revolucionari: el poder d’un govern s’ha de limitar explícitament per protegir les llibertats de la gent.

Així doncs, cada vegada que expresseu la vostra opinió lliurement, que participeu en una manifestació o que simplement espereu que la justícia us tracti amb dignitat, recordeu que la llavor d’aquests drets es va plantar, d’una manera molt formal i històrica, un 15 de desembre de 1791. Les paraules en un paper es van convertir en muralles contra la tirania.