Avui, 25 de novembre, els nostres calendaris marquen una data de record, de lluita i de compromís: el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Però, us heu preguntat mai per què se celebra precisament avui? Quin fet històric darrere d’aquesta jornada ens obliga a mirar el passat per entendre el present?

La resposta ens porta a un país caribeny, la República Dominicana, i a un dels períodes més foscos de la seva història, la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo (1930-1961). I al cor d’aquesta foscor, brillen els noms de tres dones valentes, tres heroïnes que van ser conegudes pel seu nom clandestí: “Las Mariposas” (Les Papallones).

Un rètol de sang i foc: La República Dominicana de Trujillo.

Per entendre la magnitud del sacrifici de les germanes Mirabal, primer hem de contextualitzar la República Dominicana d’aquella època. La de Trujillo no era només una dictadura; era un règim totalitari que controlava tots els aspectes de la vida pública i privada. Es basava en l’esclavitud mental i la repressió brutal, on la dissidència era castigada amb tortures, desaparicions i la mort.

Qualsevol que s’oposés al “Benefactor de la Pàtria” (un dels tants títols grandiloqüents que Trujillo es va autoatorgar) era considerat un enemic a destruir. En aquest clima de terror, la família Mirabal, una família rural benestant de la província de Salcedo, va gosar alçar la veu.

Tres vides de coratge: Patria, Minerva i María Teresa

Les germanes eren quatre: Dedé (que va sobreviure per explicar la seva història), i les tres que varen morir màrtirs:

1. Patria Mercedes Mirabal Reyes (Patria): La germana gran, centrada en la fe i la família, però que es va unir a la causa després de ser testimoni directe de les atrocitats del règim. La seva implicació era un reflex de la seva profunda convicció que era impossible ser apàtica davant la injustícia.
2. María Argentina Minerva Mirabal Reyes (Minerva): El veritable motor de la dissidència. Minerva era una estudiant de dret intel·ligent, carismàtica i amb una ferma vocació política. Va ser la primera a despertar la sospita de Trujillo i, de fet, el dictador va intentar seduir-la i humiliar-la diverses vegades. La seva negativa i el seu activisme la van convertir en l’enemic número u del règim. El seu nom clandestí era “Mariposa” (Papallona), que després es va estendre a les seves germanes com a símbol.
3. Antonia María Teresa Mirabal Reyes (María Teresa): La més jove de les quatre, qui va registrar el seu compromís amb la resistència als seus diaris, documentant la por, però també la indestructible esperança.

Juntament amb els seus marits, totes tres van fundar i van participar activament en el Moviment Revolucionari Clandestí 14 de Juny, una organització destinada a enderrocar la dictadura. Ca seva es va convertir en un centre de reunions secretes i les seves activitats, principalment la distribució de pamflets i la conscienciació, van ser un desafiament directe a Trujillo.

Aquesta oposició va tenir un preu altíssim: totes tres varen ser empresonades i torturades en diverses ocasions. Però ni la presó ni el patiment van trencar el seu esperit. Minerva deia: “Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta.”

El crim del 25 de novembre de 1960

Els marits de Patria, Minerva i María Teresa estaven empresonats a una presó de Puerto Plata. Malgrat les advertències i el perill imminent, les germanes no van deixar de visitar-los.

El 25 de novembre de 1960, les tres germanes, acompanyades pel xofer Rufino de la Cruz, anaven de tornada d’una d’aquestes visites. El vehicle va ser interceptat per agents del Servei d’Intel·ligència Militar (SIM) de Trujillo. Les van segrestar, les van portar a una casa a prop i, després de ser brutalment violades i apallissades, van ser estrangulades.

Per simular un accident, els cossos de les quatre persones van ser col·locats al seu cotxe, que va ser llançat per un precipici.

El crim va ser tan cruel i descarat que, tot i l’intent de disfressar-lo, va tenir l’efecte contrari al que buscava Trujillo. En lloc d’atemorir la població, va provocar una onada d’indignació i commoció a tota la República Dominicana i a escala internacional. L’assassinat de les tres joves, considerades figures de la resistència, va ser la gota que va fer vessar el vas.

Com deia Minerva, el seu esperit va ser més fort: la seva mort va accelerar la caiguda del règim. Només sis mesos després, el 30 de maig de 1961, el dictador Rafael Trujillo va ser emboscat i assassinat.

Del Carib al món

El sacrifici de “Las Mariposas” no va ser en va. La supervivent, Dedé Mirabal, es va dedicar la resta de la seva vida a preservar la memòria de les seves germanes i a crear la Casa Museu de les Germanes Mirabal.

Vint anys després de la seva mort, el 1981, durant la Primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib celebrada a Bogotà, es va proposar la data del seu assassinat —el 25 de novembre— com el Dia de No-Violència contra la Dona.

Finalment, l’any 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer oficialment el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Avui, quan veiem el color taronja o els llaços morats, o quan participem en manifestacions i actes de sensibilització, estem honrant la memòria de Patria, Minerva i María Teresa. El seu coratge ens recorda que la violència masclista, ja sigui la violència política d’un dictador o la violència quotidiana d’un maltractador, és inacceptable i ha de ser combatuda sense treva.

Quan parlem avui del 25-N, no parlem només d’una estadística o un problema general. Recordau la història de “Las Mariposas”, les tres dones que van donar la seva vida per un món lliure i just. La seva mort va ser un intent de silenciament; el nostre record és la seva eterna victòria.

La violència masclista s’elimina amb educació, consciència i acció.