El 9 de desembre de 1968, al marc de la famosa i històrica presentació coneguda com “La mare de totes les Demos” (The mother of All Demos), l’inventor Douglas Engelbart va mostrar al món, per primera vegada, un dispositiu que permetia moure un cursor per la pantalla de l’ordinador de manera intuïtiva. Aquest petit aparell de fusta amb rodes i un botó va ser el germen del qual avui és un perifèric imprescindible.

Per què és tan important aquest invent?

Per entendre la magnitud d’aquest fet, cal situar-se en el context dels anys 60. Els ordinadors no eren màquines personals amb pantalles i finestres com les coneixem ara. Eren aparells gegantins, sovint envoltats per cintes magnètiques, i la seva interacció es feia principalment a través de línies de text, ordres complexes (com les actuals línies de comanda) o, fins i tot, targetes perforades.

Us imagineu haver d’escriure codis llarguíssims i molt concrets només per obrir un document o moure un element per la pantalla? Era un món d’experts i científics. L’ordinador era una eina poderosa, però absolutament poc amigable i inaccessible per al gran públic.

La visió d’Engelbart: més enllà del text

La cosa va canviar quan Douglas Engelbart, enginyer i visionari de l’Stanford Research Institute (SRI), creia fermament que els ordinadors havien de ser una eina per augmentar la intel·ligència humana i millorar la comunicació. Va dissenyar el Sistema NLS (oN-Line System), que incloïa conceptes revolucionaris per a l’època:

1. Hipertext: La idea de clicar una paraula i saltar a una altra informació relacionada (el que avui fem constantment a Internet).
2. Videoconferències i Treball Col·laboratiu: Demostracions de com diverses persones podien treballar juntes en un mateix document a distància.
3. La Interfície Gràfica d’Usuari (GUI) i el Ratolí: El més important, una interfície visual on els elements es podien manipular directament.

El ratolí va ser la peça clau per fer funcionar aquesta interfície gràfica. De sobte, en lloc d’escriure “mou el cursor 50 píxels a la dreta”, simplement podies agafar l’objecte físic (el ratolí) i moure el cursor on volguessis amb la mà. Era una extensió natural del cos humà a l’ordinador.

La mare de totes les demos: 90 minuts d’història

La presentació del 9 de desembre de 1968 no va ser un esdeveniment qualsevol. Celebrada a San Francisco, va ser una demostració de 90 minuts davant de prop de mil professionals del món de la informàtica. Va ser la primera vegada que es mostrava al món de manera integrada: El ratolí, les videoconferències, l’hipertext i el processament de text amb estructura i edició col·laborativa.

Els assistents van quedar bocabadats. Es va encendre una espurna que, anys més tard, es convertiria en l’estàndard de la informàtica personal, especialment amb el llançament de l’Apple Macintosh i el sistema operatiu Windows, que varen popularitzar la Interfície Gràfica d’Usuari i, per tant, el ratolí.

I per què es diu ‘ratolí’?

El nom, sorprenentment, és tan simple com l’aspecte de l’invent original. En l’època del seu disseny (cap al 1964), el dispositiu era un bloc de fusta amb un llarg cable sortint-ne per darrere. Un dels assistents d’Engelbart va comentar que s’assemblava a un ratolí amb la seva cua. El nom es va quedar.

L’impacte en la societat actual

El ratolí va ser un habilitador. Va ser l’eina que va fer que l’ordinador deixés de ser una màquina críptica per a uns quants i es convertís en una eina accessible per a tothom. Sense el ratolí i la interfície gràfica que el va acollir, és molt probable que la revolució dels ordinadors personals s’hagués endarrerit molt.

Avui, tot i que les pantalles tàctils, els touchpads i les ordres de veu guanyen terreny, el ratolí continua sent l’eina de precisió per excel·lència per a dissenyadors, programadors i jugadors.