Avui no només recordem una data, sinó el moment exacte en què una idea, tancada entre les tapes d’un llibre, va canviar per sempre la manera com la humanitat s’entenia a si mateixa i al món que l’envolta.

Parlem del 24 de novembre de 1859, el dia en què el naturalista anglès Charles Darwin va publicar la seva obra mestra: On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life. No patiu pel títol sencer! El coneixem simplement com a L’Origen de les Espècies.

Un viure a contracorrent

Per entendre la magnitud d’aquesta publicació, ens hem de situar en el segle XIX. La societat victoriana, especialment a Anglaterra, estava profundament arrelada en les doctrines religioses. La majoria creia fermament en el creacionisme, la idea que Déu havia creat totes les espècies tal com les veiem avui dia, d’una vegada i per sempre. Aquesta visió es basava en una interpretació literal del llibre del Gènesi.

Charles Darwin, un home meticulós i apassionat per la natura, havia passat anys observant el món durant un viatge èpic a bord del vaixell HMS Beagle, entre 1831 i 1836. Les seves observacions a les illes Galápagos, on va notar petites, però significatives variacions en animals com els pinsans o les tortugues gegants segons l’illa on vivien, van ser crucials. Per què hi havia tantes variacions si totes les espècies havien estat creades idèntiques?

La bomba de rellotgeria: La selecció natural.

El llibre de Darwin va presentar una teoria radicalment nova per explicar la diversitat de la vida: l’evolució per selecció natural.

Què vol dir això? En resum, la teoria es basa en tres principis fonamentals:

1. Variació: Dins d’una mateixa espècie, hi ha una variació natural en els trets (alguns animals són més ràpids, alguns tenen el pelatge més gruixut, alguns tenen becs més llargs, etc.).
2. Herència: Molts d’aquests trets es transmeten dels pares als fills.
3. Lluita per l’Existència i Selecció Natural: Els organismes produeixen més descendència de la que el medi pot sostenir (lluita per l’existència). Per tant, només sobreviuen i es reprodueixen aquells individus que, gràcies als seus trets variables (les «adaptacions»), estan lleugerament millor equipats per afrontar els desafiaments del seu entorn (clima, depredadors, alimentació). Aquest procés d’eliminació i supervivència és el que Darwin va anomenar Selecció Natural.

Amb el temps i a través de milions de generacions, aquests petits canvis acumulats fan que una espècie original es transformi gradualment fins a convertir-se en una o diverses espècies completament noves. La vida, segons Darwin, era com un arbre ramificat, amb totes les espècies actuals compartint un ancestre comú, en lloc d’una línia recta creada de cop.

L’impacte immediat: espectacle i escàndol

La publicació del llibre el 24 de novembre de 1859 va ser un esdeveniment. La primera edició, de 1.250 còpies, es va esgotar el mateix dia! Però l’èxit de vendes va anar acompanyat d’una tempesta de polèmica.

• El desafiament a la religió: La idea que les espècies no havien estat creades sinó que havien sorgit per un procés «natural» i lent xocava frontalment amb l’autoritat de l’Església. La gent es preguntava: si l’ésser humà és el resultat d’un procés evolutiu, quin és el lloc de Déu?
• La posició de l’home: El punt més controvertit (tot i que Darwin no el va tractar a fons fins a la seva obra posterior, L’origen de l’home) era que, segons la teoria, l’ésser humà també havia d’haver evolucionat d’altres formes de vida, compartint un ancestre amb els simis. Això va ser vist com un insult a la dignitat humana i va generar burles i caricatures del mateix Darwin.

Els debats públics van ser acalorats. El més famós va ser el de 1860 a Oxford, on el bisbe Samuel Wilberforce es va enfrontar a Thomas Henry Huxley (el “Bulldog de Darwin”, el defensor més ferotge de la teoria). Es diu que Wilberforce va preguntar a Huxley si era per part de la seva àvia o del seu avi que descendia d’un mico, al que Huxley va replicar amb enginy que preferiria ser descendent d’un mico abans que d’algú que utilitzava els seus talents per enfosquir la veritat.

L’herència de Darwin: més que biologia

Avui, la teoria de l’evolució per selecció natural és la base de tota la biologia moderna, un dels pilars de la ciència. No obstant això, el llegat del 24 de novembre de 1859 va molt més enllà de la ciència:

• El mètode científic: L’obra de Darwin va ser un triomf de l’observació meticulosa, la col·lecció de dades i el raonament lògic, demostrant el poder de la ciència per contar el món sense recórrer a explicacions sobrenaturals.
• Influència en altres camps: La idea de la «selecció» i l’«adaptació» va influir en camps com la sociologia, la política i fins i tot l’economia, donant lloc a vegades a interpretacions errònies com el «darwinisme social», que aplicava els principis de la lluita per la supervivència a les societats humanes (una visió que el mateix Darwin no defensava).

Reflexió final

Per als estudiants de Secundària, la publicació de L’Origen de les Espècies el 24 de novembre és un recordatori poderós de diverses coses:

1. Les idees tenen un preu: Darwin va trigar més de 20 anys a publicar la seva teoria, en part per por a la controvèrsia que generaria, i va haver de suportar dures crítiques. Això ensenya que la recerca de la veritat sovint requereix coratge.
2. La ciència és dinàmica: La ciència no és un conjunt de dogmes, sinó un procés continu. El que abans es creia inqüestionable (el creacionisme) pot ser substituït per una nova teoria que s’ajusti millor a les proves (l’evolució).
3. Som part d’una història gegant: La teoria evolutiva ens dóna una perspectiva de temps immensa. Ens ensenya que la vida a la Terra és una història connectada que dura milers de milions d’anys, i que no som el final d’aquesta història, sinó un capítol més.

Així doncs, cada 24 de novembre, quan penseu en l’origen de la vida, recordeu que la valentia d’un sol home a l’hora de publicar un llibre va obrir la ment humana a l’escala majestuosa de la història natural. Des d’aquell dia, el món ja no es va veure de la mateixa manera.