Tema de la setmana | Eurovisió: música, vots i geopolítica.

El Festival de la Cançó d’Eurovisió és, sens dubte, l’esdeveniment musical no esportiu més gran del món, però la seva aparent façana d’unitat i música s’esquerra constantment davant les tensions internacionals.

Les retirades per motius polítics, com la recent afirmació de RTVE de no participar el 2026 per la presència d’Israel, són la prova més clara que l’art i l’entreteniment no poden ser apolítics.

No obstant això, RTVE continua participant en el festival Eurojunior i ahir el representant espanyol Gonzalo Pinillos va obtenir un bon resultats. Una cinquena posició. Darrerament te més fortuna els concursants infantils que els seniors.

Quan el conflicte internacional dicta la retirada

La decisió de les televisions públiques de no participar a Eurovisió és, potser, la forma més dramàtica de protesta geopolítica. Aquests són els casos més notables on les discrepàncies polítiques i socials han provocat un buit al concurs:

  • Guerres i sancions (Balcans i Caucas): Durant les Guerres Iugoslaves, diversos països (Sèrbia i Montenegro, Bòsnia i Hercegovina) varen ser exclosos per la UER a causa de les sancions de l’ONU. De manera similar, Geòrgia es va retirar el 2009 quan la seva cançó, “We Don’t Wanna Put In,” va ser censurada per la UER per contenir una referència massa evident al president rus, Putin, després de la Guerra de l’Ossètia del Sud.
  • La Crisi Ucraïnesa-Russa: Després de l’annexió de Crimea el 2014, les tensions varen escalar. El 2017, Rússia es va retirar quan la seva candidata va ser vetada per entrar a Ucraïna (país amfitrió). Finalment, el 2022, la UER va excloure Rússia completament del Festival després de la invasió a gran escala d’Ucraïna, una decisió amb una càrrega política inequívoca.
  • El Conflicte araboisraelià: El Marroc va participar només una vegada (1980) i es va retirar l’any següent, fet generalment interpretat com una protesta per la participació d’Israel. Més recentment, la pressió sobre la UER per excloure Israel a causa de l’ofensiva a Gaza ha portat a la possible retirada de diversos països, incloent-hi Espanya (RTVE), Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos, citant raons ètiques i de manca de neutralitat per part de l’organització.

El vot com a manifestació d’amistat (o disputa)

Més enllà de les retirades, el sistema de votació és el reflex més subtil, però constant, de la geopolítica.

  • El “Vot del Bloc”: L’intercanvi sistemàtic de punts entre països geogràficament o històricament lligats (com el bloc nòrdic, el bloc balcànic, o els països de l’antiga URSS) ha estat objecte de crítiques durant dècades. Tot i que la UER ha modificat el sistema (introduint el vot del jurat professional) per intentar mitigar-ho, les afinitats polítiques i culturals encara es manifesten en els resultats, també dels jurats professionals.
  • El Vot de la Diàspora: Molts vots s’expliquen per la gran presència de comunitats immigrants en altres països, especialment visible en els vots cap a països com Turquia o els països de l’Est des d’Alemanya o altres estats d’Europa occidental.

Censura i missatges subliminars: Les polèmiques internes

El Festival també ha estat un camp de batalla per a disputes d’índole social i cultural, forçant la UER a intervenir amb censura o amonestacions.

  • Identitat i drets LGTBIQ+: Alguns països, com Turquia, s’han retirat del Festival des del 2013, citant directament el malestar amb la creixent visibilitat de la comunitat LGTBIQ+ al certamen (com ara la victòria de Conchita Wurst el 2014). Això reflecteix una tensió entre els valors progressistes de l’Europa occidental i les polítiques conservadores d’alguns Estats participants.
  • Símbols nacionals (Banderes): La UER té regles estrictes sobre la prohibició de missatges o símbols polítics, incloent-hi la prohibició de mostrar banderes que no siguin les dels països participants. Aquesta norma es va fer palesa quan es va intentar prohibir la bandera basca (Ikurriña) o la bandera catalana (Estelada) per considerar-les símbols polítics regionals i no estatals.
  • Temes històrics (Ucraïna 2016): La cançó ucraïnesa de Jamala, “1944” (guanyadora del Festival), tractava obertament de la deportació dels tàrtars de Crimea sota l’estalinisme. Tot i la seva càrrega històrica i política, la UER va permetre la participació argumentant que el tema era històric i no una declaració política contemporània, una decisió que va generar una gran controvèrsia a Rússia.

La UER com a pilar de la radiodifusió pública

El Festival d’Eurovisió serveix de termòmetre de les tensions geopolítiques, però és crucial recordar que l’organisme que el sustenta, la Unió Europea de Radiodifusió (UER/EBU), és molt més que una plataforma d’espectacle.

La UER és l’aliança de mitjans de comunicació i de servei públic més gran del món, amb membres procedents de 56 països. La seva missió principal és garantir la cooperació i l’intercanvi de contingut de qualitat:

  • Intercanvi de notícies (Eurovision News Exchange): Proporciona milers d’hores de material informatiu diari als seus membres, essent una de les majors fonts de notícies per als canals públics europeus.
  • Grans esdeveniments esportius: La UER negocia col·lectivament els drets de transmissió de grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics, el tour de França, o els mundials d’atletisme, etc assegurant que puguin ser accessibles a través de les televisions públiques.
  • Cooperació tècnica: Col·labora en el desenvolupament d’estàndards de transmissió i innovació, des del so estèreo fins a l’alta definició.

Així doncs, quan un país com Espanya (RTVE) decideix retirar-se d’Eurovisió per discrepàncies, no només està protestant contra un esdeveniment musical, sinó que està qüestionant la funció i la neutralitat d’un dels pilars de la cooperació de mitjans públics a Europa.

Eurovisió és la part visible de l’iceberg; la veritable importància de la UER rau en la seva tasca diària de servei públic i garantia de la llibertat d’informació a tot el continent.

Però jo no puc deixar d’expressar l’orgull i la valentia de RTVE de mantenir-se fidels als principis democràtics que davant la barbàrie el silenci no és una opció i que els drets humans no es poden vendre participant en concursos musicals.


Descobriu-ne més des de rpuigserversocials.com

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.