Avui, 28 de novembre recordam una efemèride que va marcar un abans i un després en la història de l’exploració espacial: el llançament de la sonda Mariner 4 de la NASA. Tal dia com avui però de l’any 1964.

La cursa espacial i la set de coneixement

Estem a mitjans dels anys seixanta. La Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica no només es lliurava a la Terra, sinó també a l’espai, en l’anomenada Cursa Espacial. Després de l’èxit soviètic amb l’Sputnik i el vol de Iuri Gagarin, els Estats Units, amb el programa de la NASA, es van fixar objectius cada cop més ambiciosos. El Programa Mariner tenia com a missió realitzar vols de reconeixement als planetes interiors (Venus i Mart), i Mart era, sens dubte, el gran objectiu, ja que des de feia segles havia alimentat la imaginació humana amb la possibilitat de vida.

Abans del Mariner 4, la Unió Soviètica ja havia intentat missions a Mart, però sense èxit. La missió nord-americana era, per tant, una gran esperança. El Mariner 4 formava part del Projecte Mariner de la NASA i estava dissenyat per dur a terme el primer sobrevol (o flyby) de Mart, recopilar dades científiques i, el més important, enviar imatges en primer pla de la superfície marciana.

El viatge de set mesos i el repte tecnològic

El 28 de novembre de 1964, a les 14:22 UTC, des de la base de llançament de Cap Canaveral a Florida (EUA), el coet Atlas-Agena va enlairar-se portant la sonda Mariner 4. La sonda era un instrument fascinant de menys de 300 quilograms, impulsada per quatre panells solars que li donaven l’aparença d’un insecte gegantí i platejat.

El viatge va ser llarg i ple de perills. Durant set mesos i mig, la nau va creuar l’espai interplanetari, recorrent aproximadament 560 milions de quilòmetres. L’equip de la NASA va haver de corregir la trajectòria amb precisió mil·limètrica. Cal tenir en compte que la tecnologia de l’època era increïblement primitiva en comparació amb la d’avui. Els ordinadors de la missió tenien una capacitat de processament i memòria ínfima respecte a qualsevol mòbil actual, i les comunicacions depenien d’antenes terrestres gegants. A més, els enginyers van haver de resoldre un problema fonamental: com enviar les dades des d’una distància tan gran amb una potència limitada.

Les primeres vistes de Mart: una realitat decebedora i fascinant alhora

El moment culminant va arribar el 14 de juliol de 1965. El Mariner 4 va passar a només 9.846 quilòmetres de la superfície de Mart. Durant 25 minuts crucials, la sonda va prendre 21 fotografies i les va emmagatzemar en una cinta magnètica.

El que van revelar aquestes imatges va ser, inicialment, un xoc. La imatge popular de Mart com un món ple de canals, potser habitats per “marcians” civilitzats (una idea que es remuntava a les observacions del segle XIX i la ciència-ficció), es va esfondrar. Les fotografies del Mariner 4 van mostrar una superfície desolada, plena de cràters d’impacte, sorprenentment similar a la Lluna, i sense cap signe clar de canals ni civilització.

Aquesta visió va ser una decepció per al públic i per a alguns científics, però per a la comunitat espacial va ser una revelació fonamental. Les dades de la sonda també van mostrar:

• Una atmosfera molt prima: La pressió de l’atmosfera de Mart era molt inferior a l’esperada, només entre 4,1 i 7,0 mil·libars, gairebé un centenar de vegades inferior a la de la Terra.
• Absència de camps magnètics detectables: Es va confirmar que Mart, a diferència de la Terra, no tenia un camp magnètic global fort que el protegís de la radiació solar.

Aquestes dades van ser crucials per a missions posteriors, ja que van permetre als enginyers dissenyar naus amb una protecció tèrmica i estructural adequades per a les futures missions d’aterratge (com el programa Viking de la dècada de 1970).

Del binari al paper: L’enginy del Mariner 4

Una de les anècdotes més cèlebres de la missió és el procés d’obtenció de les imatges. Per transmetre una sola imatge de 200 línies per 200 píxels amb una resolució de 6 bits (un total de 40.000 píxels), la sonda necessitava més de 8 hores!

Com que la transmissió era molt lenta i les dades arribaven com a senyals digitals (zeros i uns), l’equip d’enginyers, impacient, va decidir no esperar el processament automàtic de les dades de la imatge. En un acte de pura enginyeria a l’antiga, van agafar un dels primers fotogrames rebuts i van acolorir a mà les tires de paper impreses amb els números binaris corresponents a cada píxel i nivell de brillantor. Aquesta imatge “artesanal” es va convertir en la primera vista real que la humanitat tenia de Mart.

Obrint la porta a una nova era

El Mariner 4 va esgotar la seva energia i finalment va perdre el contacte amb la Terra l’any 1967. Però les 21 imatges i les dades científiques van ser la prova que els viatges interplanetaris reeixits no eren només somnis.

Aquesta missió va ser la punta de llança de la contínua exploració de Mart. Sense el coneixement aportat pel Mariner 4, missions posteriors com la Viking, la Mars Pathfinder o els rovers actuals com el Curiosity i el Perseverance (que continuen explorant Mart avui en dia), no haurien estat possibles. El Mariner 4 va ensenyar a la humanitat que Mart era molt diferent del que s’imaginava i va obrir la porta a la recerca real de respostes sobre l’existència d’aigua i, potser, de vida passada al planeta vermell.