Avui és una data dolorosa per als amants de la música i la pau mundial és un recordatori dolorós i inesborrable. Tal dia com avui de 1980 davant l’edifici Dakota de Nova York, la vida d’un dels músics i activistes més influents del segle XX, John Lennon, es va truncar de la manera més absurda i violenta. L’exmembre de The Beatles, l’home que va somiar amb un món sense possessions ni guerres a la cançó “Imagine”, va ser assassinat per un fan pertorbat.

De Liverpool al Mite

Per entendre la magnitud de la seva pèrdua, cal repassar la meteòrica carrera de John Winston Lennon. Nascut a Liverpool el 1940, la seva vida va canviar radicalment quan va conèixer a Paul McCartney. Junts van formar la parella compositiva més exitosa de la història de la música pop: The Beatles.

Durant els anys seixanta, els Fab Four van revolucionar la música, la moda i la cultura juvenil. Lennon, amb el seu caràcter mordaç, intel·ligent i sovint cínic, va ser una de les forces creatives darrere d’himnes com “Strawberry Fields Forever,” “A Day in the Life,” o “All You Need Is Love.” La seva experimentació musical va obrir portes que abans semblaven tancades en el món del pop-rock.

L’activista i solista: més enllà dels Beatles

Quan The Beatles es van separar el 1970, John Lennon va iniciar una carrera en solitari que, tot i ser més curta, va ser profundament compromesa amb les seves conviccions. Al costat de la seva esposa, Yoko Ono, va esdevenir una icona de l’activisme per la pau.

• “Imagine” (1971): És, sense cap mena de dubte, la seva obra mestra i el seu testament espiritual. Una balada senzilla que proposa una utopia: un món sense països, sense religions ni propietat, on tothom visqui en pau. La cançó es va convertir en l’himne de diverses generacions de pacifistes i continua sent avui dia una peça clau de la banda sonora global per a la reconciliació.
• “Give Peace a Chance” (1969): Gravada durant una de les seves famoses “Bed-ins” (protestes pacífiques fetes des del llit d’un hotel), va ser el seu primer crit obert i massiu contra la Guerra del Vietnam.

Lennon no només feia música; utilitzava la seva plataforma per a denunciar injustícies socials i polítiques, cosa que el va portar a ser monitorat i perseguit pel govern dels Estats Units durant anys. La seva militància el va convertir en una veu incòmoda per al poder establert, però en una font d’inspiració per a milions de joves.

El final inesperat: el vespre del 8 de desembre.

El 8 de desembre de 1980, John Lennon va passar la tarda treballant en nou material i va fer una sessió de fotos. Abans d’anar a l’estudi d’enregistrament, un jove anomenat Mark David Chapman el va esperar a la sortida de l’edifici Dakota, la seva residència. Lennon, sempre accessible amb els seus fans, li va signar una còpia de l’àlbum Double Fantasy.

Hores més tard, en tornar de l’estudi, Chapman el tornava a esperar. Aquest cop, la interacció va ser tràgica: el va disparar diverses vegades a boca de canó. Lennon va ser traslladat d’urgència, però va morir poc després.

La notícia es va estendre com una ombra pel món sencer. Milions de persones es van congregar espontàniament en els dies següents, especialment a Central Park, just davant de l’edifici Dakota, al lloc conegut ara com a Strawberry Fields Memorial. L’impacte va ser sísmic: el portaveu d’una generació i l’apòstol de la pau havia caigut víctima d’una violència que ell tant havia criticat.

El llegat que perdura

Quaranta-cinc anys després, el llegat de John Lennon és palpable. No només a través de la seva música, que continua sent escoltada i versionada, sinó també en la manera com va barrejar art i política, transformant l’artista en un agent de canvi social.

Per a tothom, el missatge de Lennon és encara vital. La seva obra demostra que l’art, sigui la música, la poesia sigui la pintura, és una eina poderosa per a la crítica i per a imaginar un futur millor. Lennon ens ensenya que tenir una veu és un privilegi i una responsabilitat. Utilitzar-la per la justícia, la igualtat i la pau és l’única manera de canviar el món. Tot i el final tràgic, la seva filosofia de la pau perdura. En un món encara ple de conflictes, la cançó continua sent un far d’esperança, recordant-nos que la utopia és un esforç constant, una meta a la qual hem de mirar sense por.

El 8 de desembre és, doncs, un dia de dol, però també de celebració de l’esperit rebel i idealista de John Lennon. La seva mort va ser un xoc que va sacsejar la consciència de molts, però el seu missatge, immortalitzat en les seves lletres, sona més fort que mai.