Avui, 21 de novembre, no us present una batalla èpica ni un tractat de pau d’abast mundial, sinó un esdeveniment que, a priori, va passar gairebé desapercebut, però que va canviar radicalment la nostra manera de comunicar-nos, d’aprendre i, fins i tot, de viure: el primer enllaç d’ARPANET l’any 1969.

Segur que la paraula «Internet» us sona? Doncs bé, ARPANET és, ni més ni menys, l’avantpassada directa de la xarxa global que utilitzeu ara mateix per llegir aquestes paraules. És on tot va començar.

Què era ARPANET?

Per entendre la importància d’aquest dia, hem de fer un viatge al passat, concretament a l’època de la Guerra Freda. Després que la Unió Soviètica llancés el satèl·lit Sputnik el 1957, els Estats Units van entrar en un estat d’alarma tecnològica. La necessitat de mantenir-se al capdavant en la investigació científica i militar va portar a la creació de l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada (ARPA), depenent del Departament de Defensa dels EUA.

L’objectiu d’ARPA era clar: finançar i desenvolupar tecnologia d’avantguarda que pogués ser útil per a la seguretat nacional i el lideratge científic. Cap als anys seixanta, els ordinadors eren màquines gegantines i caríssimes, i els investigadors d’arreu del país havien de viatjar o enviar cintes amb dades per compartir informació i recursos. Aquesta no era una manera eficient de treballar, especialment en un context de rivalitat internacional.

És aquí on neix la idea d’una xarxa. No una xarxa qualsevol, sinó una que pogués complir dos objectius fonamentals:

1. Compartir recursos informàtics cars entre diferents centres de recerca.
2. Garantir la comunicació en cas d’un atac nuclear, assegurant que la xarxa pogués continuar funcionant encara que un o diversos nodes (punts de connexió) fossin destruïts. Això va portar al concepte de la commutació de paquets, una innovació clau on la informació es divideix en petits “paquets” que viatgen per rutes independents abans de tornar a ser muntats al destí.

21 de novembre de 1969: El primer enllaç

El procés per crear aquesta xarxa va ser llarg i complex. Va implicar la feina de ments brillants com J.C.R. Licklider (un dels grans visionaris de la computació interactiva) i Lawrence Roberts (que va dirigir el programa). Després d’anys de planificació, reunions i desenvolupament de protocols, van començar a connectar-se els primers “nodes” (ordinadors amfitrions) a través d’unes màquines especials anomenades Interfície de Processadors de Missatges (IMP), que actuaven com a encaminadors primitius.

El primer node es va instal·lar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) el setembre de 1969, sota la direcció del professor Leonard Kleinrock.

I així arribem al dia d’avui, però de l’any 1969.

El 21 de novembre de 1969, es va activar el segon node de la xarxa, connectant un IMP i un ordinador amfitrió a l’Institut d’Investigació de Stanford (SRI), a la badia de San Francisco.

Aquesta data marca el naixement funcional d’ARPANET com a xarxa de dues màquines. Tot i que la gran fita, el primer missatge entre dos ordinadors, ja havia tingut lloc un mes abans (el famós intent d’escriure “LOGIN” entre UCLA i SRI, que només va aconseguir enviar les lletres “L” i “O” abans que el sistema fallés!), l’activació formal del segon node l’endemà de la seva instal·lació, el 21 de novembre, va consolidar la infraestructura de la xarxa que creixeria ràpidament.

De la “L” a la Web

Què va passar després d’aquest modest començament?

• Finals de 1969: Es van sumar dos nodes més: la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara (UCSB) i la Universitat de Utah. Amb quatre nodes interconnectats, la xarxa ja demostrava la seva capacitat de funcionar fins i tot si una connexió fallava.
• 1971: Ja hi havia 15 nodes connectats. Ray Tomlinson, un enginyer de Bolt Beranek and Newman (BBN), va enviar el primer correu electrònic a través de la xarxa i va escollir el símbol @ per separar el nom d’usuari de l’ordinador amfitrió (el que avui coneixem com a domini). Us imagineu un món sense correu electrònic?
• 1973: ARPANET es fa global, connectant-se a universitats de Londres i Noruega.
• 1974: Es publica el protocol TCP (Transmission Control Protocol), la columna vertebral d’Internet. Poc després, es fusiona amb el protocol IP (Internet Protocol) per crear l’estructura fonamental que encara utilitzem avui: TCP/IP. Aquesta va ser la clau per permetre que xarxes diferents es poguessin comunicar entre si.

ARPANET va ser formalment desactivada el 1990, ja que la seva funcionalitat havia estat absorbida per l’enorme xarxa d’interconnexió que ja s’havia creat, i que s’anomenava, sí, ho heu endevinat, Internet. La xarxa original de quatre universitats s’havia convertit en un fenomen global, impulsat més tard per la creació de la World Wide Web per Tim Berners-Lee el 1989.

Reflexió final

Aquesta efemèride del 21 de novembre ens ensenya una lliçó fonamental sobre la història i la tecnologia. Les grans revolucions no sempre comencen amb un gran esclat, sinó amb un petit enllaç.

Fa 56 anys, l’objectiu era simple: permetre als investigadors compartir el seu treball. Avui, la descendència d’ARPANET no només connecta universitats, sinó milers de milions de persones, màquines i idees a tot el planeta. És la nostra eina d’aprenentatge, la nostra biblioteca i, de vegades, el nostre camp de joc.

Penseu-hi la pròxima vegada que envieu un missatge instantani o feu una recerca per a un treball escolar: sou hereus d’aquell humil, però crucial, enllaç de 1969 entre dos ordinadors.