Avui ens submergirem en un dels dies més impactants i transcendentals del segle XX, una data que per a moltes generacions, especialment als Estats Units, va congelar el temps: el 22 de novembre de 1963. Aquell fatídic divendres, en un carrer de Dallas, Texas, el món va perdre una de les seves figures polítiques més carismàtiques i esperançadores, el 35è president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy (JFK).

Per a vosaltres, estudiants de secundària i lectors en general, entendre la importància d’aquest esdeveniment no només requereix conèixer els fets, sinó també comprendre el context d’una època plena de llums i ombres, que aviat seria coneguda com “La Dècada Prodigiosa” o els “Swinging Sixties”.

L’Era Kennedy: esperança i ‘Nova Frontera’

Quan John F. Kennedy va guanyar les eleccions presidencials el 1960, es va convertir en el president més jove de la història dels Estats Units (amb només 43 anys), i la seva arribada a la Casa Blanca va ser vista per molts com l’inici d’una nova era. Era atractiu, intel·ligent, culte i tenia una família que encarnava un ideal de modernitat i glamur: la seva dona, Jacqueline Kennedy, era un referent de moda i cultura.

El seu missatge central era la “Nova Frontera”, un programa que instava la ciutadania a enfrontar-se als reptes no resolts, tant en l’àmbit nacional (lluita contra la pobresa i la desigualtat racial) com a escala internacional (la cursa espacial, la Guerra Freda). Va ser una administració marcada per l’activisme i per un optimisme juvenil.

• La Crisi dels Míssils de Cuba (1962): Un dels moments més tensos de la Guerra Freda. El món va estar a un pas de la guerra nuclear quan la Unió Soviètica va instal·lar míssils a Cuba. La gestió de Kennedy, una combinació de fermesa i diplomàcia, és considerada un punt culminant de la seva carrera.
• La Cursa Espacial: JFK va prometre portar un home a la Lluna abans que acabés la dècada, un objectiu que va impulsar enormement la inversió en ciència i tecnologia (i que, efectivament, es va complir el 1969).
• Drets Civils: Tot i que la legislació important va arribar sota el seu successor, JFK va començar a donar suport a figures clau com Martin Luther King Jr., reconeixent la urgència de la igualtat racial.

Aquesta aura d’esperança feia que la seva figura fos gairebé mítiques, tant a casa com a l’estranger. Kennedy representava un canvi, un futur brillant.

El Dia que es va aturar el món

El viatge de Kennedy a Texas formava part d’una campanya per unir faccions demòcrates localment i guanyar suport per a la seva reelecció de 1964. La comitiva presidencial va recórrer el centre de Dallas en un cotxe descapotable (una limusina Lincoln Continental), permetent que la multitud el saludés.

A les 12:30 del migdia (hora local), mentre el cotxe girava a Elm Street, just davant del magatzem de llibres escolars de Texas (Texas School Book Depository), van sonar els trets. La limusina va accelerar cap a l’Hospital Memorial Parkland. Malauradament, les ferides eren mortals. A la una del migdia, hora central, John F. Kennedy va ser declarat mort.

L’impacte va ser immediat i global. La notícia es va estendre com la pólvora a través de la televisió, la ràdio i el telègraf. Els Estats Units, i gran part del món occidental, van quedar paralitzats. La retransmissió de l’esdeveniment i la posterior cobertura van ser els primers grans esdeveniments mediàtics globals, on milions de persones van veure en directe o en diferit com la història es trencava. L’escena del jurament d’emergència del vicepresident Lyndon B. Johnson a bord de l’Air Force One, amb una Jacqueline Kennedy encara ensangonada al costat, és una imatge icònica de l’esdeveniment.

L’Assassí i els Misteris

Poc després de l’assassinat, la policia de Dallas va arrestar Lee Harvey Oswald, un exmarine amb una vida erràtica i simpaties comunistes, que treballava al Texas School Book Depository. Es va determinar que Oswald havia actuat sol, disparant des d’una finestra del sisè pis.

No obstant això, la història va prendre un gir encara més estrany i tràgic dos dies després. Mentre Oswald era traslladat per la policia, un propietari d’un club nocturn de Dallas anomenat Jack Ruby li va disparar mortalment en directe a la televisió, deixant sense cap possibilitat un judici públic que hauria pogut resoldre molts dubtes.

Aquesta manca d’un judici i les nombroses inconsistències en la investigació oficial (l’anomenada Comissió Warren) van alimentar ràpidament una infinitat de teories de la conspiració que encara perduren avui dia:

1. El “Tirador de la Matalada d’herba” (Grassy Knoll): La idea que hi havia un segon tirador.
2. Implicació de la Màfia: Sospites de venjança per la repressió que el germà de JFK, Robert Kennedy, va exercir sobre el crim organitzat.
3. Implicació de la CIA: Teories sobre la suposada intenció de l’agència de venjar-se de Kennedy per la crisi de Badia de Cochinos a Cuba.

Independentment de les creences, el fet és que la mort de JFK va canviar la percepció pública de la política. Va erosionar la confiança en el govern i va obrir la porta a un nou tipus de cinisme.

Un llegat durador

L’assassinat de Kennedy és un moment crucial de la història moderna per diverses raons:

• Pèrdua d’innocència: Per a molts nord-americans, l’assassinat va marcar el final d’un període d’innocència i optimisme. La dècada del 60 va ser, a partir d’aquell moment, marcada per la violència, incloent-hi l’assassinat de Martin Luther King Jr. i Robert Kennedy pocs anys després.
• Transició política: La mort de JFK va portar al poder Lyndon B. Johnson, que va utilitzar la memòria del president assassinat per impulsar legislació clau, especialment la Llei de Drets Civils de 1964.
• Mite i memòria: Kennedy es va convertir en una figura gairebé mitològica. La seva joventut, carisma i la manera tràgica de la seva mort el van immortalitzar com un símbol de la promesa no complerta i de la «cosa podria haver estat».

El 22 de novembre ens recorda que fins i tot els moments de major esperança poden ser colpejats per la tragèdia més fosca. Ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de la vida, la complexitat de la història i la importància de qüestionar sempre les versions oficials. El llegat de John F. Kennedy, i la incògnita de què hauria fet, continua viu en el debat històric, polític i social.