Avui aquest web no pot escapar de les efemèrides del dia. La més destacada és la mort de Francisco Franco el 1975, que coincideix també amb la mort d’un altre feixista com fou José Antonio Primo de Rivera (1936)

José Antonio Primo de Rivera: El fundador del feixisme espanyol.

José Antonio Primo de Rivera (1903-1936) va ser una figura complexa i tràgica, líder carismàtic de la dreta radical abans de la Guerra Civil.

Va ser el fundador de Falange Española el 1933, un partit d’inspiració feixista que adoptava elements d’altres moviments totalitaris europeus (com el de Mussolini a Itàlia) i els adaptava a la realitat espanyola, amb un fort component nacionalsindicalista i catòlic. La seva ideologia era anticapitalista, antiliberal, antidemocràtica i profundament centralista. En els anys convulsos de la Segona República, Falange, tot i ser minoritària inicialment, va destacar per la seva violència política i el seu rebuig al sistema democràtic.

Primo de Rivera va ser detingut pel govern republicà poc abans de l’inici del cop d’estat del juliol de 1936. Després del fracàs parcial del cop, va ser jutjat i condemnat per rebel·lió militar a Alacant. Va ser afusellat el 20 de novembre de 1936 pel bàndol republicà.

La seva mort, lluny d’eliminar la seva influència, el va convertir en un màrtir i un símbol per al bàndol revoltat (nacional). Durant la Guerra Civil, i posteriorment durant la dictadura franquista, la figura de José Antonio va ser elevat a la categoria de “presente” i va ser el pilar ideològic i l’element cohesionador del partit únic del règim, FET y de las JONS (la Falange unificada). La seva imatge va ser omnipresent en la propaganda franquista.

Francisco Franco Bahamonde: el dictador

Francisco Franco (1892-1975) va ser la figura política i militar dominant a Espanya durant gairebé quatre dècades, des de la victòria al final de la Guerra Civil (1939) fins a la seva mort.

Militar de carrera, va ser un dels líders del cop d’estat de juliol de 1936 contra la Segona República. Ràpidament, es va convertir en el Generalísimo i Cap de l’Estat (Caudillo) del bàndol revoltat.

Un cop guanyada la guerra, va establir una dictadura de caràcter autoritari, catòlic-nacionalista i militarista (1939-1975): El seu règim es va caracteritzar per:

• La repressió sistemàtica dels vençuts i de qualsevol oposició política, social o cultural.
• L’absència de llibertats (premsa, reunió, sindicació).
• La centralització i l’anul·lació de les autonomies.
• El nacionalcatolicisme com a doctrina oficial.
• Una llarga etapa d’aïllament internacional, seguida d’una obertura econòmica controlada a partir dels anys 50 i 60.

Francisco Franco va morir per causes naturals el 20 de novembre de 1975, a l’edat de 82 anys, després d’una llarga malaltia.

La seva mort va ser l’esdeveniment clau que va permetre l’inici de la Transició Espanyola cap a la democràcia. Tot i que Franco havia deixat lligat el seu successor en la persona del Rei Joan Carles I, el nou monarca va impulsar un procés de desmantellament controlat del franquisme, que va culminar amb l’aprovació de la Constitució de 1978 i l’establiment d’un Estat social i democràtic de dret.

Anàlisi crítica de l’efemèride del 20-N

La coincidència de la mort de dos personatges cabdals de l’extrema dreta espanyola el mateix dia, separats per 39 anys, va ser instrumentalitzada pel règim franquista i, posteriorment, pels sectors nostàlgics.

Durant el franquisme, el 20 de novembre era un dia de gran significació simbòlica: commemorava el «sacrifici» de José Antonio Primo de Rivera i des de 1975, es va convertir en la data per recordar el “Caudillo”. Aquesta coincidència va servir, i encara serveix per als moviments d’ultradreta, per a realitzar actes de caràcter nostàlgic i per a reivindicar el llegat del franquisme i la Falange. Actes que en qualsevol altre país democràtic estarien prohibits.

Afortunadament, la mort de Franco el 1975 marca el final d’una dictadura llarga i repressiva, i l’inici del camí cap a les llibertats democràtiques que avui coneixem.

Les figures de Franco i Primo de Rivera continuen sent objecte de debat i controvèrsia, especialment en relació amb la llei de memòria democràtica, que cerca retirar els símbols del franquisme que encara perduren en els nostres dies i donar reconeixement i reparació a les víctimes de la dictadura (perquè les víctimes de la guerra en el bàndol republicà foren rehabilitats i reivindicats des del primer moment de la dictadura.

Recordar críticament aquestes figures i la seva ideologia és essencial per a valorar la democràcia i per a entendre els perills dels moviments totalitaris, feixistes i antidemocràtics en el context global actual. Avui ens cal recordar aquesta data i fer una reflexió històrica obligada: una data que ens recorda el cost de la guerra i de la pèrdua de llibertats, i el valor de la pau i la convivència democràtica.