Avui us convido a fer un viatge fascinant en el temps, concretament al 10 de desembre de 1948, una data que, tot i no ser tan espectacular com la caiguda d’un imperi o l’inici d’una guerra, va sembrar les llavors d’una de les idees més potents i transformadores de la humanitat: la dignitat intrínseca de cada persona.

Aquest dia, a la ciutat de París, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Sí, ho heu llegit bé: la Declaració. És possible que us soni d’alguna classe, però, us heu parat mai a pensar què significa realment aquest text i per què és tan crucial per a les nostres vides avui dia? Endinsem-nos en la història, la filosofia i l’impacte d’aquest document fonamental.

El context històric: un món en ruïnes:

Per entendre la DUDH, primer hem de retrocedir fins al seu moment de naixement, just després del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Aquesta guerra no va ser només un conflicte armat; va ser una catàstrofe moral que va exposar la capacitat de l’ésser humà per a la crueltat més extrema, especialment amb l’horror de l’Holocaust i els crims contra la humanitat perpetrats pel nazisme i els seus aliats.

La comunitat internacional, en estat de xoc, es va adonar que les lleis nacionals i els tractats de pau no eren suficients per protegir les persones de la tirania dels seus propis governs. La guerra va demostrar que els drets humans no podien ser només una qüestió interna; havien de ser una preocupació global.

Amb aquesta convicció, l’any 1945 es va fundar l’Organització de les Nacions Unides, amb l’objectiu principal de “preservar les generacions futures del flagell de la guerra” i de “reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i el valor de la persona humana”.

La Comissió redactora i el paper d’Eleanor Roosevelt

La tasca de crear un document que encapsulés els drets fonamentals de tots els éssers humans es va encarregar a una comissió de redacció liderada per una figura impressionant: Eleanor Roosevelt, vídua del president nord-americà Franklin D. Roosevelt i una incansable defensora dels drets civils.

La comissió no ho va tenir gens fàcil. Havia de trobar un llenguatge i uns principis que fossin acceptables per a nacions amb ideologies, cultures, religions i sistemes polítics extremadament diversos: des de l’Amèrica capitalista i occidental fins a la Unió Soviètica comunista i els països del Sud Global. Aquest procés va ser un exercici monumental de diplomàcia, compromís i voluntat política. La DUDH va ser el resultat de més de dos anys de treball intens, amb més de 1.400 votacions sobre cada article i cada paraula.

Els 30 articles: La promesa universal.

Finalment, el 10 de desembre de 1948, el text va ser sotmès a votació. La Declaració va ser aprovada amb 48 vots a favor, 0 en contra i 8 abstencions (la Unió Soviètica, els seus aliats i l’Aràbia Saudita, principalment per disputes sobre el concepte d’universalitat i alguns drets com el de llibertat religiosa).

La DUDH no és un tractat, sinó una declaració, un ideal comú per a tots els pobles i nacions. Els seus 30 articles es divideixen en grans blocs i estableixen drets que avui ens semblen obvis, però que en el seu moment van ser revolucionaris:

1. Drets Civils i Polítics: La vida, la llibertat, la seguretat de la persona, la prohibició de l’esclavatge i la tortura, la igualtat davant la llei i el dret a un judici just (Articles 3 a 11). Aquests drets busquen protegir l’individu de l’abús del poder estatal.
2. Llibertats Individuals: La llibertat de pensament, de consciència, de religió, d’opinió, d’expressió i de reunió pacífica (Articles 18 a 20). Són les llibertats que ens defineixen com a éssers humans i ciutadans actius.
3. Drets Econòmics, Socials i Culturals: El dret al treball, a una remuneració justa, a la seguretat social, a l’educació i a un nivell de vida adequat (Articles 22 a 27). Aquests drets subratllen que la llibertat no té valor si la gent no té les condicions bàsiques per viure amb dignitat.

El més potent de tot és l’Article 1: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” Aquesta simple frase destrueix qualsevol justificació per a la discriminació per raça, sexe, religió o origen social.

L’Impacte de la Declaració

La DUDH no va crear cap llei internacional de manera automàtica, però va ser el fonament moral i jurídic per a pràcticament tota la legislació posterior sobre drets humans. Ha servit d’inspiració per a les constitucions de molts països que s’independitzaven durant la descolonització i ha estat la base per a tractats internacionals obligatoris com:

• El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966).
• El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966).
• La Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989).

A més, el 10 de desembre se celebra arreu del món el Dia dels Drets Humans, un recordatori anual de la nostra obligació col·lectiva de defensar aquests principis. També és el dia escollit per atorgar els prestigiosos Premis Nobel, incloent-hi el Nobel de la Pau, en honor a Alfred Nobel, que va morir un 10 de desembre.

Drets humans avui: Una lluita constant.

Podríem pensar que un cop declarats els drets, la feina està feta, però la realitat és tossuda. Avui, la Declaració Universal continua sent increïblement rellevant perquè:

• No s’aplica arreu: Hi ha països on la llibertat d’expressió és reprimida, on la dona no té els mateixos drets que l’home, on els nens són explotats o on la dissidència política condueix a l’empresonament o la mort.
• Afronta nous desafiaments: La intel·ligència artificial, el canvi climàtic, la pandèmia global, o la regulació de les xarxes socials plantegen noves qüestions sobre com els principis de la DUDH s’han d’adaptar al segle XXI. El dret a la privacitat o el dret a un medi ambient sa són extensions modernes dels drets fonamentals.
• És el nostre punt de referència: Quan veiem una injustícia, la DUDH és la nostra eina per denunciar-la. És el llenguatge compartit que ens permet exigir als governs que compleixin amb la seva obligació de protegir els seus ciutadans.

La Declaració Universal dels Drets Humans és, en essència, una promesa que la humanitat es va fer a si mateixa després d’haver vist la seva cara més fosca. És un pla d’acció per garantir que la dignitat i el valor de cada persona siguin la màxima prioritat.

Recordeu: no són privilegis; són drets inalienables.