Hola a tothom! Avui fem un viatge enrere en el temps per recordar una fita d’enginyeria i història que va tenir lloc un 17 de novembre de fa més de 150 anys: la inauguració del canal de Suez el 1869. Aquesta data no és només una anècdota curiosa, sinó un esdeveniment que va remodelar la geografia del comerç mundial, va impulsar la geopolítica i, en essència, va fer el món molt més petit. És una lliçó fascinant sobre com la humanitat pot vèncer les barreres naturals amb ambició i enginy.

El problema del camí llarg

Abans del 1869, si volies viatjar o transportar mercaderies per mar des d’Europa fins a l’Índia o l’Extrem Orient (Xina, Japó, etc.), no tenies cap altra opció que fer la llarga i perillosa circumval·lació d’Àfrica, vorejant el Cap de Bona Esperança. Aquest viatge era una autèntica odissea:

• Durada: Mesos i mesos de navegació.
• Perills: Tempestes ferotges, malalties, i la pirateria en certs punts.
• Cost: El combustible (carbó per als vaixells de vapor) i el manteniment de les tripulacions disparaven els preus.

La idea d’unir el mar Mediterrani i el Mar Roig no era nova; ja els faraons egipcis i altres imperis antics ho havien intentat, amb canals que s’omplien de sorra o es deixaven d’utilitzar. Però al segle XIX, amb l’auge de la revolució industrial i la necessitat d’accelerar el comerç, la necessitat d’una drecera es va fer urgent.

Un somni francès: Ferdinand de Lesseps.

L’home que finalment va fer possible la proesa va ser Ferdinand de Lesseps, un diplomàtic francès. Lesseps va obtenir la concessió per construir i operar el canal del virrei d’Egipte i Sudan, Saïd Paixà, el 1854. El projecte va ser impulsat per una companyia francesa, la Compagnie Universelle du Canal Maritime de Suez, i es va convertir en un símbol de la capacitat de l’enginyeria del Segon Imperi Francès.

La Construcció: Una èpica d’enginy i sacrifici.

• Inici: Els treballs van començar l’any 1859.
• La Mida de l’Obra: El canal travessa l’istme de Suez (una estreta franja de terra) i té una longitud aproximada de 164 quilòmetres (actualment més de 193 km després d’ampliacions), connectant Port Saïd (al Mediterrani) amb Suez (al Mar Roig).
• El Repte Humà i Tècnic: La construcció va ser titànica. Inicialment, es va utilitzar mà d’obra forçada (la paraula en àrab per a aquest treball és corvée), la qual cosa va causar una enorme polèmica i patiment. Es calcula que van participar més d’un milió i mig de persones i que milers van morir a causa del còlera i les dures condicions laborals i del desert. Més tard, es van introduir les primeres dragues i excavadores mecàniques a gran escala, un pas gegantí per a l’època.
• El Mite de la Diferència de Nivells: Una por persistent era que els diferents nivells del Mediterrani i el Mar Roig causarien inundacions catastròfiques. Lesseps, amb l’ajuda dels enginyers, va demostrar que els nivells eren pràcticament idèntics.

El gran dia: 17 de novembre de 1869

La inauguració va ser un esdeveniment espectacular. Lesseps havia complert la seva promesa després de deu anys d’obra.

• La Festa: Els reis i caps d’estat europeus, incloent-hi l’emperadriu Eugènia de Montijo (esposa de Napoleó III), van ser presents a una fastuosa cerimònia a Port Saïd.
• El Rèquiem i l’Òpera: L’ocasió va ser tan monumental que es va encarregar una òpera al compositor Giuseppe Verdi, “Aida“, tot i que, curiosament, la seva estrena a Egipte no va ser fins dos anys més tard. No obstant això, es va tocar un rèquiem de Mozart, i la desfilada naval va ser majestuosa.
• El Resultat Immediat: El canal va reduir dràsticament la distància de navegació entre Londres i Bombai (Índia) en uns 7.000 quilòmetres! El viatge que abans durava mesos, ara podia fer-se en setmanes.

Les conseqüències: geopolítica i economia

El canal de Suez és molt més que un tall a la sorra; és una artèria vital del planeta que ha tingut repercussions immenses i duradores:

1. Revolució Comercial: Les mercaderies viatjaven més ràpidament, els costos es van reduir i el comerç entre Orient i Occident es va disparar. Això va beneficiar especialment el Regne Unit, que tenia la seva joia de la corona a l’Índia, i va passar a ser el principal usuari del canal.
2. Punt Calent Geopolític: El control d’aquesta drecera es va convertir immediatament en un objectiu estratègic. El Regne Unit va adquirir les accions egípcies del canal el 1875 i, posteriorment, va establir una presència militar a Egipte per protegir aquesta ruta crucial.
3. Crisi de Suez (1956): El canal va ser el centre d’una de les crisis internacionals més importants de la Guerra Freda. Quan el president egipci Gamal Abdel Nasser va nacionalitzar el canal (va prendre el control dels propietaris britànics i francesos) el 1956, va provocar una invasió fallida per part de la Gran Bretanya, França i Israel. La pressió dels EUA i la Unió Soviètica va obligar els invasors a retirar-se, reafirmant el control egipci. Aquest esdeveniment va marcar el declivi definitiu de l’imperialisme clàssic i la pujada de poder dels Estats Units.
4. Evolució Tècnica: Al llarg dels anys, el canal s’ha hagut d’adaptar al creixement dels vaixells (els superpetroliers i portacontenidors moderns). La feina constant d’ampliació i dragatge no s’atura.

Reflexió Final

Avui, el 17 de novembre ens recorda que l’ambició humana i la ciència poden, literalment, moure muntanyes (o, en aquest cas, sorra i aigua salada) per aconseguir objectius comercials i estratègics. El canal de Suez és el motiu pel qual el vostre mòbil, la vostra roba o molts aliments arriben al nostre continent d’una manera relativament ràpida. És una infraestructura essencial per al 10% del comerç marítim mundial i un símbol del món globalitzat.

La història del canal ens ensenya que tota gran obra té llums i ombres: d’una banda, l’avenç increïble de l’enginyeria; de l’altra, el cost humà i els conflictes polítics que sempre acompanyen el control de les rutes de poder.

Així que una altra vegada que sentiu a parlar d’un gran vaixell aturat al canal de Suez (com va passar fa poc amb l’Ever Given), recordeu la data del 17 de novembre i l’esforç titànic que es va fer per crear aquesta autèntica meravella del món modern.